Tenim aquí el nou joc de Zelda des del passat dia 12 de maig, després de 6 anys d’espera. No negaré mai el meu biaix, pel fet que aquesta saga és una de les meves favorites, per sobre fins i tot d’en Mario, però s’ha d’admetre que un joc que està anunciat a les marquesines de les parades de l’autobús té alguna cosa especial. Quan veig ara els anuncis pel carrer, em ve al cap que, en certa manera, Nintendo és el Disney dels videojocs per crear jocs per a tots els públics i tan esperats com una nova pel·lícula de Disney.

Totes les propostes estan basades en franquícies amb dècades d’antiguitat i que ja estan a l’imaginari popular. Tenen un elenc de personatges en què en Mario és el primer, l’equivalent a Mickey Mouse, però en Link i la Zelda van tot just al darrere (aquí, deixo que trieu vosaltres quina seria l’equivalència, segons els vostres gustos). I és clar, ara també directament amb les pel·lícules d’en Mario. Una és ben recent, i l’altra... bé, millor no parlar-ne (igual que per l’antic show televisiu als Estats Units...). O ja posats, també amb parcs d’atraccions, com el Super Nintendo World, a Universal Studios del Japó (vinga Port Aventura, ja trigueu).

"Nintendo és el Disney dels videojocs per crear jocs per a tots els públics i tan esperats com una nova pel·lícula de Disney"

Ara bé, això del Disney tant ho dic per les coses bones com per les dolentes. Sota aquesta capa fantàstica hi ha un gabinet jurídic que sempre està ben entretingut, empaitant qualsevol persona que els pugi la mosca al nas. Precisament, l’arribada del nou Zelda ja ha tingut una mica d’enrenou, donat que és possible jugar-lo en PCs prou potents a través d’emuladors de Switch. Coses de ser una consola amb un maquinari més senzill. Amb les eines adients (el Lockpick), fins i tot alguns ho van poder fer abans de la seva data oficial de publicació. I res de pirateria, parlem de la seva còpia precomprada. Els advocats ràpidament han fulminat els projectes que ho permetien, sense importar si eren legals o no. Quin fan té els diners per anar a judici contra Nintendo? Amb això ja hi compten quan llencen la demanda.

Tornant a la part positiva, el cas és que ara ja tothom el pot jugar a la consola original i ens trobem amb un retorn a la visió del món obert amb una important càrrega d’exploració i simulador de física. Com en l’anterior, el Breath of the Wild, potser la clau per submergir-se està a considerar que més que un joc, és una joguina. Com una capsa de Lego (o Tente!) en què, com a jugador, tens unes eines i has de cercar la teva pròpia diversió mitjançant la curiositat i l’experimentació. I com a recompensa, està simplement el fet de veure el resultat del teu experiment o d’haver resolt el trencaclosques sense que sempre calgui un copet a l’esquena o una compensació tangible per l’esforç. Com al món real, escales la muntanya pel plaer de veure les vistes quan arribes a dalt, no perquè t’espera un tresor. Però mira, si en trobes un, doncs perfecte!

"En Mario és el primer, l’equivalent a Mickey Mouse, però en Link i la Zelda van tot just al darrere"

Com en tot, hi haurà gent que li agradarà aquest enfocament i hi haurà a qui no. Per sort, el mercat dels videojocs és molt divers i cadascú pot triar el que més li agradi. Com a les pel·lícules, ni tan sols les superproduccions són per a tothom. En els jocs de món obert d’avui en dia, amb el fet que no s’acabin convertint en una llista estressant de tasques per fer, omplint tot el mapa de dalt a baix, jo ja em conformo.

A partir d’aquí, es desenvolupa la història amb els personatges coneguts de la saga. Però entendre aquest component és essencial i, per tant, val la pena gaudir-lo amb calma. Aquest és un nou cas on el camí és més important que la destinació. Ara bé, pel fet aquest que amb l’emulació hi ha gent que ha començat a jugar abans, i si no una mica pel tema obsessiu de no aixecar-se del sofà en tot un cap de setmana, ara ja hi ha vídeos de gent acabant-se el joc. Que jo penso: això és com anar al Bulli i cruspir-te els àpats en 10 minuts. Hi ha plats que s’han de fruir i aquest és un que penso que val ben bé la pena.

“Això és com anar al Bulli i cruspir-te els àpats en 10 minuts. Hi ha plats que s’han de fruir”

Ara només toca demanar-se unes quantes setmanes de sabàtic...