Tot just aquest passat 27 de març, Nintendo ha tancat definitivament una paradeta: la de les botigues digitals de les consoles Wii U i 3DS. No és res nou que les consoles vagin passant de generació en generació. Aquestes tenen ja uns 10 anyets i escaig de vida, i en conseqüència, tampoc és inesperat que els seus vells jocs deixin de ser fàcils de localitzar als aparadors. Ja fa temps que la manera més eficaç d'adquirir-ne una era mitjançant alternatives com eBay, Wallapop, o la clàssica botiga de jocs seminous. He de dir que m'encanta aquest eufemisme: a partir d'ara em declaro semiadolescent (el títol de l'article ja dona pistes per quina generació paro).

Ara bé, l'aspecte de tancar una botiga digital és una mica diferent. A partir d'ara, qualsevol joc exclusivament en format digital per a aquestes consoles desapareix per sempre més, i ja mai ningú el podrà adquirir de cap manera legalment. No hi ha cap botiga de segona mà (perdó, de seminous) que pugui venir al rescat. Per tant, el passat es desintegra davant dels nostres nassos i en poc temps serà més fàcil trobar un joc de bales emprat per nens de l'època romana que disposar de jocs per Wii U que hagin estat creats exclusivament en format digital. Per exemple, entre els jocs fets a Catalunya que trobaré a faltar, està el Canvaleon.

"En poc temps serà més fàcil trobar un joc de bales emprat per nens de l'època romana que  jocs per Wii U creats exclusivament en format digital"

Sí que cal dir que, en l'època de la Wii U i la Nintendo 3DS, la botiga digital era una mica un extra i el producte físic era el principal, però ara sí que més i més jocs estan en format exclusivament en digital. Aquest canvi sí que ha anat molt bé per donar entrada a tots els creadors independents que no podrien assumir el cost de moure un producte físic, però cada cop que es tanca una paradeta, ens fa recordar que algun dia tots aquests jocs tenen el potencial d'evaporar-se per sempre més.

Afortunadament, no soc l'únic que aquesta mena de circumstàncies el conviden a la reflexió sobre l'evanescència dels continguts digitals. En aquest cas, un creador de continguts a internet anomenat The Completionist es va dedicar a anar comprant ell solet tots els jocs d'ambdues botigues digitals abans que tanquessin. Concretament, 866 jocs de Wii U i 1.547 de 3DS per un valor de més de 20.000 dòlars (quasi res!). Tota una feinada, ja que a aquestes botigues només es podien fer càrregues de fins a 250 dòlars en una sola vegada i ho havia d'anar repetint a poc a poc en blocs d'aquesta quantitat. L'objectiu? Cap altre que fer una donació de prop d’1,5 terabytes d'informació en total a una fundació de conservació de videojocs per així preservar aquest patrimoni cultural.

Per ara, el servei no tanca del tot i encara serà possible descarregar-se de nou jocs que ja s'han adquirit abans de la data, o posar-los en marxa si requereixen validació en línia. Però tard o d'hora arribarà l'apagada definitiva. Llavors, ja veurem com es poden mantenir operatius, en sistemes originals, legalment. A les males, sempre ens quedarà l'alternativa de l'emulació, és clar, tot i que a més d'un li fa nosa. Aprofitant tot plegat, durant aquestes dates, una popular empresa de sistemes anticòpia va posar en marxa una campanya dirigida veladament a Nintendo dient que “alerta amb els emuladors, que la gent jugarà gratis i jo et puc vendre un producte per evitar-ho”. Que ja són ganes de tocar els nassos i cridar que vindrà l'home del sac, quan l'emulació és perfectament legal si tens el joc original.

“Quan el producte ja no es pot adquirir legalment enlloc, val la pena reflexionar perquè no té cap sentit fer com el gos de l'hortolà”

I quan el producte ja no es pot adquirir legalment enlloc, com a mínim, val la pena reflexionar una mica perquè el que no té cap sentit és fer com el gos de l'hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar. Tot plegat, a menys que siguin els mateixos creadors dels jocs qui emprenguin mesures per poder accedir-hi de manera alternativa, és clar. Precisament, l'esmentat Canvaleon no desapareixerà del tot, ja que els seus creadors el faran disponible en versió descarregable per a PC a través de la plataforma Itch.io, i de manera gratuïta. Penso que més d'un hauria d'apuntar-se això al cap, la veritat.