Avui són un estudi de prestigi, amb milers de fans arreu del planeta i una habilitat inhumana d’aixecar calés a Kickstarter. Però l’octubre de 2018, pocs mesos abans del primer èxit a la plataforma, els valencians Chibig Studio presentaven amb nervis i il·lusió una precoç demo de Summer in Mara en la primera edició de l’IndieDevDay, una modesta trobada celebrada aleshores al Canòdrom de Barcelona. De la mateixa manera que l’estudi, la fira barcelonina dedicada al videojoc independent ha protagonitzat un creixement fulgurant amb el pas dels anys, consolidant-se aquest 2023 com una data clau per al sector a l’Estat espanyol. “Tinc la sensació que hem crescut alhora que ells, i per nosaltres és un dels esdeveniments més importants de cada any”, assegura el fundador i CEO de Chibig, Abraham Cózar.

Els motius d’aquest qualificatiu són múltiples, i els números en són un dels més contundents: l’IndieDevDay ha tancat la sisena edició, la de la mudança a la Farga de l’Hospitalet, amb més de 12.000 assistents, una xifra que duplica les expectatives inicials i que gairebé triplica els 4.300 de l’any passat. “Hem vist que gestionar un espai tan enorme, després d’estar en un recinte molt més petit, suposa molts més maldecaps, però, tot i això, el públic ha respost”, comenta amb cansament, però també satisfacció, el director de la fira, Daniel Santigosa.

Com si es tractés d’un pop, l’IndieDevDay ha estès els tentacles per tots els fronts que ha trobat: des de l’obertura de portes a estudis i editores internacionals fins a millorar la interacció amb el públic amb uns àlbums de cromos que han estat la gran estrella de l’esdeveniment. Fins i tot s’ha apostat per un espai reservat als jocs de taules de tota la vida, que ha atret tant famílies com grups d’amics. Però si hi ha un aspecte que la majoria dels professionals destaquen per sobre de tot és l’esforç extra invertit en l’àrea de negoci: la zona B2B organitzada amb el suport de Meridiem Games tenia previstes més de 1.300 reunions un dia abans de començar l’esdeveniment.

De la “passió” a la feina

Per la community manager de Tilting Point Maria Amaro, un esdeveniment així “ho canvia tot” per als desenvolupadors que volen entrar a la indústria. “Jo no estaria on estic si no fos pel networking. Conèixer la gent, donar confiança i mostrar els teus talents pot marcar la diferència”, assegura la comunicadora, que enguany ha moderat les dues taules rodones del Talent Dev Day, una fira d’ocupació promoguda dins de l’IndieDevDay amb la col·laboració de la direcció general d’Innovació i Cultura Digital i el suport de Larian Studios. L’espai ha reunit 14 empreses del sector amb 110 candidats, molts d’ells estudiants dels diversos graus i màsters que hi ha a Catalunya, i també ha donat veu a diversos professionals formats al Principat perquè expliquessin els seus primers passos dins de la indústria.

Amaro: “Jo no estaria on estic si no fos pel networking. Conèixer la gent, donar confiança i mostrar els teus talents pot marcar la diferència”

Una de les protagonistes de la sessió ha estat Sandra Álvarez, programadora d’intel·ligència artificial graduada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que, després de passar per companyies com King o Ubisoft, ara treballa a Smilegate Barcelona. “Quan no tens experiència professional prèvia, una de les coses que més es valora són les ganes i la motivació. I la manera d’ensenyar-ho és a través del portafoli”, ha asseverat Álvarez. Un consell amb què coincideix Amaro: “Els estudis estan molt oberts a donar oportunitats. Busquen gent que encaixi amb els seus valors i que tingui ganes de créixer. En aquesta guerra de talent que tenim a Barcelona, el que marca la diferència és la passió”.

