Durant 10 anys, el científic social David Chambers va demanar a 4.807 nens i nenes de primària que dibuixessin a un/a científic/a. Els resultats del seu experiment van ser publicats l'any 1983 a la revista Science Education i mostraven que d'aquests gairebé 5.000 dibuixos només 28 (0,6%) representaven una científica. A més a més, els 28 dibuixos havien estat fets per nenes.

Uns anys més tard, el científic David Miller va repetir l’experiment amb més de 20.000 nens i nenes. Aquest cop, els resultats publicats van mostrar que un 28% dels dibuixos eren científiques dones. Aquesta prova, coneguda com a Draw-A-Scientist Test (DAST), comporta algunes limitacions metodològiques. Tot i això, es continua realitzant per tal d'analitzar imatges estereotipades sobre les persones que es dediquen a la ciència. Així doncs, com imaginen actualment els nens i nenes a una persona que es dedica a la ciència o la tecnologia?

Quan les Young IT Girls anem a un centre educatiu a dinamitzar una activitat, aprofitem per fer aquesta pregunta als nens i nenes de primària. Abans de començar l'activitat, i sense explicar-los a què ens dediquem, els demanem descriure com s'imaginen aquesta persona físicament i quins adjectius pel que fa a personalitat li atribueixen. De nou, la majoria de dibuixos són d'homes blancs d'edat adulta, amb ulleres i cabell llarg despentinat. Pel que fa
a personalitat, la tendència és pensar que són persones molt intel·ligents, que han tret sempre bones notes, solitàries i que els agraden els videojocs. Sense que soni egocèntric, cap dels infants dibuixen a alguna de les dinamitzadores de l'activitat, tot i ser científiques o tecnòlogues. De fet, a vegades es sorprenen quan els expliquem a què ens dediquem, fins i tot en un cas la resposta d'una nena va ser: “Uau! Doncs vestiu molt maques per ser científiques”. La realitat, però, és força diferent de la que acostumen a imaginar.

"La majoria de dibuixos [de científics] són d'homes blancs d'edat adulta, amb ulleres i cabell llarg despentinat"

Sense anar molt lluny, entre les gairebé 50 sòcies que formem part de Young IT Girls hi ha noies que en el seu temps lliure canten, ballen, dibuixen, practiquen esports d'equip o fan excursions per la muntanya. També hi ha noies a les quals les matemàtiques o la física no se'ls donava bé i les suspenien a l'escola. A diferència del que també pensen, la majoria treballem en equip durant el nostre dia a dia. Molts caps pensant arriben abans a port que un de sol.

És cert que el nombre de dibuixos de dones científiques continua augmentant i, tot i que encara queda molt per treballar, sembla que poc a poc aquest estereotip de gènere es va eliminant. Però que passa amb la resta d'etiquetes? Un infant al qual li costin les matemàtiques somiarà a dedicar-se a la ciència o la tecnologia? I un infant negre? I un al qual li agradi ballar o treballar en equip? Els nens i nenes imaginen segons el què veuen, i
difícilment somiaran amb quelcom que no acostumen a trobar representat. Tampoc ho faran si els continuem fent creure que ser molt llest és molt més important que tenir moltes ganes i constància.

"Els nens i nenes imaginen segons el què veuen, i difícilment somiaran amb quelcom que no acostumen a trobar representat"

Dins del sector STEM hi ha referents molt diversos, només falta visibilitzar-los en els llibres de text, a les aules i en els dibuixos animats i pel·lícules. Normalitzar la imatge d'una persona que es dedica a la ciència o tecnologia és feina també dels adults.