Encara no feia quatre dies que parlava sobre com alguns mals vicis que han passat dels jocs amb model de negoci amb descàrrega gratuïta (on són fins a cert punt comprensibles) cap als jocs 100% de pagament, que ja arribava la següent notícia del mateix estil. Després de les gacha, ara és el torn de mirar anuncis publicitaris integrats. Del mòbil a la consola o el PC. Per ara, com quelcom opcional a canvi d'una recompensa dins del joc. Però imagina't que et subscrius a un servei de reproducció de continguts en línia i per veure algunes sèries has de mirar anuncis entre els episodis igualment.

Tan sols veure la notícia no calia ser endeví per encertar que el primer a córrer a signar el contracte amb l'empresa que ha creat la tecnologia no podia ser cap altra companyia que Electronic Arts (EA), és clar. Algú que ha arribat a guanyar el premi a la companyia pitjor considerada pels consumidors als Estats Units. No "companyia de videojocs", simplement "companyia", superant fins i tot empreses tabacaleres o petroleres, que ja és un dir (concretament, el segon classificat, a molta distància, va ser el Bank of America, amb la meitat dels vots que EA). Davant l'enrenou, ja li ha faltat temps a dir que de moment això no ho aplicarà. Però l'acord ja l'ha signat, i tampoc un fa aquestes coses per després oblidar-se'n.

"La intenció era tenir una alternativa per equilibrar la balança contra els jugadors de pagament"

Més enllà de la reacció visceral, el que em va semblar curiós va ser la seva argumentació d'acord amb els resultats d'un estudi que havien fet. Bàsicament, venia a dir que la gent que mirava anuncis era més procliu després a fer compres integrades al joc (les gacha). Per tant, els anuncis no eren tant una forma directa d'ingressos com sí la manera de fomentar les compres dins el joc, curiosament, de manera independent als productes anunciats en si. Em va cridar l'atenció perquè, i aquí caldria veure amb més detall aquest estudi (si volen mostrar les dades), l'evidència és que el camí és exactament l'invers. M'explico.

A la Game Developer's Conference (GDC) de ja fa uns anys, els desenvolupadors del joc gratuït per mòbil War Robots van presentar molt detalladament i sense embuts un cas que em va resultar molt interessant. Van decidir afegir anuncis opcionals al seu joc, que fins al moment només es finançava amb compres integrades a l'aplicació. Si bé hi havia un clar motiu econòmic, és clar, també hi havia un component d'equitat al joc. La intenció era que la gent que no podia (o volia) pagar per les compres integrades tingués una alternativa per poder equilibrar la balança, encara que fos una mica, contra els jugadors de pagament. Perquè recordem que en aquests jocs la gent que paga ho fa a canvi de disposar d'espàrrings (o sigui, qui no paga). I perquè la gent accepti ser el xai, almenys s'ha d'oferir el miratge que tens alguna oportunitat.

La majoria de gent que mirava els anuncis, de fet, era la que ja gastava força diners al joc des de sempre

La sorpresa la van tenir ells mateixos en veure els seus resultats. La majoria de gent que mirava els anuncis, de fet, era la que ja gastava força diners al joc des de sempre, les anomenades "balenes", en l'argot. Els jugadors gratuïts, de fet, eren els que menys miraven (en relació). I contra més despesa fa el jugador, més anuncis mira. L'explicació es feia evident a posteriori. En realitat hi ha dos grans grups de jugadors en aquests tipus de joc: els que van a totes i els que només juguen com a passatemps. Els primers són els que aprofitaran qualsevol oportunitat per guanyar un avantatge: pagar, mirar anuncis o, si cal, estar tot el dia jugant fent tasques repetitives i insípides, si aquestes comporten un guany dins el joc (en anglès, el que s'anomena grinding, o moldre). Els segons no estan per perdre el temps fent tasques sense sentit. Dediquen estonetes al joc quan els va bé i ja està.

Per tant, la correlació és en realitat a la inversa. No compres si mires anuncis, mires anuncis si compres, paradoxalment. Per tant, aquest sistema d'anuncis només és seguir munyint la vaca dels que ja estan engachats. No pagaràs al joc per, a sobre, quedar-te igualment enrere en la cursa perquè ets l'únic que no mira anuncis, mentre els teus contrincants sí que ho fan. Però el quid de la qüestió per a mi és que ja anem afegint la normalització d'una altra pràctica empipadora que potser es justificava en models gratuïts, però vol que saltar als jocs de pagament. I no pas precisament dels barats.

"Aquest sistema d'anuncis només és seguir munyint la vaca dels que ja estan 'engachats'"

Perquè al final, citant al gran empresari d'èxit i expert en monetització i balenes, el Sr. Cranc de la sèrie Bob Esponja: "M'agraden els calés".