Que les start-ups són un dels sectors més afectats per la crisi del coronavirus i el confinament (amb les seves variants, com ara la domiciliària, el toc de queda o perimetral) de la població, no és cap novetat. Principalment perquè la majoria d'inversions pactades s'han frenat en sec i sembla que trigaran mesos a recuperar-se. A més a més, el 20% d'emprenedors i emprenedores creu que el seu projecte no sobreviurà si des del govern s'allarguen els diferents confinaments de la població, segons els últims estudis. Estem parlant, tal com indica el nom de start-ups, de companyies que inverteixen gran part dels seus guanys en créixer i disposen de poca liquiditat. I si l'activitat s'atura d'una manera o altra, tenen molt a perdre. Fins i tot a desaparèixer.

Hi ha sectors més perjudicats que altres, com el turisme, les experiències, els esdeveniments o la mobilitat (la majoria amb activitat zero), mentre que la telemedicina, l'educació, el fintech, la realitat virtual o la telepresència han sortit més reforçats, fins i tot amb més usuaris, vendes i perspectives de futur.

"Les ‘start-ups’ del sector de la telemedicina, educació, fintech, realitat virtual o telepresència han sortit reforçades de la crisi del coronavirus"

Per aquest motiu, després d'escriure sobre empreses emergents i innovació davant d'aquest any atípic, he volgut finalitzar aquest 2020 amb cinc motius per al somriure. Sense cap mena de dubte, em quedo amb la capacitat de resiliència de la població, de reinventar-se i de veure, sempre que es pugui, el costat bo de les coses.

Començo el llistat:

1. La responsabilitat social i la difusió del coneixement de forma gratuïta

Estem parlant d'accions orientades a generar un impacte positiu durant la crisi, generar marca i responsabilitat social davant d'un front comú: la lluita contra un virus que es propaga de forma ràpida i que ha afectat tots els àmbits de la nostra vida. Per exemple, la majoria de start-ups o unicorns no havien prestat, anteriorment, serveis al sector públic, com ara Cabify, Glovo o Badi. Durant aquests mesos han trobat formes creatives per estar a la banda dels més afectats, com ara traslladar malalts a l'hospital, transportar medicaments o menjar en llars. O, fins i tot, en el cas de Badi, reservar 400 habitacions lliures a Barcelona per a professionals de sector sanitari que arribaven a la ciutat per ajudar a combatre el coronavirus en la primera onada de la pandèmia.

També ha estat habitual en les nostres start-ups oferir coneixements gratuïts, eliminant qualsevol barrera de pagament. Podem trobar empreses emergents com la catalana Copernic, que és una plataforma de gestió de projectes i des de l'inici de la pandèmia ha ofert continguts gratuïts a clients, o Polaroo, que ha posat a disposició de tots els consumidors, autònoms i pimes tots els seus serveis de manera gratuïta. La seva tasca: optimitzar i unificar les despeses recurrents de serveis com electricitat, gas, aigua o internet.

Tanmateix, ho veiem exemplificat en els webinars, els continguts formatius en vídeo i en auge que s'imparteixen a través d'internet, que ha permès demostrar l'experiència i alhora reforçar la marca de start-ups, corporacions i institucions. Algunes s'han llançat a oferir seminaris web sobre la transició al teletreball (desconegut i no posat en pràctica per alguns), recolzat en un espai col·laboratiu per compartir consells, solucions i bones pràctiques.

2. L'aposta pel teletreball, confiança en els equips i en la conciliació familiar

Treballar en remot no ha estat aliè per als milers de professionals de grans companyies, però aquestes s'enfronten a un desafiament insòlit: gestionar tota la seva plantilla a distància, confinada a casa seva i per temps incert.

