Emprenedora i TIC: un repte doble per a la dona
Les ‘start-ups’ amb lideratge femení continuen sent minoria, però la nova generació de professionals pica pedra per demostrar que les disciplines STEM no són només cosa d’homes
Categories:
El sector TIC és plenament masculí. Només el 18% dels especialistes tecnològics de la Unió Europea són dones, però la xifra no canvia si se surt dels contractes i es posa el focus en l’emprenedoria: el 19% dels que impulsen una nova companyia són dones. Un estudi elaborat per Endeavor amb la participació de 160 treballadors del sector conclou que només el 27% d’elles té un perfil STEM, mentre que el té un 53% dels homes. I és que les dones cada cop més posen els ulls en entorns considerats llunyans per a elles, i en gran mesura és per la tasca pedagògica que cada cop més veus femenines fan per mostrar l’impacte social de la tecnologia: educació, salut, benestar, mobilitat... tot pot tenir una base tecnològica i generar un benefici per a les societats.
Sota aquesta premissa, Diana Ballart lidera avui la start-up The Smart Lollipop, que ha creat una llaminadura capaç de substituir les analítiques dels infants. En comptes de prendre les mostres de sang amb una punxada, capta la saliva a partir d’una piruleta i l’estudia per detectar patologies. El principal hàndicap amb el qual s’ha trobat, sobretot pel fet d’operar en el sector salut, és el fet d’iniciar el camí sola: “Muntar una start-up quan ets únicament una persona, no una farmacèutica o sense la col·laboració amb una empresa, és car i complex. Tenir el prototip funcional demana molt temps i diners, i no reps finançament fins que no tens una cosa amb cara i ulls”. Per això situa com a primordial crear un bon equip, especialment quan, com és el seu cas, la formació de la figura clau del projecte està allunyada de les disciplines STEM. “Envoltar-te de gent amb motivació i coneixements especialitzats que et complementen és una part molt important”, afirma, tot i que no oblida que l’emprenedoria és una aventura on “el learning by doing és el dia a dia, especialment quan ets jove i treballes en un camp on ho tens tot per aprendre”.
Ballart: “El 'learning by doing' és el dia a dia, especialment quan ets jove i treballes en un camp on ho tens tot per aprendre”
Fer caure els estereotips
Qui té també els companys i el suport extern com a dos pilars fonamentals és Cristina Corchero. Doctora en Estadística i Investigació Operativa, és una de les professionals reconegudes en l’última edició dels Premis DonaTIC per la creació de Bamboo Energy, una spin-off de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). La companyia ha creat un software que usa la intel·ligència artificial per gestionar la flexibilitat de la demanda d’energia i optimitzar-ne el consum en la indústria.
Corchero ha desenvolupat tota la seva carrera professional en els mons de la tecnologia i l’energia, “molt masculinitzats”, reconeix, “però fa molts anys que hi soc i ja hi havia traves que havia vençut i m’havia guanyat credibilitat”. Tanmateix, emprendre era un pas més: “Quan vaig decidir fer el pas, em van qüestionar si necessitava crear una empresa. Es veia com que ja tenia un càrrec amb responsabilitat, com que una mare amb dos nens no hauria d’emprendre... No sé si haurien dit el mateix d’algun dels meus socis”. Per corregir l’actitud no hi ha cap més solució que donar referents femenins a les futures generacions, donar més espai a la tecnologia a les aules i esfondrar els mites al voltant de les vocacions STEM en les nenes. “A les dones ens fa por el sector tecnològic en general, ens cal valorar-nos i visualitzar-nos, com també tenir més atreviment i creure que nosaltres també podem”, reivindica.
Corchero: “A les dones ens fa por el sector tecnològic en general, ens cal valorar-nos i visualitzar-nos, com també tenir més atreviment i creure que nosaltres també podem”
I malgrat que, com diu, li fa “ràbia” reconèixer que el factor social en la tecnologia atrau més les nenes i noies, és una realitat que viu sovint: “Quan faig xerrades a joves, veig que un cop toques aquests temes, hi ha un nombre més elevat de noies que mostren interès. I és evident perquè les dades que parlen de les àrees TIC enfocades a la salut mostren un percentatge més elevat de dones”. Per això referma que cal continuar picant pedra per fer caure també aquest estereotip que situa la dona en perfils tecnològics amb impacte social per obrir les portes a posicions d’enginyeria, dades i números purs tradicionalment associades als homes.
Ballart, amb menys anys d’experiència a la motxilla que Corchero, és un exemple de futures generacions que entren en l’emprenedoria STEM i que veuen canvis progressius. Fent memòria de tot el viscut, assegura que no ha trobat mai amb cap problema o situació discriminatòria, però matisa l’afirmació amb un “conscientment”. “La societat està molt impregnada de la teoria que el lideratge femení té futur i això no ens fa veure que hi ha patrons que van en sentit contrari i ens afecten”, explica. Les seves investigacions en salut han anat en paral·lel a la recerca en comunicació en entorns empresarials, on ha detectat que el fet de mostrar trets femenins és negatiu: “En els negocis es busquen persones que parlin amb autoritat i seguretat, i que posin per davant la feina a la vida personal. Si ets dona no tens aquesta actitud, t’afecta; però també si ets home i tens aquesta mena de comunicació”. “Hem de treballar per fer caure les respostes conscients i inconscients que frenen les dones”, conclou.
Un canvi generacional
“Mentre estudiava a la universitat, vaig treballar en una start-up, i vaig conèixer què és treballar en el teu projecte i decidir com fer les coses; vaig veure clar que volia tenir la meva empresa”. Així és com l’Isabel García va prendre la decisió d’emprendre quan fes les primeres passes en la seva carrera professional, una convicció que ha derivat en la creació de Bleta, una tauleta pensada per adaptar-se al coneixement tecnològic i a la utilització dels aparells electrònics que en fa la gent gran.
Ella és també una de les premiades en els guardons que atorga la Generalitat al talent femení a les TIC, i és, alhora, un exemple de la nova fornada de noies que arriben al mercat laboral amb uns estudis en enginyeria sota el braç i amb la seguretat de voler fer carrera en un àmbit plenament masculí. I tot i tenir clar cap a on vol anar, té una petició molt clara: “Volem més referents”. “Ser dona no ha estat mai un problema perquè sempre he tingut clar que m’agradava la tecnologia, m’han donat suport i he creat l’empresa amb el grup de la universitat, però calen més exemples per veure que és possible”, relata, “no es tracta de lluitar amb discriminació positiva, sinó en creació de referents”. I no només entre professionals amb coneixements i càrrecs directius, també en cal d’emprenedores perquè els noms que primer venen a la ment són Elon Musk, Bill Gates, Steve Jobs o Mark Zuckerberg; cap de dona.
García: “No es tracta de lluitar amb discriminació positiva, sinó en creació de referents”
Malgrat que Garcia no ha viscut situacions incòmodes pel fet de ser dona i jo en l’entorn emprenedor, reconeix haver-ne vist en l’entorn empresarial: “Es nota molt el canvi generacional, sobretot entre la gent de 50 anys. Quan dius que tu ets la cap del negoci, et miren diferent i insisteixen que volen parlar amb el director o algú que entengui en tecnologia. Per sort, entre la gent més jove, això no passa”. Per tant, les noves generacions estan creant precedents? Tant Garcia, com Ballart, que encarnen el futur, creuen que sí, però alerten que encara hi ha molts deures pendents per ser dona emprenedora en les disciplines STEM en les mateixes condicions que els homes.