Ahir en sortir a la terrassa de casa em va sorprendre una d'aquelles situacions inesperades que t'acaben portant a compartir la curiosa experiència. A la caiguda de la tarda, un estol de gavines cridaneres es llençaven amb fúria contra un enemic invisible, amenaçant-lo amb els seus vols en picat, tot esverant l'eixam d'orenetes que giravoltava sense parar. De sobte, un brunzit quasi inaudible em va fer aixecar el cap i allí estava: un dron emmarcat en el cel pels seus llums de posició intermitents just damunt meu. Com si reaccionés al meu moviment, l'aparell es va enlairar amb una velocitat sorprenent fins a convertir-se en un punt invisible.

Vull creure que els seus operadors disposaven d'autorització per anar passejant-lo amunt i avall i que, de pas, no es van emportar cap au per davant, però en aquest cas confesso que vaig empatitzar força amb la meva veïna gavina.

"El veïnat s'amplia amb nouvinguts tecnològics amb els quals haurem de trobar maneres de conviure justes i harmòniques com ja ens ha passat amb els patinets"

Un cop més, el veïnat s'amplia amb nouvinguts tecnològics amb els quals haurem de trobar maneres de conviure justes i harmòniques com ja ens ha passat, per exemple, amb els patinets. Ens hi podem anar acostumant, l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat un projecte pilot per utilitzar drons que permetin estimar l'aforament de les seves platges en temps real aquest estiu. La complexitat d'aquests usos en entorns urbans ha portat a l'Agència de Seguretat Àrea de la Unió Europea (EASA) a publicar la primera guia mundial sobre l’ús de drons en entorn urbà per compatibilitzar l'ús comercial amb la seguretat i privacitat de la ciutadania a més de l'impacte ambiental.

Si les previsions es compleixen, no ens hauria d'estranyar veure en un futur no llunyà drons per al lliurament de mercaderies o, fins i tot, més endavant, com a taxis aeris. De fet, actualment més de 25 països fan servir un sistema de drons per al transport de material en el sector salut, com és el cas de Ruanda, que ha lliurat el 65% del subministrament de sang per aquest sistema.

"Han calgut prop de 100 anys d'avenços tecnològics per fer un salt qualitatiu transcendental: l'aplicació d'IA perquè una arma voladora fos capaç de prendre decisions autònomes"

Com en altres èpoques de la història, el conflicte d'Ucraïna ha esdevingut un accelerador per als avenços tecnològics d'ús bèl·lic, que en el cas dels drons té moltes semblances amb els primers usos de l'aeronàutica militar. Des dels primers globus aerostàtics per a l’observació del terreny i la direcció de l'artilleria usats de forma intensiva durant la Primera Guerra Mundial (tot i que es van utilitzar per primer cop el 1794), fins a la progressiva incorporació i sofisticació d'elements ofensius (cal recordar que els primers bombardejos es realitzaven a mà i que fins i tot els pilots s'arribaven a llençar pedres, totxos o garfis en el seu intent d'abatre al contrari).

Han calgut prop de 100 anys d'avenços tecnològics per fer un salt qualitatiu transcendental: l'aplicació d'intel·ligència artificial (IA) perquè una arma voladora, en aquest cas un dron, fos capaç de prendre decisions autònomes sense intervenció humana. Aquest és el cas del dron kamikaze rus KUB-BLA dissenyat per a volar silenciosament al voltant d'una zona a 130 km/h fins que detecta un objectiu i s'hi llença fins a detonar.

Com explica l'investigador britànic Kenneth Payne en la seva recent obra I, warbot és molt temptador per als Estats treure avantatge a curt termini de les noves tàctiques i possibilitats ofensives, però la manca de regulació de la IA ens pot portar a escenaris imprevisibles que ja vaticinava Asimov amb les tres lleis de la robòtica.
 

"La manca de regulació de la IA ens pot portar a escenaris imprevisibles que ja vaticinava Asimov amb les tres lleis de la robòtica"

Lluny dels perills que comporta la seva cara més fosca, els drons són un més de la classe a les activitats STEAM que realitzem a l'aula, sobretot amb alumnes de primària. L'experiència de conduir un d'aquests petits aparells, o fins i tot programar-los, és molt estimulant fins al punt que a més d'un li agradaria la idea de fer-se pilot professional de més gran.

L'oferta de drons educatius és extremadament àmplia: Rabolink CoDrone Lite, DJI Tello EDU drone, Parrot Mambo Fly o el modular Makeblock Airblock, entre d'altres. Es poden programar per blocs, amb Arduino o en Python, i sovint permeten canviar les configuracions i acoblar-hi accessoris diversos. Personalment, una de les funcionalitats que trobo més suggerents per treballar a classe és la programació per controlar "eixams de drons" evolucionant sobre diferents bases o inclús fent petites exhibicions aèries de coordinació.

Per als més atrevits, pot resultar temptador fer-se un mateix el dron amb una impressora 3D. Una possibilitat que en realitat és més barata del que podria semblar, però que requereix molta dedicació i una certa competència digital. De moment, per a ells (com per a més d'un adult), els drons no deixen de ser una fantàstica diversió que combina la passió per la tecnologia i per la imatge. Però dins l'aula, conversa a conversa, debat a debat, estan adonant-se que la tecnologia mai és neutra i que és important adonar-se d'amb quina intenció i quin propòsit orientem els nostres esforços. Sense un mínim de reflexió i de sentit crític, podem acabar comportant-nos de forma tan visceral com una gavina emprenyada o tan freda o automàtica com els drons que estem mirant de controlar.

"La tecnologia mai és neutra i és important adonar-se d'amb quina intenció i quin propòsit orientem els nostres esforços"