Hi ha actes que serveixen per presentar un informe i n'hi ha d'altres que acaben retratant un moment de país. La presentació de la 18a edició del Baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya, celebrada aquest dilluns al CosmoCaixa de Barcelona, va ser més aviat això segon. Prop de 250 representants d'empreses, administracions, universitats i centres de recerca van escenificar un ecosistema que viu el seu millor moment, però que també reclama un paper més central en les decisions estratègiques de Catalunya.

Les xifres del Baròmetre —amb un sector que ja factura més de 30.600 milions d'euros, suma prop de 194.000 professionals i continua creixent impulsat per la intel·ligència artificial— van quedar, per moments, en un segon pla. El protagonisme el va ocupar un missatge compartit pels diferents ponents: la tecnologia ha deixat de ser un sector emergent per convertir-se en un dels principals motors econòmics del país.

El president del Cercle Tecnològic, Joan Ramon Barrera, va obrir la jornada defensant que l'impacte de les TIC va molt més enllà dels indicadors econòmics. "No només parlem de dades, sinó de com la tecnologia tracciona l'economia del nostre país", va assegurar, abans de reclamar una estratègia compartida entre empreses i institucions. En aquest sentit, va afirmar que "si volem que Catalunya sigui competitiva necessitem que treballem tots junts, empreses i institucions, públiques i privades", i va anunciar la creació, conjuntament amb la Generalitat, d'un observatori sobre la intel·ligència artificial que permeti seguir de prop l'evolució d'aquesta tecnologia i el seu impacte sobre el país.

Prop de 250 representants de l'ecosistema TIC català es reuneixen al CosmoCaixa per reivindicar la tecnologia com un dels principals motors econòmics i estratègics del país.

La idea de convertir la tecnologia en una política de país també va travessar els discursos institucionals. El quart tinent d'alcaldia de Barcelona, Jordi Valls, va reivindicar la capital catalana com "la capital tecnològica i científica d'Espanya i del sud d'Europa", però va ser una altra reflexió la que va captar més atenció entre els assistents. Adreçant-se als representants del sector, va afirmar que "sou més importants que el sector del turisme a la ciutat de Barcelona, tant pel que fa a l'aportació econòmica com als treballadors", una comparació que resumeix el canvi de pes que està adquirint l'ecosistema digital dins l'economia de la ciutat.

En la mateixa línia, el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va defensar que la competitivitat de Catalunya dependrà cada vegada més de la seva capacitat per avançar en digitalització. Segons va remarcar, "la competitivitat de Catalunya passa perquè cada dia sigui més digital", i va reivindicar la col·laboració publicoprivada com un dels grans actius del país. "És molt important per al país la suma de la col·laboració publicoprivada i la capitalitat de Barcelona", va sostenir.

La sobirania tecnològica centra el debat

Si els discursos inaugurals van posar el focus en el pes econòmic del sector, la taula rodona "Catalunya, hub digital del sud d'Europa: el camí cap a la sobirania tecnològica" va elevar el debat cap als grans reptes de futur.

El secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, va advertir que l'actual context geopolític obliga Europa a replantejar la seva dependència tecnològica. Segons va explicar, "les tensions geopolítiques actuals ens fan plantejar moltes coses", especialment pel que fa a la resiliència i la seguretat dels serveis digitals. Per això va defensar que "després d'anys de capitalisme, ens adonem que ara necessitem una sobirania a nivell europeu, espanyol i català per tenir un millor control dels actius tecnològics". Tot plegat, va concloure, passa per una prioritat clara: "Això va de talent i de desenvolupar capacitats pròpies."

Administració, empreses i centres de recerca coincideixen que el talent, la intel·ligència artificial i la col·laboració publicoprivada seran claus per consolidar Catalunya com a hub digital del sud d'Europa.

Precisament el talent va ser un dels fils conductors del debat. La secretària de Polítiques Digitals, Maria Galindo, va advertir que la rapidesa amb què evoluciona la intel·ligència artificial obliga a repensar els models formatius. "El talent digital és un dels grans reptes que tenim a Catalunya", va afirmar, abans d'explicar que l'administració ja treballa en nous formats de capacitació, com ara microcursos i programes desenvolupats conjuntament amb les empreses.

Galindo també va insistir que aquest repte no es podrà afrontar de manera aïllada. "No podrem aconseguir-ho només a nivell públic o privat. Hem de treballar-ho conjuntament", va defensar, tot assegurant que Catalunya ja disposa dels ingredients necessaris per consolidar el seu lideratge tecnològic. "Tenim les empreses, el talent i la voluntat; ara ens falta seguir apostant per projectes i escalar-los", va resumir.

En relació amb la intel·ligència artificial, la secretària també va voler rebatre una de les principals preocupacions que envolten aquesta tecnologia. Lluny d'una destrucció massiva d'ocupació, va assegurar que "la IA està creant més llocs de treball dels que està destruint o reconvertint", una idea que connecta directament amb les conclusions del Baròmetre presentat durant la jornada.

"Sense xips no hi ha paradís"

Un dels moments més celebrats de la tarda el va protagonitzar el director del Barcelona Supercomputing Center (BSC), Mateo Valero, que va combinar reflexions tècniques amb algunes frases que van arrencar somriures entre el públic.

"Sense xips no hi ha paradís", va ironitzar, abans de recordar que cap país és plenament sobirà tecnològicament i que Europa haurà de reforçar les seves capacitats si vol continuar sent competitiva.

El debat sobre la sobirania tecnològica guanya protagonisme davant les tensions geopolítiques i la necessitat de desenvolupar infraestructures, coneixement i capacitats pròpies.

Valero va defensar que equipaments com el BSC seran essencials en el desenvolupament científic dels pròxims anys. "En centres com el BSC es farà gran part de la ciència del futur", va afirmar, alhora que va desmuntar alguns dels prejudicis associats als centres de dades assegurant que "estalvien molts més recursos i energia dels que consumeixen".

Per la seva banda, la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Rosa Romà, va reivindicar que aquesta transformació tecnològica també ha d'estar orientada a generar un impacte social positiu. Segons va defensar, Catalunya necessita "infraestructures tecnològiques per superar la competitivitat i generar informació de qualitat des d'aquí, pensant en les persones de Catalunya".

Més que un Baròmetre

Més enllà de les dades presentades durant la jornada, el CosmoCaixa va deixar una altra imatge: la d'un ecosistema cada vegada més cohesionat. Empreses, administracions, centres de recerca i universitats van compartir escenari, diagnòstic i, sobretot, una mateixa ambició: consolidar Catalunya com un dels grans hubs tecnològics del sud d'Europa.

La sensació que va quedar en acabar l'acte és que el sector tecnològic català ja no només reivindica el seu pes econòmic. Reivindica també un paper protagonista en la definició del model de país. I el missatge que més es va repetir al llarg de la tarda va ser precisament aquest: la competitivitat de Catalunya dependrà, cada vegada més, de la seva capacitat per generar tecnologia, retenir talent i convertir la col·laboració publicoprivada en una autèntica estratègia de país.