La covid-19 ha disparat les vendes del sector de la moda a través del canal en línia. Només el primer trimestre del 2020 les transaccions ja es van incrementar un 23%, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Tot i que les botigues de roba i complements són les primeres que venen a la ment quan es pensa en la digitalització de l’àmbit, tota la indústria es troba en plena fase de metamorfosi per la introducció de la tecnologia. La pandèmia i el pas a la venda electrònica és només la punta d’un iceberg que, en la seva base, té la indústria 4.0 i la fabricació, la distribució o el reciclatge al final de la vida útil com a àrees amb molts deures pendents.

Alguns països de la Unió Europea han decidit posar fil a l’agulla en la matèria a través del projecte Fascinate, impulsat conjuntament per cinc clústers europeus: els catalans Modacc com a líder i el Digital, el búlgar Fashion Association, el danès Lifestyle & Design Cluster, i el portuguès Centro Tecnológico Têxtil e Vestuário. Tots treballen des del passat mes de setembre, i amb una recerca que preveu ser de 18 mesos, per dissenyar una estratègia d’implementació de la tecnologia per fer més eficient i sostenible el sector, i per arribar a nous mercats. És a dir, fer que la moda “deixi ser un dels sectors amb més petjada ecològica i posar en valor el desenvolupament a escala local de les xarxes productives davant el comerç globalitzat”, explica l’international project manager del Clúster Digital, Christian Moscardi.

Fer front a les multinacionals

Dades massives, cadenes de blocs, internet de les coses, intel·ligència artificial... el ventall de propostes és ampli, com també les necessitats del sector, però cal fer el match adequat per trobar la solució adient per a cada problema. Per això, Moscardi considera que és de vital importància la col·laboració interestatal i amb els ulls posats sobre les pimes: “Cada membre del consorci analitzarà les seves empreses i el seu volum de desenvolupament tecnològic per oferir la seva visió. Algunes ja incorporen traçabilitat en la cadena de producció, mentre que altres usen materials intel·ligents, ho hem de compartir tot per millor l’accés a la tecnologia. Només així podrem ajudar els petits a diferenciar-se davant els grans volums i preus baixos de les principals marques”. I és que la Xina, que s’ha posicionat al mercat global com un player dur pels seus baixos preus, està aconseguint fer-se un lloc per la seva disrupció tecnològica amb l’ús de noves matèries primeres, segons apunta la consultora Price Waterhouse Coopers, qui situa el país asiàtic com “el centre de la innovació tèxtil”.

Europa vol fer front al mercat xinès, líder al tèxtil per la seva capacitat de disrupció i pels preus baixos

S’espera que unes 650 pimes de la moda i el calçat puguin beneficar-se de les conclusions extretes d’aquest estudi entre països europeus i que pugui ajudar-les a incorporar elements que aportin un valor afegit. “Les mateixes empreses han vist que han d’incorporar la tecnologia per posicionar el seu producte local”, assenyala Moscardi, “a Espanya, com a Bulgària i Portugal, recau molt la producció de material i estan buscant com sortir dels teixits de tota la vida per aportar innovació”.

Teixits singulars i sostenibles

Les peces intel·ligents ja han captat bona part de l’atenció. I no es tracta d’incorporar gadgets a una samarreta per saber el pols de qui la porta, per exemple, sinó de productes confeccionats amb teixits que els confereixen característiques especials. I això acaba de començar, ja que Allied Market Reserach estima que aquest segment superarà els 5.400 milions de dòlars el 2022, una previsió optimista que comparteix el CEO de Sepiia, Federico Sainz, qui va idear aquestes camises fetes amb una fibra tècnica 100% de polièster antibacterià i antiviral amb nanopartícules de plata que neutralitzen els organismes que provoquen mala olor de la suor. L’exterior del teixit s’ha tractat de manera que té també la capacitat de repel·lir els líquids, de manera que rellisquen i no mullen la peça de roba. A més a més, és transpirable i absorbent per evitar la humitat interna, i no s’arruga.

Fins fa cinc anys, aquesta mena de roba només es veia en astronautes o professionals de la biomedicina, entre altres camps científics i tècnics, i començava a flirtejar amb un públic més massiu a través de l’esport. “Així em vaig plantejar peces per al dia a dia, confortables, còmodes i amb poc impacte ambiental”, comenta el també enginyer en disseny industrial.

La indústria tèxtil és la segona que més emissions de CO2 genera, per la qual cosa la dinàmica de confeccionar peces low cost, assumir que la roba dura poc i comptar amb un armari farcit de pantalons i samarretes comprats a les grans cadenes a preu de ganga no és sostenible. “No hi ha prou consciència de com és de perjudicial fabricar una samarreta ni quin impacte té el seu reciclatge, o el simple fet de posar-la a la rentadora amb els residus que genera”, comenta el fundador de Sepiia, “la pandèmia està accelerant un canvi cap a moda més funcional i amb menys missatges, i molts estudis ja apunten que se seguirà profunditzant aquest confort, que va de la mà d’un menor impacte medi ambiental”.

Les peces de roba esportives van generar la necessitat d’investigar en teixits adaptats a cada context i consumidor

Qui també ha pujat al caro de la sostenibilitat és Mango. La seva innovació més recent és la confecció de peces de roba texana amb un procés de producció que permet estalviar 30 milions de litres d’aigua. El làser i l’ozó, segons apunta la companyia, són les tecnologies que permeten dissenyar nous sistemes més amables amb el medi ambient. Una aposta que se suma a la promesa que ja havia fet d’utilitzar només cotó de fonts responsables i polièster reciclat el 2025 en els seus productes.

Automatitzar processos

En un extrem de la cadena hi ha la creació de nous teixits i el disseny d’una fabricació més sostenibles, però a l’altra banda la inclusió de la tecnologia també està fent passes endavant per dotar de valor la indústria.

La identificació per radiofreqüència (RFID) existeix des de principis del segle XX. Va ser un invent del MIT que es va aplicar per primera vegada de manera massiva en la Segona Guerra Mundial de la mà dels britànics, que volien identificar fàcilment els seus avions un cop tocaven terra mitjançant un tag a les aeronaus aliades. La tecnologia va evolucionar fins al que tenim avui dia, coneguda com a RFID passiva, i va ser Wallmart de les primeres grans cadenes comercials que la va implementar. I a casa nostra, Decathlon, El Corte Inglés i Inditex van ajudar a popularitzar-ho.

La indústria tèxtil també ha introduït la tecnologia al final de la cadena amb l’ús d’etiquetes RFID per controlar l’estoc de productes

Dipole RFID és una de les empreses catalanes que opera al sector. Proveeix empreses dels sectors industrial, alimentació, oci i esport o tèxtil, entre altres, i els permet fer un seguiment exhaustiu de l’estoc de productes i del recorregut que fan des que surten de les plantes de fabricació fins que surten de les botigues en mans d’un comprador. “Identifiquem les peces amb una etiqueta, que els dona un ID, i sabem com va avançant en els diferents processos”, explica el CEO, Santiago Depares, qui situa el seu auge en el darrer any i mig.

Aquesta tecnologia és especialment útil en les companyies que controlen tot el procés, des de la fabricació fins a la venda, i s’ha convertit en un aliat en l’increment del pes del comerç electrònic. “Augmenten els errors i has de posar tota la tecnologia disponible a obtenir dades i optimitzar la cadena”, apunta Depares, “la tecnologia ja ha entrat i ara és qüestió de temps que avanci la seva aplicació per ajudar el tèxtil a ser més eficient”.