Les TIC flirtegen amb l’FP
La manca de talent qualificat situa els cicles de graus mitjà i superior com una proposta equivalent a la universitat i un currículum pràctic que genera professionals amb una alta capacitat d’adaptació
Categories:
Un total de 16.369 alumnes s’han matriculat el curs 2022-2023 a algun estudi de Formació Professional de la família d’Informàtica i comunicació. La dada ha augmentat moderadament respecte de l’any anterior (+5%) sorgida de l’increment de 834 noves places, amb el cicle formatiu de grau mitjà de Sistemes microinformàtics i xarxes com els estudis amb més demanda, segons fonts del Departament d’Educació consultades per MetaData. I és que l’FP fa ullets als joves que busquen un itinerari que els garanteixi feina i, alhora, les empreses TIC flirtegen amb aquesta proposta perquè els permet incorporar talent mínimament qualificat en un termini curt de temps.
El 50% dels matriculats pertanyen al grau mitjà de Sistemes microinformàtics i xarxes, mentre que el 50% restant es reparteix entre les diverses opcions de graus superiors. Després dels dos anys de CFGM, un 41% continua la carrera amb alguna de les opcions que els permeten especialitzar-se: Administració de sistemes informàtics en xarxa, Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma, Desenvolupament d’aplicacions web. Cadascuna d’aquestes propostes permet obtenir una visió general de la disciplina i també centrar-se en àmbits com la ciberseguretat, la informàtica aplicada a la logística, videojocs i oci digital o bioinformàtica.
“El 41% dels estudiants de CFGM continua la seva formació amb un grau superior per especialitzar-se”
El 94% dels matriculats tenen entre 15 i 24 anys, tot i que la franja d’edat dels interessats en l’FP arriba fins a més dels 64 anys.
Més capacitat d’adaptació
Tal com assenyala un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona i Infojobs elaborat entre el 2022 i el 2021, el 64% de les ofertes laborals qualificades en aquest portal requerien una titulació d’FP, mentre que el 36% preferia estudis universitaris. Pel que fa al sou mitjà, els primers se situa en els 30.000 euros bruts anuals, mentre que en els segons la xifra ascendeix fins als 36.500 euros bruts anuals, amb més de 48.500 euros bruts anuals quan se suma una experiència de 5 anys. “Si fem una mitjana amb estudiants de grau mitjà i de grau superior, la dada baixa, però si ens fixem només en els que tenen un grau superior, ens trobem amb professionals tan buscats i tan ben pagats com els universitaris”, matisa el director de l’Institut Tecnològic de Barcelona, Alberto Vila.
Vila: “Els titulats en grau superior estan tan buscats i tan ben pagats com els universitaris”
La manca de talent ha provocat que les companyies estiguin permanentment en una cerca aferrissada per captar la millor força laboral. Fins fa poc, la universitat estava entesa com “l’itinerari lògic”, comenta Vila, “amb el temps hem entès que l’FP també t’habilita i que genera professionals que són productius més de pressa que un universitari, que té molta capacitat, però amb resultats no tan imminents”. A aquest punt a favor, fonts de la Direcció General de Formació Professional destaquen la capacitat de treball en equip amb professionals d’altres branques i d’adaptació ràpida a cada entorn com dos trets avantatjosos: “Els estudiants són conscients que hauran de canviar a llenguatges de programació que no coneixen, i que són uns estudis amb corbes d’aprenentatge importants i amb poc temps per preparar-se”. Aquest escenari es deu, afegeix Vila, al “dinamisme dels estudis”. “Fan projectes contínuament i en conjunt, així que estan habituats a canviar d’entorn i a mantenir-se oberts a coses noves”.
Malgrat que la manca de professionals qualificats per a la demanda creixent permet que tant els titulats universitaris com d’FP trobin feina fàcilment, el director del centre barceloní lamenta que hi ha entorns no juguen amb desavantatge: “Cal incorporar tanta gent, que entra tothom. Però ens trobem amb la realitat que les empreses grans que entren en projectes i concursos amb l’administració pública es troben amb unes bases que obliguen a tenir un percentatge determinat de graduats universitaris. Les empreses es queixen perquè això a vegades els dificulta cobrir les vacants. Cal equiparar el pes de les dues vies de formació”.
L'estructura de la FP de formació pràctica permet que els titulats agafin bon ritme a les empreses abans que un universitari
Més talent femení
La incorporació de les dones en les disciplines STEM és també un repte a l’FP. El percentatge més elevat de dones es troba en el grau especialitzat en bioinformàtica, on representen el 16%. En canvi, en el grau mitjà de Sistemes microinformàtics i xarxes que serveix de trampolí per adquirir les bases formatives, elles sumen només el 6% de les matriculacions, una xifra que també es dona en el CFGS d’Administració i sistemes informàtics en xarxa, tal com recullen les estadístiques del Departament d’Educació.
