L'altre dia passava pel costat de la feina i sobre la porta d'un restaurant, on se sol posar la mena de menjar que se serveix, vaig llegir slow food, o menjar lent. Només amb el nom penso que dona a entendre el concepte, cercant clarament la contraposició amb fast food, o menjar ràpid. Poder seure a la taula a fruir del menjar, copsant el seu sabor, tot facilitat per un extra amb la qualitat als ingredients. Que no és una mala idea fer-ho alguna vegada, davant del tràfec del dia a dia, i que a tal hora cal tornar a la feina corrents.

Doncs resulta que aquesta filosofia no només existeix al menjar, des de fa temps també existeix als videojocs amb el moviment del slow gaming o, de vegades, zen gaming, un altre nom que també explica bastant bé el concepte. És d’una alternativa interessant a estudiar ara que ve Nadal i toca fer cagar el tió o esperar als Reis d'Orient, entre altres possibilitats. Es tracta de jocs creats també en contraposició a la visió de presentar un repte complex, ple de descàrregues d'adrenalina i a vegades, fins i tot, frenètic o estressant, amb una condició de fracàs que cal evitar (l'arxifamós Game Over). Solen ser jocs on el ritme el porta el jugador i el joc no és més que una caixa de sorra amb un conjunt d'eines per interactuar-hi, explorar-lo i decidir què vols fer. Però tot això ho tria el mateix jugador i pots passar-hi hores, i divertir-se sense ni tan sols haver de plantejar-se arribar al final del joc (si n'hi ha!). La diferència entre jugar a l'UNO o jugar al LEGO, diguem.

"El ‘slow gaming’ es tracta de jocs creats en contraposició a un repte complex, ple de descàrregues d'adrenalina i frenètic"

Si bé existeixen ara bastants jocs que han estat desenvolupats amb aquesta visió, on el viatge en si és més important que el destí (l'exemple de calaix seria el Journey, ja el nom ho diu), potser hi ha dos tipus que em criden l'atenció i han anat guanyant popularitat. Tots molt lligats al gènere dels mons oberts, les simulacions i les capses de sorra (nomenclatura basada en la zona dels parcs infantils, on els nens poden jugar com vulguin).

Per una banda, potser pels més petits, però en realitat per a tots els públics (jo hi jugo!), estan aquells on el jugador hereta una casa al camp i simplement s'ha de posar a cultivar o a interactuar amb altra gent propera. Què vols fer avui: plantar cols, tallar arbres o remodelar el teu menjador? O anar a parlar amb uns amics i preparar un regal per a ells? Potser l'Animal Crossing és un dels més populars dins d'aquesta categoria, on simplement vius al teu aire a la natura, sense estrès i escollint tu què vols fer. Altres jocs clàssics en aquest sentit són el Stardew Valley (si anem per l'escena indie), les franquícies del Harvest Moon i el Story of Seasons. D'aquest darrer hi ha fins i tot una versió on el protagonista és aquest personatge omnipresent, omnipotent i que ha vingut a la Terra per salvar-nos: en Doraemon.

Uns altres que em criden molt l'atenció són els que jo resumeixo com X Simulator (simulador de x) i simplement reemplaça X per qualsevol cosa que et passi pel cap. El que va començar mig entre una broma i un mem, el Goat Simulator (simulador de cabra, el nom diu tot el que cal saber), s'ha convertit en un ampli gènere de simuladors per passar l'estona fent tota mena d'activitats: des de muntar un PC (PC Building Simulator), a fer, novament, de granger i portar un tractor (Farm Simulator), a circular per les carreteres de tota Europa (Euro Truck Simulator). I quin és l'objectiu? Fer el que et doni la gana i passar-ho bé, al teu aire, sense pensar en res ni angoixar-se. I el que no facis avui, ja ho faràs demà. Potser aquests ja estan pensants per a un públic més adult, però només per la temàtica general, ja que solen ser amb codi PEGI a partir dels 3 anys.

“El concepte de ‘slow gaming’ no és tant una mena de videojoc, sinó una actitud mental del jugador”

De tota manera, sempre m'agrada remarcar que per a mi el concepte de slow gaming o zen gaming no és tant una mena de videojocs, sinó una actitud mental del jugador, que desafia el creador del joc i en un moment donat li diu: "No, jo en gaudiré a la meva manera i sota els meus propis termes". El propòsit del joc deixa de ser arribar al final i el converteixes en una joguina per divertir-te a la teva manera. Per tant, si bé hi ha jocs que ja s'han fet per facilitar entrar en aquesta dinàmica, i d'altres on pot ser més complicat, crec que es pot aplicar a molts jocs. Com una mena de meditació o ioga.

A títol personal, dos dels meus jocs preferits que em permeten desenvolupar aquesta actitud són l'Elden Ring i el Mad Max. Dos jocs d'acció que ningú als seus cabals consideraria zen a priori. Però simplement el fet de cavalcar o anar amb el cotxe i explorar i perdre't en el món virtual, gaudint de l'escenari i ignorant a propòsit tota la resta del joc, em resulta summament relaxaaaaaaaant. Fins i tot, terapèutic. Suposo que ja ho deia l'anunci aquell de "t'agrada conduir"? Ara a la inversa també funciona, perquè a l'Animal Crossing, si te'l prens a la valenta, et desesperes si no trobes l'escarabat que et falta a la col·lecció. Però no feu això si us plau, respireu a fons i "be water my friend"...

Per tant, us proposo que aquestes festes, tot i les aglomeracions i les curses de torn de darrera hora, ens ho prenguem amb calma. Fins i tot quan juguem.