Generar línies de codi davant de la pantalla és una activitat que, encara avui dia, s'associa massa a la lleugera a personalitats retretes i poc donades a la socialització. Com si d'alguna manera el món de les emocions i el de la programació estiguessin del tot dissociats perquè, fonamentalment, n'hi ha que s'estimen més interactuar amb les màquines que amb les persones, molt més complexes i imprevisibles. Aquest prejudici sovint s'estén també en l'àmbit educatiu per part de famílies que entenen que és preferible que els infants facin activitats extraescolars allunyades de l'àmbit digital, entès com un factor limitador més que un potenciador de capacitats. Però l'experiència ens ha demostrat que el pensament computacional és un fantàstic aliat de l'educació emocional.

La mateixa definició del terme, expressada per la seva creadora, J.M. Wing, indica que el pensament computacional "implica resoldre problemes, dissenyar sistemes i comprendre el comportament humà fent ús dels conceptes fonamentals de la informàtica".

"El pensament computacional és un fantàstic aliat de l'educació emocional"

Entendre els nostres estats emocionals i els dels altres és el primer pas per desenvolupar la nostra personalitat de manera equilibrada. El procés es construeix en el temps en què ens desenvolupem com a individus, i ens permet assentar les bases de la nostra conducta i de les nostres relacions afectives. Aquest conjunt d'habilitats i capacitats és el que anomenem intel·ligència emocional. Donat que els estímuls que rebem provenen principalment de les interaccions que tenim amb altres éssers humans (i algun gos o gat domèstic), pot semblar estrany que una activitat aparentment tan allunyada com la programació ens hi pugui ajudar.

Durant el curs 2021-2022 hem tingut l’ocasió de contrastar aquest model d'aprenentatge emocional amb la realitat de l'aula a escala d'Educació Primària a partir del treball d'investigació realitzat pel nostre director pedagògic, en Rafa Sánchez. Amb el projecte Encoding Emotions, el que s'ha pretès és millorar les habilitats emocionals dels alumnes programant, dissenyant i duent a terme diverses creacions mentre es dona resposta a un conjunt de necessitats emocionals i de pensament computacional que no es recullen en l'educació formal.

Els continguts d'intel·ligència emocional que s'han inclòs en aquest programa es basen en la teoria d'intel·ligència emocional-social de Bar-On (2006) que s'han relacionat amb els estàndards de Ciències de Computació CSTA K-12 publicats el 2017.

Per entendre millor com s'articulen aquests projectes gamificats, podem veure alguns exemples. En un inici convidem els alumnes a dissenyar i programar un cercle de colors en el que s'inclouen emocions bàsiques com enuig/ràbia, alegria, fàstic, tristesa, por o sorpresa.
A més d'escollir les emocions a representar, aquest sistema aleatori mostrarà les definicions que ells mateixos hauran creat amb les seves pròpies paraules.

"Encoding Emotions pretén millorar les habilitats emocionals dels alumnes programant i dissenyant mentre es dona resposta a necessitats emocionals i de pensament computacional que no es recullen en l'educació formal"

En aquest primer pas, els alumnes aprenen a "llegir-se a si mateixos" o el què és el mateix, l'autoconeixement, indispensable per conèixer-se millor a un mateix. D'aquesta manera, entenem com les emocions poden influir en el nostre comportament i podem gestionar-nos millor enfront de les situacions que ens trobem en el nostre dia a dia.

En un escenari força diferent, treballem l'empatia traslladant l'alumne en situacions concretes en què ha de posar-se en el lloc de l'altre creant un joc de reconeixement de les emocions. Així, per exemple, si veiem que la nostra amiga Anna està jugant al pati de l'escola, haurem de descobrir quin és el seu estat d'ànim real a partir de les converses amb els altres companys i treure les nostres pròpies conclusions. Anirem veient el grau d'èxit si la puntuació del nostre marcador va augmentant i, en cas contrari, tindrem ocasió de reflexionar sobre què hem interpretat malament en aquest cas concret. Per què Anna s'ha posat trista de cop? S'han rigut d'algú d'amagat? Cal oferir-li el nostre ajut o millor deixar-la tranquil·la?

L'aplicació d'aquesta metodologia en el camp de l'educació emocional sens dubte ofereix grans possibilitats per desenvolupar aspectes clau a escala intrapersonal com l'autoestima, l'assertivitat o l'autorealització. També en l'àmbit de les relacions interpersonals -com en el cas abans esmentat de l'empatia-, la gestió de l'estrès, l'adaptabilitat en la resolució de problemes i, en general, contribuint a una visió positiva i constructiva de la vida i d'un mateix.

"Les habilitats de pensament computacional i les d'intel·ligència emocional seran claus per al ple desenvolupament de les futures generacions en l'àmbit laboral"

Il·lusionats amb els resultats obtinguts, estem convençuts que aquest és exemple clar de com la hibridació progressiva de nous conceptes des de l'àmbit de les neurociències i altres àrees de coneixement emergents impulsarà metodologies molt prometedores que poden contribuir substancialment a la salut emocional dels nostres infants i joves.

Tant les habilitats de pensament computacional com les habilitats d'intel·ligència emocional seran claus per al ple desenvolupament de les futures (i presents) generacions en l'àmbit laboral, i per què no dir-ho, en el personal.