Internet ha canviat les nostres vides. Aquesta afirmació, encara que soni ja una mica antiga, no deixa de ser certa. Internet ha suposat un canvi de paradigma per a les persones, i ara també per a les "màquines", que han modificat els seus hàbits i la manera de comunicar-se i relacionar-se. El canvi del qual parlem és tan rellevant que les bretxes sorgides entre la població connectada i la que no, són cada cop més grans i preocupants. No només per les possibilitats desiguals d'accedir a la tecnologia, sinó també pel fet de comptar amb les mateixes oportunitats socials, econòmiques i d'estil de vida, condicionades cada cop més pel nivell d'accés a l'entorn digital. Aquesta bretxa és un llast que s'uneix als històrics entrebancs culturals, econòmics, de gènere o de religió. Moltes dificultats per a una societat que es predica global.

La realitat és tossuda i ens demostra que, en la història de la humanitat, molts canvis i evolucions són definitius, i no sempre ens condueixen als destins previstos. Internet, com a plasmació de la globalitat construïda després de l'apassionant, però convuls segle XX, ha creat una realitat sense marxa enrere.

"El futur d'internet com a eina global ens ha de preocupar, i tenim el dret i el deure de participar, criticar i transformar la xarxa en una eina útil per a la societat"

Justament en aquests moments d'incertesa sobre la viabilitat energètica de la nostra societat, d'interrogants respecte de les matèries primeres que fan viable aquest món que hem construït, el futur d'internet no és un tema a menystenir. Cal parlar obertament de quin futur volem per a aquesta meravellosa i alhora controvertida eina. Hem après totes les possibilitats que ofereix tant en l'entorn personal com en el professional, però també hem descobert els riscos que suposa, i cal ser-ne molt conscients. El futur d'internet com a eina global -no com a tecnologia, no ens confonem-, com a part integral del nostre sistema de comunicació entre persones, ens ha de preocupar, i tenim el dret i el deure de participar, criticar i transformar la xarxa en una eina útil per a la societat.

En aquest futur apareix el metavers, conceptualment del segle XX i tecnològicament assajat en jocs i en diverses implementacions tecnològiques. És d'aquells conceptes que són bons per designar espais que no tenen una explicació fàcil per al comú de la població. Tecnològicament, representa un exercici majúscul de big data, intel·ligència artificial, realitat virtual, realitat immersiva, avatars, i de totes les tecnologies que ens envolten. Però realment visualitzem el metavers com la nova forma de relació humana? Lluny de la crítica, la pregunta pretén ser una crida a una reflexió profunda.

"Realment volem tenir un metavers on gaudir virtualment del que no tenim en el nostre món quotidià?"

Crear mons paral·lels que siguin d'ús per a la indústria -digital twins on poder provar, millorar i desenvolupar processos productius més sostenibles i humans-, per a l'oci -com per exemple Second Life-, per a l'educació -per tenir models on explorar immersivament i visualment conceptes difícils d'explicar-, o per a qualsevol àmbit que pugui afegir un valor a la nostra societat és necessari i desitjable. Ara bé, realment volem tenir un món paral·lel on gaudir virtualment del que no tenim en el nostre món quotidià? Realment volem fer el pas d'hibridar les nostres experiències?

Des d'una perspectiva tecnològica estic entusiasmat i animat per on som capaços d'arribar. Com a ciutadà, potser necessito que algú m'expliqui com serà el món dels meus fills.