Cal combatre la bretxa de gènere i concentrar esforços per reduir-la en el menor temps possible. És una realitat present en molts estaments de la societat i en diferents sectors productius, però és incompatible amb un món que avança cap a la igualtat sense condicionants.

La bretxa de gènere en el sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) comença a tancar-se a poc a poc. Segons l'última edició de l'informe Digital Talent Overview 2020, elaborat per Barcelona Digital Talent i presentat el passat mes de juny, la presència de les dones en el sector digital de Barcelona (26,5%) ha augmentat respecte de l'any passat (22%) i se situa per sobre de la mitjana europea. Aquesta és una dada positiva, però també és útil per escenificar tot el camí que encara queda per recórrer.

Si ampliem el focus i donem un cop d'ull al passat més recent, trobem un fet decisiu que ajuda a explicar la diferència de presència entre homes i dones al sector digital. L'aparició de l'ordinador a la dècada dels 80 i la seva publicitat dirigida exclusivament al públic masculí va fer que les dones perdessin interès en la carrera de Ciències de la Computació, allunyant-la així de la paritat que sí que van assolir carreres com Dret, Medicina o Ciències Físiques a principis del segle XXI, segons dades de la Fundació Nacional de Ciència dels Estats Units.

"L'aparició de l'ordinador i la publicitat dirigida exclusivament al públic masculí va fer que les dones perdessin interès en la computació"

En aquest sentit, la crisi de la covid-19 pot convertir-se en un accelerador del canvi. La pandèmia dibuixa un escenari on hi ha poques certeses. Una d'elles és que els professionals digitals segueixen sent els perfils més demandats per les empreses. Uns professionals amb una remuneració per sobre la mitjana i amb perspectives immillorables en un futur marcat per la digitalització. Aquesta nova realitat està despertant, de nou, l'interès per la tecnologia del públic femení. A través d'una resposta coordinada de l'ecosistema (alinear administracions públiques i empreses) en combinació amb la formació STEAM a les escoles, el reskilling dins les mateixes organitzacions o l'atracció internacional de talent, les dones poden seguir guanyant pes per equilibrar la balança.

La tecnologia i el món digital necessiten les dones. I les necessiten per molts motius. Primer de tot, per combatre el gap de talent actual, on hi ha més recorregut per generar-ne de nou és entre el talent femení. En aquesta línia, s'ha d'augmentar el nombre de dones matriculades en carreres, cicles de formació professional i bootcamps d'especialitats digitals. I s'ha de fer ràpidament.

"Calen dones per combatre el 'gap' de talent actual, on hi ha més recorregut per generar-ne de nou és entre el talent femení"

Un altre motiu és el de la reducció de la bretxa salarial genèrica. Hi ha una diferència històrica entre els salaris dels homes i les dones però la incorporació més gran de les dones en aquest sector hi incidirà directament. És evident que segueix existint un sostre de vidre en les empreses tecnològiques, però la bretxa salarial en aquest sector és menor que la mitjana. Així per exemple, l'escletxa el 2018 en l'àmbit TIC a Barcelona era del 10% mentre que a escala general era del 22%.

Per últim, la inclusió de les dones en els equips de treball també permetrà incidir en una de les grans problemàtiques actuals de la indústria: el biaix en els algoritmes i la manca de perspectiva de gènere en el disseny de productes.

Ens enfrontem a un escenari incert i canviant en l'àmbit econòmic i social, també en l'àmbit tecnològic, i hem de fer que el talent femení sigui una peça clau per assolir l'eficiència i la sostenibilitat del sistema.