El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres, amb 523 vots a favor i 46 en contra, la Llei d’Intel·ligència Artificial (AI Act en anglès), la normativa pionera al món que regula els usos i aplicacions d’aquesta tecnologia des d’una perspectiva de protecció de la ciutadania. Aquesta votació suposa un pas més, gairebé definitiu, per la posada en marxa del reglament, que va presentar el primer esborrany el 2021, va aprovar una nova versió el passat estiu al Parlament i va ser ratificat el desembre després d’una llarga negociació amb el Consell Europeu i els estats membres. Ara, l’únic pas que queda abans de l’entrada en vigor és una comprovació jurídica-lingüística i l’adopció formal per part del Consell, que es preveuen totes dues per abans de la fi de l’actual legislatura, el pròxim mes de juny.

La llei europea d’intel·ligència artificial es presenta amb l’objectiu de protegir “els drets fonamentals, la democràcia, l’estat de dret i la sostenibilitat ambiental” davant d’una tecnologia “d’alt risc”. A la pràctica, el reglament es presenta com un marc de referència que classifica les aplicacions de la IA en quatre nivells de risc: com més alt és, més restriccions té, fins al punt de prohibir-ne determinats usos. Així, la llei prohibeix categoritzar les dades biomètriques per raça, orientació sexual, fe o ideologia, la captura indiscriminada d’imatges facials per internet, el reconeixement d’emocions a la feina o a l’escola, l’actuació policial predictiva o els sistemes de puntuació ciutadana, per exemple.

El gran debat al voltant d’aquesta normativa s’ha situat precisament en determinar quines aplicacions eren considerades o no del risc més alt i, per tant, quedaven vetades a la Unió Europea. La videovigilància i la identificació biomètrica en temps real han estat els casos més candents, i al final s’han aprovat una sèrie de delictes per als quals les forces de seguretat dels països podran per fer-les servir sota permís judicial: la cerca de víctimes de segrestos i tràfic d’humans; la identificació de sospitosos d’assassinat, violació, terrorisme o tràfic sexual, i la prevenció d’actes terroristes.

Per la seva banda, al segon nivell més alt de risc hi entren aquelles aplicacions que tinguin una estreta relació amb sectors com la salut, l’educació, la seguretat i el medi ambient, o bé que puguin afectar la democràcia, els drets fonamentals o l’estat de dret. Aquestes tecnologies hauran de passar per estrictes controls, ser transparents en la seva execució i permetre que els ciutadans presentin reclamacions quan afecti els seus drets. En aquest sentit, una de les novetats incorporades durant les negociacions de desembre és l’obligació que tots els continguts creats per eines d’intel·ligència artificial generativa, siguin text, imatge, vídeo o àudio, han d’anar etiquetats com a artificials.