Catalunya fa un nou pas per consolidar-se com un dels principals ecosistemes de la nova economia espacial europea. La Generalitat ha inaugurat la nova Cambra de Buit Tèrmic (TVAC), una infraestructura científica capaç de recrear les condicions extremes de l'òrbita terrestre perquè empreses i centres de recerca puguin provar i validar satèl·lits, instruments i tecnologies espacials sense necessitat de desplaçar-se a laboratoris d'altres països.

La instal·lació, ubicada a l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), serà operada per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i ha rebut més de 700.000 euros de finançament procedents de la Generalitat, la Institució CERCA, l'IEEC i el mateix IFAE. La infraestructura reforça les capacitats de l'ecosistema espacial català i s'emmarca dins de l'Estratègia Catalunya Espai 2030, el full de ruta del Govern per impulsar la indústria espacial i avançar cap a una major sobirania tecnològica.

Durant la inauguració, el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha destacat que la nova cambra permet completar "una baula essencial de la cadena de valor espacial", ja que ofereix la possibilitat de dissenyar, desenvolupar, provar i validar tecnologies espacials des de Catalunya. Segons el conseller, disposar d'aquest tipus d'infraestructures és el que diferencia "un ecosistema emergent d'un ecosistema madur, competitiu i preparat per créixer".

Per la seva banda, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha remarcat que la posada en funcionament de la TVAC reforça la col·laboració entre centres d'excel·lència i envia "un missatge molt clar": Catalunya vol tenir un paper protagonista en la recerca i la innovació espacials aportant "coneixement, talent i compromís europeu".

Una cambra que porta l'espai al laboratori

La principal funció de la TVAC és reproduir amb gran precisió les condicions ambientals que experimenten els satèl·lits un cop són en òrbita. El sistema és capaç d'assolir un buit residual de 10⁻⁶ mbar en menys de cinc hores i sotmetre els equips a temperatures que oscil·len entre els -80 °C i els +100 °C, simulant els canvis tèrmics que es produeixen durant els eclipsis o l'exposició directa al Sol.

Aquestes condicions permeten comprovar el funcionament de satèl·lits, subsistemes i instruments de fins a 100 quilograms abans del seu llançament, reduint riscos tècnics i millorant la fiabilitat de les missions espacials.

La TVAC permetrà reduir costos, escurçar els terminis de desenvolupament i accelerar la maduresa tecnològica de projectes espacials.

La infraestructura també compleix els estàndards de neteja exigits per la NASA i l'Agència Espacial Europea (ESA), incorporant sistemes específics de control de contaminació i una cold plate destinada a capturar partícules en suspensió.

Més autonomia per a la indústria espacial catalana

Fins ara, moltes empreses i grups de recerca catalans havien de recórrer a instal·lacions situades a l'estranger per validar els seus desenvolupaments. Amb la nova cambra, Catalunya incorpora una capacitat estratègica que permetrà reduir costos, escurçar terminis i accelerar el desenvolupament de noves tecnologies espacials.

La infraestructura estarà oberta a empreses, centres de recerca i agències espacials que necessitin validar components abans del seu enviament a l'espai, reforçant així la competitivitat de la indústria catalana en un mercat internacional en plena expansió.

Una peça clau de l'Estratègia Catalunya Espai 2030

La posada en marxa de la TVAC és una de les actuacions previstes dins de l'Estratègia Catalunya Espai 2030, impulsada pel Govern per consolidar Catalunya com un dels principals pols europeus de la nova economia espacial.

La cambra podrà assajar satèl·lits i instruments de fins a 100 quilograms en condicions de buit i temperatures extremes, complint els estàndards de la NASA i l'ESA.

L'objectiu és reforçar tota la cadena de valor del sector —des de la recerca fins a la indústria—, connectant universitats, centres tecnològics, empreses i talent per generar noves oportunitats econòmiques i reforçar la sobirania tecnològica europea.

Amb aquesta infraestructura, Catalunya no només amplia les seves capacitats científiques, sinó que també es dota d'una eina estratègica perquè les tecnologies que es desenvolupen al país puguin arribar a l'espai sense haver de sortir de les seves fronteres durant la fase de validació.