De tot el reguitzell de titulars que aquests dies inunden les nostres pantalles preveient l’extinció d’una o altra “espècie professional”, he de dir que m’ha agafat per sorpresa l’afirmació atribuïda a Bill Gates segons la qual en dos anys els/les mestres podrien ser dels primers a desaparèixer. Gates ho justificava en una entrevista concedida al portal d’educació The 74, dient que la IA té el potencial de ser tan bon professor/a com una persona especialitzada. En aquest cas feia referència, en concret, a la possibilitat que els alumnes aprenguin a llegir i a escriure de manera autònoma assistits per una intel·ligència artificial, una potencial oportunitat educativa en països on el sistema educatiu no arriba als sectors més desfavorits.

Polaritzar el debat al voltant de les IA en defensors i detractors d’aquesta extraordinària tecnologia em sembla, com a mínim, un reduccionisme perillós que només es pot entendre sota la lògica d’interessos contraposats en el seu desenvolupament. El mateix Gates aclaria, però, que la figura del professorat seguiria essent important pel seu paper “humà” i de tutela. Aquest matís no és un tema menor. La por atàvica que un dia els humans quedem obsolets per una màquina amb comportament intel·ligent ja estava present els anys 50 en el Test de Turing. És important destacar que aquesta prova no avaluava la capacitat per respondre correctament a les preguntes, sinó la de generar respostes similars a les que donaria una persona.

“Més enllà de la pèrdua de llocs de treball amb la IA, el risc més temible que pot amenaçar-nos, segons Harari, és ‘deshumanitzar-nos’”

Cada dia sentim a parlar de la hiperproductivitat que atorguen les IA en sectors que fins i tot es consideren creatius (els avantatges innegables d’aquesta tecnologia estan ben presents arreu), però més enllà de la pèrdua de llocs de treball, quin seria el risc més temible que pot amenaçar-nos com a espècie? Segons l’historiador Yuval Harari, “deshumanitzar-nos”, és a dir, entrar en una etapa de la història que ja no estaria escrita pels propis humans.

Al capdavall, tots estem fets de les històries que creem, ens expliquem i heretem. En aquest sentit, l’autor de Sapiens i Homo Deus apunta que les intel·ligències artificials poden desenvolupar-se fins a un punt en què actuïn com a hackers de la cultura humana, de manera que les nostres converses deixin de ser significatives perquè no sabríem (o no ens importaria) saber si estem dialogant amb un humà. Aquest extrem ens porta a preguntar-nos, un cop més, què és en essència l’educació: l’adquisició de coneixement útil per a la vida?; el procés en el qual construïm la nostra identitat i despleguem les nostres capacitats?; un viatge on els mestres ens ofereixen el seu guiatge i la seva estima (sí, l’emoció com a ingredient essencial de l’educació) per esdevenir persones que progressivament s’integren a la societat i miren de viure la seva humanitat amb plenitud?

És normal que aquestes alçades la nostra autoestima intel·lectual i emocional no estigui passant pel seu millor moment, però paga la pena escoltar altres veus crítiques com la de Noam Chomsky que ens ofereixen una nova perspectiva. En un article recentment publicat al NewYork Times, el prestigiós lingüista i intel·lectual expressava així la seva visió sobre ChatGPT: "Resulta alhora còmic i tràgic, com podria haver assenyalat Borges, que tants diners i atenció es concentrin en una cosa tan insignificant, una cosa tan trivial comparat amb la ment humana, que a força de llenguatge, en paraules de Wilhelm von Humboldt, pot fer un “ús infinit de mitjans finits”, creant idees i teories d'abast universal".

"Les intel·ligències artificials poden desenvolupar-se fins a un punt en què actuïn com a ‘hackers’ de la cultura humana"

Chomsky defensa que les IA funcionen de manera molt diferent de com els humans raonem i utilitzem el llenguatge. La ment humana és un sistema extraordinàriament eficient (també en termes energètics) que funciona amb elegant simplicitat processant petites quantitats d’informació i que no busca correlacions brutes entre dades, sinó crear explicacions. La seva posició es pot sintetitzar així: ChatGPT i similars no són capaços d’equilibrar la creativitat amb la restricció. O bé generen de més (tant veritats com mentides, decisions ètiques i no ètiques) com de menys (manca de compromís i indiferència davant les conseqüències).

Educar en un sentit crític vers la IA és ara, més que mai, una responsabilitat ineludible com a societat en què els mestres juguen un paper fonamental. Som a temps de dotar de dimensió humana i límits ètics a una tecnologia tan radicalment disruptiva que pot acabar engolint-nos si negligim les seves implicacions.

La decisió (encara) és nostra.