Durant aquesta segona onada de confinament hem estat més preparats, més planificats i amb un protocol a seguir. No és el cas, en canvi, de les start-ups. Des de bon principi, la majoria d'elles ja apostaven pel teletreball i era habitual connectar-se en remot amb els companys. Per tant, han pogut seguir amb el dia a dia. El més preocupant, per a elles, és evidentment la paralització de les inversions. No obstant això, programadors, dissenyadors, marketianos o fundadors segueixen al peu del canó. La creativitat no té límits, així com tampoc agafar aire i reorganitzar-se.

Un altre aspecte és constatar, una vegada més, la confiança en l'equip (i evitar el que es coneix com escalfar la cadira) i també la conciliació familiar, que tants debats ha generat i que amb el teletreball permet organitzar-se millor.

3. La transformació digital de la societat (fins i tot els més grans)

Els 60 dies del primer confinament de la població van accelerar sis anys la digitalització del món i això és una gran notícia, segons destaquen els experts. La transformació digital s'ha consumat per fi i la població de més edat s'ha digitalitzat a marxes forçades a causa de la situació excepcional. Utilitzar programes de videotrucada, la telemedicina, assistència a formacions en línia o tutorials són cada vegada més habituals. És un públic que les start-ups han de tenir en compte i, que en la majoria de casos, obriran nous horitzons. No hi ha por a la innovació.

"Els 60 dies del primer confinament de la població van accelerar sis anys la digitalització del món"

4. El pensament a curt termini i la transparència

Segons diversos estudis, els humans ens preocupem per moltes coses que en realitat mai passaran. És més, es calcula que només el 10% de les coses que creiem que passaran, realment passen. Per tant, és important que els líders de les empreses emergents seleccionin el que és prioritari en aquests moments, no parar atenció a les coses que no estan al nostre control, no prendre's res personal i entendre que la pandèmia passarà. No durarà tota la vida, per sort.

Totes i tots som conscients que la majoria d'empreses no facturen, ni de bon tros, com abans. És més, que algunes malauradament han hagut d'aplicar expedients de regulació temporals d'ocupació (ERTO) o simplement començar a pensar en la dissolució. En moments així, tots els equips han remat en la mateixa direcció, sent conscients que haurem d'imaginar noves accions, i el més important: reinventar-nos. No serveix de res amagar la realitat. Poques empreses han sortit guanyant en una pandèmia que ha afectat a tots els països, en més o menys fortuna. Les que millor ho han fet ha estat gràcies a la transparència i pensant a curt termini.

A més a més, aquest any hem experimentat tota mena d'emocions, des del líder d'una start-up a una persona en pràctiques. Emocions com ara l'estrès, el pessimisme, l'angoixa, l'insomni... però el més important: no només està bé demanar ajuda, sinó que és primordial fer-ho. Sabem sobradament que podem demanar consell a un mentor, a un director d'una corporació o fins i tot al nou talent, que s'està incorporant a les empreses emergents. Les idees o consells més brillants poden venir de qui menys t'ho esperes.

"Si la innovació no és per millorar i impactar la vida de les persones, no val la pena"

5. La reinvenció: quan no tens res a perdre

Durant aquests mesos escoltem als mitjans de comunicació que estem davant d'una crisi que podria ser pitjor que la del 2008. Segons els últims titulars: Brussel·les empitjora al 12,4% la caiguda del PIB d'Espanya el 2020. No obstant això, fa més d'una dècada que van néixer grans proejctes i m'agradaria posar-hi èmfasi. Per exemple, molts de nosaltres no sabíem que el 2008 van néixer start-ups realment exitoses com ara WhatsApp, Instagram, Slack, Airbnb, Pinterest o Uber. Els emprenedors no tenien res a perdre en una situació realment complicada. Simplement deixar-se portar i confiar en una idea que canviaria el joc. I, per descomptat, l'ha canviat.

Serà el 2020 l'any que va provocar un abans i un després en la innovació? Hauran sorgit noves idees inimaginables? Per fi, les start-ups d'impacte social rebran el finançament que es mereixen? Perquè si la innovació no és per millorar i impactar la vida de les persones, no val la pena.