Fins ara l’accessibilitat als dispositius electrònics eren una sèrie de configuracions que s’havien de trobar i, amb una mica de sort, aconseguir implementar. De què ens serveix tenir mòbils que són capaços de treure imatges en 8K si després no tothom els pot fer servir?

Amb l’entrada en vigor de la transposició europea de la EAA (Acta Europea d’Accessibilitat), mitjançant la Llei 11/2023, del 8 de maig, i que es va implementar el passat 28 de juny, en tot l’estat espanyol, ara totes les empreses fabricants hauran d’assegurar una sèrie de requisits a nivell de software. Així, els productes podran ser emprats com més gent, millor. Els contrasts de pantalla, els textos clars, la compatibilitat amb lectors de pantalla… Però també, un bon servei d’atenció al client.

"No ens hem d’oblidar que la tecnologia no s’acaba amb el producte que tenim entre mans, sinó que aquest forma part de tot un ecosistema, el qual se suposa que ven la idea que ningú no es pot quedar fora"

No ens hem d’oblidar que la tecnologia no s’acaba amb el producte que tenim entre mans, sinó que aquest forma part de tot un ecosistema, el qual se suposa que ven la idea que ningú no es pot quedar fora. Cert és que, en els últims anys, independentment del sistema operatiu que es faci servir, aquestes configuracions d’accessibilitat han anat millorant: en tenim més son més senzilles de trobar i són més fàcilment configurables.

La tecnologia ven empatia, ara haurà d’implementar-la

Quan pensem en telèfons mòbils o tauletes, sempre ens ve al cap el fet que ens permeten estar connectats: comunicar-nos amb persones que estimem i que són a l’altra punta del món, o tenir a la nostra mà records vius en tota mena de formats audiovisuals. Però fins ara, aquesta realitat deixava fora un grup ampli de població que, per diverses condicions, no podia beneficiar-se d’aquest progrés digital.

A Bleta vam detectar aquesta realitat de manera molt directa: les persones grans, especialment aquelles amb poca experiència digital, quedaven desconnectades d’un món que avançava sense elles. Ens explicaven que volien parlar amb els seus nets per videotrucada, llegir el diari o mirar fotos, però les tauletes convencionals els resultaven inaccessibles. Davant d’aquesta necessitat, vam dissenyar Bleta amb interfícies simples, textos grans i una experiència pensada des del primer moment per ser intuïtiva. No només volíem fer tecnologia, volíem retornar-los la connexió emocional amb el món i amb les persones que estimen.

"Igual que ens preocupem per fer accessibles els espais físics, per a persones amb mobilitat reduïda o dificultats visuals, ara la tecnologia ha de ser més empàtica i més inclusiva, per llei"

Perquè, en realitat, no només parlem de funcions o configuracions. En un món cada vegada més digital i hiperconnectat, deixar fora part de la població és una forma d’exclusió. Igual que ens preocupem per fer accessibles els espais físics, per a persones amb mobilitat reduïda o dificultats visuals i creem eines com els subtítols a la televisió, ara la tecnologia ha de ser més empàtica, més inclusiva… i ho ha de ser per llei.

De la IA a la llei hi ha un gran pas: ara n’hi haurà un altre

Abans de la que la transposició europea entrés en vigor, l’accessibilitat digital va veure una aliança en la intel·ligència artificial. Així ho reflecteix l’últim Informe d’Accessibilitat Digital, elaborat per la Plataforma Tecnológica Española de Tecnologías Disrputivas.

Tal com s’esmenta a l’estudi, “2024 ha estat testimoni de con la IA ha facilitat la creació d’eines que milloren l’accessibilitat de persones amb diversitats funcionals, integrant característiques que van des del reconeixement de veu fins al seguiment ocular, impulsant la participació plena en la vida digital”.

Això suposa un abans i un després, però, així i tot, era quelcom que es feia voluntari. De bona fe. No per llei, i ara tothom que vulgui formar part de l’àmbit digital haurà de canviar les perspectives de com es fan arribar els productes i els missatges que es volen transmetre.

L’evolució tecnològica canviarà d’objectiu

Fins a cert punt, és d’entendre que l’evolució de la tecnologia s’hagi pogut centrar en aspectes com la potència, el rendiment o la seguretat dels dispositius. Fins a cert punt, ja que el disseny de les eines d’accessibilitat han anat de forma paral·lela i en molts de casos, han estat a l’abast, però pagant un preu enorme.

"No era just el fet que algú amb diversitat funcional hagués de pagar el preu complet del producte, sumat a un adaptador per poder fer-lo funcionar"

No era just el fet que algú amb diversitat funcional hagués de pagar el preu complet del producte, sumat a un adaptador per poder fer-lo funcionar. Aquesta “quota de discapacitat” s’acaba amb la nova llei que ja és vigent i que, en cas de no respectar-se, suposarà multes de fins a un milió d’euros.

Sumat al fet que la marca pot tenir una imatge minvada. Qui voldria seguir alimentant una marca que, de cara a la societat, és cruel perquè no es preocupa per totes les persones a les quals, suposadament, ven la idea d’ajudar?

La nova llei, si s’implementa bé per part dels fabricants, no serà només per evitar sancions econòmiques. També serà un punt d’inflexió del disseny i de la concepció de la mateixa tecnologia: amb una perspectiva molt més social, inclusiva i empàtica. Així doncs, serà cert que podrem parlar amb gent que estimem i que està a l’altra punta del món. Fins i tot si tenim problemes de mobilitat que abans ens impedien manejar un telèfon.