El grau especialitzat en bioinformàtica és l’estudi amb més dones, on representen el 16% dels matriculats
La manca de referents en l’espectre mediàtic o el baix nombre de dones com a titulars de les assignatures de tecnologia a l’ESO són dues realitats que dificulten fer passes endavant. Tampoc ajuden, apunta el director de l’Institut Tecnològic de Barcelona, l’orientació ni la terminologia dels estudis. “Podríem fer orientació indirecta, com quan es fa una sèrie de metges i de cop tothom vol fer medicina, o una orientació directa a l’estudiant on s’avaluïn els seus interessos i capacitats, i se li proposi aquesta branca si hi encaixa. Però també hem d’explicar què vol dir estudiar sistemes microinformàtics i xarxes perquè no és atractiu”, detalla. I és que, recorda, la visió d’un adolescent és “curta” i no contempla les sortides laborals de futur, sinó “interès i vinculació amb el món actual”.
Actualització constant i suficient?
Els darrers anys ha crescut l’interès pels cicles formatius per la seva modalitat pràctica i aplicada, especialment arran l’arribada de l’FP Dual, i per la possibilitat d’obtenir uns coneixements i habilitats mínims per al mercat laboral en un període de dos anys, amb l’opció d’ampliar-los amb dos cursos més.
En el camp tecnològic, el punt d’inflexió va ser a la dècada dels 90 amb un creixement que va duplicar la demanda de professionals. En aquell moment s’oferia un grau mitjà i dos de superior per cobrir les necessitats d’experts en sistemes i xarxes, i en programació. Segons detalla la Direcció General de Formació Professional, el sistema es va anar modernitzant en continguts i ampliant l’oferta fins a arribar al plantejament actual, que inclou estudis d’un sol any especialitzats en ciberseguretat, intel·ligència artificial i big data, i desenvolupament de videojocs i realitat virtual per a persones amb titulació superior. Aquest curs 2021-2022 aquesta fórmula s’ha aplicat en altres famílies amb un total de 13 cursos per tal d’incorporar el vessant tecnològica en altres àrees.
La realitat virtual, el big data i la millora de processos de generació de dades, la intel·ligència artificial en l’entorn urbà o la recerca de solucions sociosanitàries són possibles disciplines a incorporar a curt termini
Davant l’emergència de nous entorns i tecnologies, el Departament situa el metavers, la realitat virtual, el big data i la millora de processos de generació de dades, la intel·ligència artificial en l’entorn urbà o la recerca de solucions sociosanitàries com possibles disciplines a incorporar a curt termini. Tot això, insisteixen en la dificultat de tenir uns plans actualitzats a causa de l’emergència constant de noves tecnologies i professions. Una situació que Vila confirma, però a la qual afegeix que el mateix sistema dificulta els canvis: “L’Institut Tecnològic de Barcelona és un dels pocs centres que aprofita el petit marge de maniobra que deixa el currículum per cobrir el forat que necessita el sector, i no és gens fàcil, pocs ho fan”.
La queixa del sector educatiu s’adreça tant a la Generalitat com al Ministeri d’Educació i Formació Professional. El passat mes de juliol el govern espanyol va anunciar una partida de 50 milions d’euros per a la creació d’una xarxa de centres d’excel·lència d’FP a l’Estat amb escoles i instituts que oferissin formació per a sectors claus de cada comunitat autònoma. “Cadascuna havia de presentar tres centres i Catalunya no en va escollir del sector digital ni tecnològic, que ara mateix és vital per a la seva economia, sinó que van ser de l’àmbit industrial”, critica Vila. Una decisió que, lamenta, els ha fet quedar fora d’una estratègia que permetria “desenvolupar currículums adequats per a cada sector productiu, tenir recursos per formar docents i posicionar Catalunya a escala estatal”.
Vila: “S’agafa com a docent qualsevol persona que ha fet alguna cosa al sector, però cal capacitat de gestió d’un grup classe i dots de comunicació”
De fet, la falta de docents és un altre dels llasts que arrossega l’FP. L’institut barceloní necessita incorporar tres professors, per això Vila ha vist les últimes setmanes una allau de CV. “Com que és un problema greu, no tenim filtre. Els centres agafen qualsevol persona que demostri que ha fet alguna cosa al sector. Però sovint és gent rebutjada pel sector productiu que no entén que per ser docent cal molt més. Cal capacitat de gestió d’un grup classe i dots de comunicació. No tothom està preparat per a això”, lamenta. La Direcció General de Formació Professional reconeix la manca de professionals per ocupar les places de docents i recorda que aquests estudis són “professionalitzadors”, motiu pel qual la cerca de persones per ocupar aquestes vacants és més complicada que en altres entorns com l’universitari. No obstant això, assegura que treballa per “dotar els instituts amb els mitjans humans i tècnics necessaris”.