Meta ha arribat a un acord extrajudicial amb fiscals generals de diversos estats dels Estats Units per resoldre el major litigi fins ara sobre el disseny addictiu de les xarxes socials. La companyia, propietària de Facebook i Instagram, podria arribar a pagar fins a 18.000 milions de dòlars durant la pròxima dècada i es compromet a introduir noves restriccions per limitar l’ús de les seves aplicacions entre els menors.

El pacte posa fi al procés judicial que acusava Meta de dissenyar deliberadament les seves plataformes per generar addicció entre adolescents, minimitzar-ne els riscos davant de les famílies i, segons les acusacions, recopilar dades de menors de manera irregular. La companyia, però, nega haver actuat de manera il·lícita i l’acord no implica el reconeixement de responsabilitat.

Un pagament amb una part condicionada

La xifra de 18.000 milions de dòlars té matisos. Segons els termes de l’acord, 12.700 milions estan garantits i es distribuiran entre els estats al llarg de deu anys. Els 5.300 milions restants només s’activaran si YouTube i TikTok accepten acords equivalents en els seus respectius litigis i adopten algunes mesures similars de protecció per als menors.

Meta pagarà fins a 18.000 milions de dòlars per tancar les demandes als EUA sobre el presumpte disseny addictiu d’Instagram i Facebook per als menors.

Meta defensa que la protecció dels adolescents requereix una resposta conjunta del sector, ja que els joves utilitzen múltiples plataformes i poden desplaçar la seva activitat d’una aplicació a una altra.

L’acord evita la continuació d’un judici federal a Califòrnia i tanca un dels processos civils més importants als quals s’ha enfrontat la multinacional, tot i que la pressió judicial sobre la resta de grans plataformes tecnològiques continua oberta.

Dues hores al dia i bloqueig nocturn

El segon gran pilar del pacte són les noves limitacions d’ús per als adolescents. Meta es compromet a establir un límit diari predeterminat de dues hores acumulades entre Facebook i Instagram, que els menors només podran desactivar amb l’autorització dels seus pares.

També introduirà un bloqueig nocturn entre les dotze de la nit i les sis del matí, període durant el qual els adolescents no podran consultar el feed, els stories, l’apartat Explore o els Reels.

L’acord incorpora un límit predeterminat de dues hores diàries i un bloqueig nocturn de les aplicacions per als adolescents.

A més, les notificacions quedaran silenciades per defecte durant l’horari escolar, entre les vuit del matí i les tres de la tarda, amb excepcions com els missatges directes i els avisos de seguretat.

Els adolescents també rebran avisos periòdics sobre el temps d’ús i, per defecte, no veuran el nombre de m’agrada i reaccions de les publicacions. Meta preveu incorporar igualment opcions per desactivar la personalització de les recomanacions o la reproducció automàtica de vídeos, tot i que aquestes funcionalitats hauran de ser activades pels mateixos usuaris.

Un acord que no resol tots els interrogants

Una de les principals crítiques és que l’acord no obliga Meta a modificar de manera estructural els seus sistemes de recomanació, ni a eliminar la publicitat dirigida als menors.

Tampoc estableix noves obligacions concretes sobre la verificació de l’edat. Això deixa fora alguns dels elements centrals del model de negoci de les plataformes, especialment els algoritmes que determinen quin contingut veu cada usuari.

Les restriccions de temps i el bloqueig nocturn tindran inicialment una vigència de cinc anys, que podria ampliar-se fins a deu si TikTok i YouTube se sumen al marc acordat.

I què passarà a Europa?

L’acord és específic dels Estats Units i no obliga Meta a aplicar automàticament les mateixes mesures a la Unió Europea. Tot i això, la qüestió ha obert un nou focus de pressió sobre la companyia.

La Comissió Europea ha reclamat a Meta compromisos permanents per protegir els menors europeus i ha recordat que la legislació comunitària obliga les grans plataformes a mitigar els riscos associats al seu funcionament.

La Unió Europea reclama a Meta mesures permanents per protegir els menors, després de concloure que el disseny addictiu de Facebook i Instagram incompleix la DSA.

A més, una investigació europea havia conclòs recentment que determinats dissenys addictius de Facebook i Instagram incompleixen la Llei de serveis digitals (DSA). Brussel·les considera que eines com la gestió del temps de pantalla i els controls parentals encara no són suficients i espera que sigui Meta qui presenti mesures concretes per corregir aquests riscos.

L’acord als Estats Units, per tant, pot marcar un precedent per a la indústria, però no resol el debat sobre fins a quin punt les plataformes han de redissenyar els seus productes per reduir-ne els possibles efectes sobre els menors.