Quan planifiquem la mobilitat d’un territori, abans de parlar d’infraestructures, trànsit o freqüències, ens hem de fer un parell de preguntes essencials: per a qui estem dissenyant? Com es mouen realment les persones que viuran i treballaran en aquest espai?

Les respostes a aquestes preguntes no sempre han estat evidents en la planificació del transport. Durant molt de temps, els estudis de mobilitat s'han basat en patrons de desplaçament que no representen tota la diversitat de qui utilitza l'espai públic. Avui sabem que la manera de moure’ns varia segons el gènere, l’edat, l’origen, la situació socioeconòmica, la situació familiar o la diversitat de capacitats. I això té conseqüències directes sobre com hauríem de planificar el transport i l’espai públic.

Les dades ens permeten veure-ho més clar: segons l'Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner 2024, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les dones es mouen caminant en major proporció que els homes (49,5% respecte al 42,7%), i el mateix passa amb l’ús del transport públic (21,3% davant del 15%). En canvi, els homes utilitzen el vehicle privat en molta més mesura (39,3% respecte al 27,9%).

"Planificar la mobilitat no és només decidir per on passen els vehicles, sinó entendre com es mouen les persones."

Aquesta diferència significativa no és només una qüestió de preferències. Els rols de cura, que continuen recaient majoritàriament sobre les dones, generen patrons de mobilitat més diversos i complexos: portar infants a l’escola, anar al CAP, fer compres o encadenar diversos viatges dins d’un mateix desplaçament. També és més elevada l’autocontenció municipal entre les dones, és a dir, la tendència a moure’s dins del mateix municipi. Una realitat que sovint queda infrarepresentada en una planificació pensada sobretot per als grans fluxos metropolitans.

A tot això cal sumar-hi la percepció de seguretat. Segons l'Enquesta d'Assetjament Sexual al Transport Públic de l'ATM (2020), el 57% de les dones usuàries habituals del transport públic a l'àrea de Barcelona havien patit alguna forma d'assetjament sexual en els dos anys anteriors. Més del 90% eren usuàries d’entre 16 i 25 anys. Aquesta realitat condiciona quins transports es trien, en quins horaris i per quins recorreguts. La percepció de seguretat també condiciona la mobilitat tant com la freqüència d’un autobús o la ubicació d’una parada.

En els últims anys, les administracions han començat a incorporar aquesta mirada. La Generalitat va aprovar el 2025 un protocol específic de prevenció de les violències sexuals al transport públic i està desplegant el programa d’actuacions 2026-2027 del Pla Estratègic de Mobilitat i Gènere. Així doncs, el marc institucional acompanya; ara cal traslladar-lo als projectes concrets.

"La percepció de seguretat condiciona la mobilitat tant com la freqüència d'un autobús o la ubicació d'una parada."

La mobilitat real de la Colònia Güell és el pròxim objectiu

Aquesta és precisament la direcció en la qual treballem a CINESI en el projecte de la Colònia Güell. L'Institut Català del Sòl (INCASÒL) impulsa la Modificació Puntual del Pla General d'Urbanisme d'aquest recinte industrial amb l'objectiu de dinamitzar l'entorn i generar un espai més atractiu i adaptat a les necessitats actuals. Un dels requeriments centrals és incorporar criteris d'accessibilitat per als grups vulnerables, amb especial atenció a la perspectiva de gènere i la seguretat en els desplaçaments.

Per abordar-ho, col·laborem amb el Col·lectiu Punt 6, una cooperativa de sociòlogues, urbanistes i arquitectes que des de fa més de dues dècades treballa per integrar la perspectiva feminista interseccional en la planificació urbana i la mobilitat. La seva expertesa en processos participatius, auditories de seguretat i anàlisi de l'ús de l'espai públic complementa el nostre treball tècnic i ens permet fer propostes que responguin a com es mou realment qui viurà i treballarà a la Colònia Güell.

"Integrar l'enginyeria de mobilitat amb l'urbanisme feminista permet detectar necessitats que sovint queden fora dels models tradicionals."

Integrar l’enginyeria de mobilitat amb l’urbanisme feminista permet detectar necessitats que sovint queden fora dels models tradicionals de planificació. Algunes de les accions que han dut a terme són la campanya "El Bus és nostre", impulsada conjuntament amb l’AMB per analitzar la percepció de pertinença, confort i seguretat als autobusos metropolitans, o la marxa exploratòria de la línia L76, entre Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló, que va permetre evidenciar mancances en els horaris i les freqüències. Arran d’aquell estudi, l’AMB va ampliar el servei.

Perquè una proposta pot funcionar perfectament sobre el paper i, en canvi, no respondre a la manera real com les persones viuen i es mouen. I això és especialment important en un entorn com la Colònia Güell, amb una identitat pròpia i un futur que cal dissenyar des de les necessitats quotidianes de les persones.