Kazuhiko Nishi va visitar Barcelona a finals de gener per parlar sobre la seva visió del futur de la computació i el seu treball actual al respecte. Entenc perfectament que, excepte pels més fans, aquest nom no soni gaire. Potser serà més ràpidament reconegut el del seu company d’aventures ja fa temps, un Bill Gates molt jove, a qui va dir d’ell "per a algú del Japó, Kay és probablement tan semblant a mi com ningú que hagi conegut". Amb un tal Steve Jobs sembla que també va tenir algunes converses interessants de tu a tu.

Anant més directes al gra, es tracta del fundador de l’empresa japonesa ASCII Corporation, i a qui es considera el pare de la família d’ordinadors de 8 bits coneguda com a MSX. Si bé aquests ordinadors no van tenir molt impacte fora de les fronteres japoneses, sí que va haver-hi alguns països occidentals on van tenir una especial rellevància, com Brasil, Holanda, i és clar, o no estaria escrivint aquestes línies, Espanya. Concretament, va ser un dels quatre pilars del que encara es coneix com l’”edat d’or del programari espanyol”, de la mà també de l’Spectrum, el Commodore i l’Amstrad. Entre tots quatre, eren els sistemes que copaven totes les revistes d’ordinadors ara fa unes quantes dècades. I és que molts dels veterans en el món de la computació el dia d'avui tenim una història d’origen que comença així, demanant als nostres pares i mares que ens compressin un d’aquests quatre ordinadors (“per poder estudiar millor”, és clar…), obrint la caixa, engegant-lo, i fent el nostre primer programa. Per tant, el Dr. Nishi, tot i no ser molt conegut pel seu nom, es mereix una part proporcional d’aquest mèrit, i va ser un honor tenir-lo per aquí en persona.

“La família d’ordinadors MSX va ser un dels pilars de l’edat d’or del programari espanyol”

En la seva visió de la computació es va poder veure que hi ha gent que és inquieta, i estar jubilat no serveix com a motiu per deixar de treballar de manera activa en els temes que t’apassionen. Els seus tres projectes, encara sota la bandera del vell nom MSX, es basen a mantenir viva aquella flama original de l’ordinador personal com un banc d’experimentació, i un sistema de baix cost per anar una mica més enllà de les aplicacions habituals. Molt èmfasi seu, i especialment més enllà de jugar o fer jocs, però en els temps i tecnologia actuals, és clar, no amb un processador de 8 bits. Primer, l’MSX0, com petit un dispositiu per desplegar sistemes de la Internet de les coses (IoT, Internet of Things). Després, l’MSX3, com un dispositiu orientat a l’educació i als aficionats (aquest banc d’experimentació que he dit), per connectar a la televisió i augmentar el seu potencial; i finalment, l’MSX Turbo, com un sistema de supercomputació d’escriptori assequible, amb milers de processadors a les teves mans, sense haver de dependre de proveïdors externs.

La xerrada en si es va emmarcar dins una jornada més festiva, coorganitzada per la UOC i l’AAMSX, on aficionats del sistema MSX van poder compartir experiències, i retrobar-se amb ordinadors que 40 anys després encara funcionen perfectament (visca la reutilització, fora l’obsolescència planificada), i amb creadors que encara desenvolupen per aquest sistema. Amb força quitxalla acompanyant els seus pares i mares. Sí, ho he escrit en l’ordre correcte.

Evidentment, es tracta de projectes molt personals, orientats als seus fans, i no pas de productes industrials a gran escala amb el suport dels actuals gegants tecnològics. De moment, a poc a poc, va creant els seus prototips (ja ha començat el finançament col·lectiu a una pàgina japonesa). Però per a mi té un mèrit demostrar-ho en persona, perquè parlar és gratis. No està de més recordar la frase popularitzada per Isaac Newton que, si ara veiem lluny, és perquè reposem sobre les espatlles de gegants.

“Trobo a faltar l’enfocament de l’ordinador com una eina d’experimentació lliure, que connectes a la tele, l’encens en un segon i pots començar a programar”

Més enllà dels productes tecnològics, entre els seus altres projectes, també està el de fundar una nova universitat, amb vista a 2025: l’Institut Japonès per l’Estudi Avançat de la Tecnologia. No sé, el meu pare, d'ençà que es va jubilar, el que es dedica és a anar d’excursió i fer caminades populars.

Al final, no enganyaré a ningú, soc un nostàlgic. Sovint li dono voltes a aquest enfocament de l’ordinador personal com una eina d’experimentació lliure, que és com va entrar a les nostres cases. Si bé no s’ha perdut, i molt més ara que la robòtica està a les escoles i la programació ja es considera de propi dret una de les habilitats bàsiques del segle XXI, trobo a faltar una mica aquesta aproximació d’un aparell que el connectes a la tele, l’encens en un segon i apa, ja pots començar a programar. No cal fer absolutament res més abans, ell està esperant que comencis a dir-li en el seu idioma què ha de fer. Aquesta immediatesa total, i fins i tot una mica forçada. I si per fer-ho, a més a més, abans has d’entendre una mica com funcionen realment les coses per dins, i no és tot “màgia”, doncs no passa res. Si els nens de l’època pre-Internet ho van fer, és que no era tan complicat.

“Sembla que el tema dels ordinadors personals,que va encapçalar el Dr. Nishi s’ha acabat posant una mica de moda”

Tot i que tants anys després sí que tenim això que encara estem donant la matraca amb l’època dels 8 bits, tampoc hem sortit tan malament. I sembla que el tema aquest dels ordinadors personals, que va encapçalar el Dr. Nishi juntament amb altres visionaris, s’ha acabat posant una mica de moda…