Les dades personals de què disposen les plataformes i xarxes socials que fem servir tenen un valor quantificable. Ho posen de manifest operacions com la que va dur a terme Facebook fa cinc anys, quan va comprar l'aplicació WhatsApp per més de 21.800 milions de dòlars, o la que havia fet Google alguns anys abans, quan va adquirir YouTube per 1.650 milions de dòlars. Segons els experts, Facebook i Google no van pagar aquestes quantitats per l'estructura tecnològica d'aquestes plataformes: “El que realment tenia valor era el nombre d'usuaris que hi havia darrere”, explica el professor del postgrau de Protecció de Dades de la UOC, Eduard Blasi.

No hi ha xifres oficials respecte del valor exacte de totes les dades personalsque circulen per internet, però algunes recerques —com la que va dur a terme fa dos anys la companyia britànica Experian— han revelat que un perfil global que inclogui les dades financeres d'una persona, les d'accés al seu compte de PayPal i Amazon i les dels seus comptes a les xarxes socials es pot vendre al dark web per 870 euros. “Cometem l'error de pensar que una aplicació o un programari ha de ser gratuït pel simple fet de ser intangible, sense considerar els costos que hi ha darrere de servidors, estructura tècnica, personal que actualitza els sistemes, etc. La realitat és que en l'ecosistema d'internet si no paguem directament un producte, l'acabem pagant indirectament amb les nostres dades o, fins i tot, metadades. La creença que tot és gratuït és una utopia”, explica el docent.

Blasi: “Si no paguem directament un producte, l'acabem pagant indirectament amb les nostres dades o, fins i tot, metadades”

Segons el parer dels especialistes, els productes i serveis d'internet haurien de ser més transparents. Aquest va ser el motiu pel qual el maig de 2018 es va començar a aplicar el nou Reglament de Protecció de Dades de la UE. En aquell moment, el 71% dels europeus ja compartia les seves dades personals a internet, però només un 15% considerava que tenia el control d'aquesta informació, segons la Comissió Europea. “El que cerca la legislació és donar poder de control i disposició de les dades a l'usuari per saber exactament quines dades té a cada lloc i pugui retirar les que consideri oportunes en qualsevol moment”, apunta Blasi, “però tenir el control absolut de les dades és molt difícil, especialment en les plataformes gratuïtes.

Les dades: el nou or

Les dades personals són “la gasolina del segle XXI”, opina el professor de Dret de la UOC Sergio de Juan-Creix, que apunta que la publicitat digital “s'ha sofisticat amb l'anàlisi del perfil dels usuaris i permet teledirigir-se a un públic específic per fer-la més efectiva”. A més a més, recorda que la revolució digital “necessita l'intercanvi de dades per a funcionar, ja que sense elles serà impossible crear ciutats més sostenibles o engegar el cotxe autònom, a més d'afrontar el repte de la intel·ligència artificial”.

El Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD), organisme europeu independent compost per representants de les autoritats nacionals de protecció de dades i del Supervisor Europeu de Protecció de Dades, s'ha mostrat contrari al fet que les dades personals es puguin convertir una mercaderia subjecta al comerç, atès que és un dret fonamental. Segons el professor De Juan-Creix, aquesta opinió no encaixa amb la realitat actual: “És inqüestionable que les dades tenen valor econòmic, n'hi ha prou de fixar-se en el fet que les principals empreses del món s'alimenten de dades, mentre que els usuaris no ens en podem beneficiar”.

De Juan-Creix: “Si una gran empresa s'enriqueix amb les meves dades, és lògic que vulgui una part dels beneficis o rebre algun avantatge a canvi"

En aquest sentit, reclama més control per part dels usuaris de l’ús de la informació que cedeix per prendre decisions informades i ser partícips del nou entorn digital. “Si una gran empresa s'enriqueix amb les meves dades, és lògic que vulgui una part dels beneficis o rebre algun avantatge a canvi. De la mateixa manera que si s'utilitzen les meves dades per a un projecte de sostenibilitat a la meva ciutat, m'agradaria tenir-ne constància per a poder participar amb consciència i no tenir la sensació de ser espiat, com ha passat recentment amb l'estudi sobre mobilitat que ha portat a terme l'INE”, assenyala.