Avui dia coneixem molts restaurants on pots, per exemple, decidir tots els ingredients de l'hamburguesa que soparàs. Una situació semblant pot arribar a passar en un futur no tan llunyà a l'hora de tenir un fill o una filla. Imagineu, en aquest cas, tenir una carta on es pot decidir el sexe, el color dels ulls i del cabell, l'alçada, el seu nivell intel·lectual, i si serà ràpid, creatiu, o amb alguna malaltia genètica o sense ella. Fins i tot decidir si els òvuls són d'una dona jove amb una carrera professional que es consideri excel·lent i els espermatozous d'un home amb unes faccions que compleixen la successió de Fibonacci. Tindríem, doncs, un nadó a la carta.

Algunes clíniques de fecundació assistida ja disposen de sistemes per garantir una semblança entre progenitors i descendència. A més a més, realitzen el que es coneix com a Diagnòstic Genètic Preimplantacional (PGD), que permet detectar alteracions genètiques als embrions abans de transferir-los a l'úter de la dona. Així, podem prevenir la
transmissió de malalties hereditàries greus i evitar la transferència d'embrions que no podrien donar lloc a un infant. Però és correcte escollir embrions humans només pel fet de ser portadors d'una malaltia? Pensant en una malaltia amb una esperança de vida molt baixa, la resposta més ràpida probablement serà sí, però què passa amb la resta de malalties? Tothom posaria els mateixos límits? Si, per exemple, els progenitors pateixen sordesa, potser prefereixen deixar-ho en mans de l'atzar genètic, ja que no consideren greu aquesta pèrdua auditiva. En canvi, hi haurà altres que considerin millor opció evitar-la. Aquestes decisions depenen no només de l'experiència de cadascú, sinó també de la cultura i de la religió.

"Molts trets, i sobretot habilitats, no queden només en mans de l'ADN, sinó també de l'ambient i l'experiència que va adquirint aquesta persona al llarg de la vida"

Un examen genètic semblant ens permetria també seleccionar els trets físics i algunes habilitats per tal de donar lloc a un fill o una filla de "bona qualitat" que compleixi tots els requisits dels progenitors. En aquest cas, quines característiques serien les que el farien "perfecte"? El sexe? Un coeficient intel·lectual alt? Bona capacitat per empatitzar? Tenint en compte que l'adjectiu "perfecte" no és gaire objectiu, els ingredients triats reflectirien els gustos dels progenitors, però potser no els d'aquest nou ésser. Qui som nosaltres per decidir en nom d'algú que ni tan sols ha nascut? A més a més, el resultat d'una combinació genètica no sempre és A o B. De fet, molts trets, i sobretot habilitats, no queden només en mans de l'ADN, sinó també de l'ambient i l'experiència que va adquirint aquesta persona al llarg de la vida. Sovint diem allò d'"ho porta a la sang, ho ha heretat de la seva mare", pensant que, per exemple, aquell nen pinta bé perquè la seva mare també ho fa. Ara per ara no es coneix en molts casos si aquesta i altres habilitats són genètiques o bé són el resultat de créixer al costat d'una persona amb una passió. Aprofitant-se d'aquest desconeixement, les clíniques podrien generar publicitat enganyosa. El preu podria ser més elevat en funció dels ingredients que volem triar, sense tenir la certesa que allò que escollin els progenitors, serà el que sortirà. Es tornarien en aquests casos part dels diners invertits?

“Crear nadons a la carta generaria més desigualtats entre classes, fent que la descendència de persones riques es consideri superior”

Pel que fa a la possibilitat de crear nadons a la carta, sorgeixen encara més preguntes. En el cas que la sanitat pública no oferís als pares dissenyar el seu nadó de forma gratuïta, els progenitors haurien de pagar una quantitat elevada de diners. Aleshores, qui tindria fills "perfectes", sans, intel·ligents i competents? La resposta és clara: només aquelles persones amb un nivell socioeconòmic alt. Aquesta situació probablement generaria més desigualtats entre classes, fent que la descendència de persones riques es consideri superior, mentre que la de famílies amb mitjà o baix nivell socioeconòmic, quedaria en mans de l'atzar genètic. El preu de l'assegurança sanitària podria ser també més elevat per a aquelles persones no dissenyades. Si tenim la capacitat d'evitar una malaltia, hauríem de cobrir els tractaments d'aquells que la pateixen per no haver sigut preseleccionats?

Actualment, als EUA, les dones que encaixen sota les definicions de bellesa, intel·ligència i talent són millor pagades en el moment de donar òvuls. A Espanya, acostumem a trobar cartells sobre donació d'òvuls a les facultats universitàries, o en espais amb gent jove, i es ven com una forma fàcil de guanyar diners. Prèviament a la donació, s'omple un formulari per tal de seleccionar dones amb baixa probabilitat de patir diverses malalties genètiques. El
PGD, però, s'utilitza únicament per seleccionar el sexe de l'embrió en el cas de patir malalties hereditàries lligades al sexe.

"Tot i que encara no s'ofereix aquesta carta per dissenyar el teu nadó, la ciència sembla estar preparada per fer-ho en pocs anys, però nosaltres també ho estem?"

Tot i que encara no s'ofereix aquesta carta per dissenyar el teu nadó, la ciència sembla estar preparada per fer-ho en pocs anys, però nosaltres també ho estem? La llista de dubtes i punts a revisar al voltant d'aquest tema és llarga, i les respostes, de molts colors. Abans d'avançar, és necessari que comitès de personal científic i ètic regulin i estableixin
uns límits. I potser, també, replantejar-nos que és això de ser "perfecte", i si és realment el que volem.