Una passió que fins i tot fa canviar de professió a persones com Xavier Pallicera, enginyer informàtic que després de cursar un màster en videojocs a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va decidir fundar Cocodrolo Apps. Amb set videojocs a l'esquena, tots ells per a mòbils, l’ara treballador de Scopely ha après com canvia el disseny d’un joc en funció de la seva intenció: “Fer un videojoc amb un objectiu lúdic no té res a veure amb fer-ne un amb un objectiu econòmic. I les persones han de tenir clar per què volen fer els videojocs”.

Els mil camins cap al desenvolupament independent

Tot i que un percentatge important dels llocs de treball sorgeixen de les grans empreses, el gruix de la indústria catalana està format per companyies independents. Segons el Llibre Blanc del sector, gairebé un terç dels estudis catalans no estan constituïts com a empresa, i dels que sí que ho estan, el 46% té menys de cinc treballadors. Dues persones més, set en total, són les que conformen l’equip que treballa actualment en Farlands, un simulador de granges coliderat per Eric Rodríguez, creador de continguts conegut com a Leyendas y Videojuegos a YouTube i Twitch, on supera els 640.000 subscriptors i 92.000 seguidors, respectivament. Després de més de 10 anys d’analitzar i divulgar sobre videojocs a les xarxes i d’aventurar-se en el disseny de jocs de taula, l’influenciador no va dubtar quan Jose Antonio Andújar, CEO de JanduSoft, se li va acostar per crear un joc junts. “És una idea que tenia des de feia molt de temps. De mica en mica et vas fent un forat en la indústria, i amb els anys vas coneixent a tothom. Amb res que tinguis una mica de curiositat, és molt fàcil que t’hi llencis quan surt una oportunitat per fer la teva idea”, relata.

Com Farlands, tot videojoc independent té una història personal al darrere, i espais com l’IndieDevDay permeten parlar amb els seus creadors i conèixer-les de primera mà. Així, trobem títols com Sol, una novel·la visual d’exestudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que ens parla de costumisme en plena apocalipsi nocturna; Die Again, un joc de trets amb perspectiva zenital creat en solitari com un projecte personal pel programador de Catness Games Adrià Ortiz; o bé Bread & Fred, un joc cooperatiu desenvolupat per l’estudi de Ripollet Sand Castles Studio que ha aconseguit tornar-se viral gràcies a la frustració que provoca. L’ampliació d’espais, estudis i repercussió venia acompanyat per un cert temor que l’essència indie de la fira es diluís, però Santigosa creu que han aconseguit mantenir-lo: “Se sent igual que altres anys, només que amb més recursos i més amistats”. “Ens cuiden molt, als estudis indie; tenen clar que són el seu focus”, confirma Cózar.

Posar els ‘indies’ a les mans del públic

Des de la primera edició, una de les obsessions dels organitzadors de la fira ha estat evitar que es convertís únicament en un espai de i per a professionals, si no que també comptés amb la presència del públic general. “Intentem transmetre que és un esdeveniment per a jugadors, però amb unes propostes creatives amb uns interessos més grans que simplement jugar a, per posar un exemple, Fortnite”, rebla el director de l’IndieDevDay. I es tracta d’un factor altament valorat pels desenvolupadors.

Rodríguez: “Aprens molt de la forma que juga la gent. És molt important el feedback de gent que no tingui gaire experiència, perquè si et quedés tu sol, a casa, amb visió de túnel, hi ha moltíssimes coses que no arribes a veure”

Després d’haver assistit també a la Gamescom de Colònia (Alemanya), Rodríguez considera “importantíssim” posar el joc a prova davant del públic per ser conscient de què funciona i què no: “Aprens molt de la forma que juga la gent. És molt important el feedback de gent que no tingui gaire experiència, perquè si et quedés tu sol, a casa, amb visió de túnel, hi ha moltíssimes coses que no arribes a veure”. Una visió amb la qual coincideix Cózar, qui també valora molt positivament posar-se en contacte físicament amb la comunitat de seguidors dels seus jocs: “El cara a cara és un reforç i una motivació molt gran per continuar desenvolupant. Reforça la motivació i dona sentit a la teva feina. Es tanca el cercle de per què estem fent videojocs”.