Ja està aquí el primer Steam Next Fest del 2025, el festival de demos de videojocs en desenvolupament que la plataforma digital Steam organitza trimestralment per donar a conèixer obres independents al gran públic. Un esdeveniment que ja és tradició i que en aquesta edició reuneix més de 2.300 propostes que els usuaris poden provar gratuïtament. D’entre totes elles més d’una desena de títols creats per estudis catalans, alguns dels quals repeteixen per segona o tercera vegada en el festival i altres que s‘hi presenten per primera vegada. Amb una alta dosi de videojocs roguelike, aquest primer Next Fest també ens deixa veure experimentació narrativa, tant en primera persona com a través del text, trencaclosques alternatius i alguns dels videojocs d’acció més esperats a casa nostra.

A Pizza Deliver

La B és una repartidora de pizza que està a punt d’acabar la seva jornada laboral, però durant la darrera comanda del dia entra en un viatge oníric que la durà a visitar un món surrealista que haurà de travessar per entregar la pizza que duu a sobre. D’això tracta A Pizza Delivery, un videojoc desenvolupat per Eric Osuna des de l’estudi barceloní Dolores Entertainment que aposta per l’exploració en primera persona i els trencaclosques per narrar una història introspectiva. Durant el trajecte, la B anirà trobant diversos objectes que ens revelaran detalls del seu passat, i també coincidirà amb personatges d’allò més excèntrics, cadascun amb els seus motius i desitjos, amb els quals podrem compartir un tros de la nostra pizza per parlar-hi i conèixer-los més a fons.

En català? No.

A-RED Walking Robot

Gairebé dues dècades d’experiència com a artista 3D en el món de la publicitat avalen la traça del canetenc David Kampa a l’hora de modelar i animar personatges, unes habilitats que des de la pandèmia posa al servei del món dels videojocs. Ara com a desenvolupador independent, sota el nom de JOOKITOOZ, ens presenta A-RED Walking Robot, un videojoc el títol del qual defineix perfectament de què tracta: som un (adorable) robot de llauna vermell, d’aquells antics que caminaven amb dues potes de planta plana després de donar-los corda, i ens hem d'anar desplaçant per un taller. La gràcia de tot plegat es troba en les físiques del joc: com en la vida real, el nostre robot tindrà una estabilitat mínima, i qualsevol petit entrebanc pot fer que caiem i no ens puguem aixecar. Per tant, caldrà regular molt bé la direcció i la velocitat a la qual ens movem per l’escenari si volem aconseguir progressar. Una dinàmica que, per si sola, ja funciona perfectament, però que es va complicant a mesura que hi afegim palanques, pistoles làsers, propulsors i altres elements que ens faran repetir les fases una vegada i una altra fins a aconseguir l’èxit.

En català? Sí.

Blighstone

Curtits en el disseny de videojocs d’esports casuals, com demostra la franquícia Super Sports Blast, l’equip d’Unfinished Pixel ha apostat aquesta vegada per un gir de 180º amb Blightstone, un videojoc de fantasia fosca que busca atraure als fans de títols basats en la dificultat i el pensament estratègic. No, no estem parlant d’un soulslike, sinó d’un títol que pren la dinàmica de joc dels roguelike, en què el jugador ha d’anar escollint fases de combat, trobades aleatòries o botigues per adquirir nous objectes, per presentar-nos un joc de combats per torns en què cada punt de vida compta. La nostra misió és transportar i defensar un cristall especial fins a l’esquerda infernal, un camí que farem acompanyats de tres guerrers. Cadascun d’ells té una sèrie d’habilitats (un combatent a cos a cos, un caçador amb un gos de presa i un mag que pot fer servir la telequinesi per llançar objectes), i haurem de distribuir-los per cada escenari i escollir bé l’ordre de les accions per superar cada repte amb el mínim de danys rebuts. I compte, perquè no els perills no es limiten als combats: quan els personatges acampin per les nits, podran recuperar punts de vida i alguns recursos per sobreviure, però també es veuran exposats a una misteriosa plaga si no prenen les mesures adequades. En definitiva, una bona dosi de pensament estratègic que ens recorda lleugerament a títols com Darkest Dungeon, ja no només per la seva proposta, sinó també per l’atractiu apartat visual que presenta.

En català? La demo, no. El joc final, s’intentarà que sí.

Cards and Towers

Els roguelikes, les defenses de torres i la gestió de recursos en forma de cartes són una constant en aquest article, i Cards and Towers les ajunta totes tres. El videojoc de Family Devs, que beu dels altres títols ja publicats per l’estudi barceloní, és una mescla de gèneres en què cada vegada que iniciem una nova partida tindrem una estructura central que haurem de protegir de les hordes consecutives d’enemics que s’acostaran per destruir-la. Com ho aconseguirem? Amb tota una gamma de maquinària de protecció, com torretes, llançaflames o drons, els quals formen part d’una baralla de cartes juntament amb altres elements que ens permetran fer avançar les seves funcioanlitats. A mesura que anem defensant-nos de les onades d’enemics, que aniran augmentant la seva força, volum i resistència, podrem anar millorant les capacitats de les construccions de defensa, així com ampliar-ne el nombre que en tenim al camp de batalla.

En català? Sí.

Gods vs Horrors

Després d’experimentar amb les regles i la jugabilitat dels escacs amb The Ouroboros King, el desenvolupador barceloní Oriol Cosp ha continuat apostant per l’estratègia i el gènere roguelike amb Gods vs Horrors, un videojoc que mescla els déus i deesses de 10 mitologies d’arreu del món amb les criatures indescriptibles de l’horror còsmic d’autors com H. P. Lovecraft. Inspirat en obres com Slay the Spire, Balatro, Teamfight Tactics o el mode Battlegrounds de Hearthstone, a Gods vs Horrors hem d’anar construint una baralla en què cada carta representa una deïtat diferent, cadascuna amb les seves puntuacions d’atac i defensa i un efecte concret. La nostra missió serà invocar aquells que preferim, col·locar-los al camp de batalla i deixar que lluitin automàticament contra les diferents onades d’enemics. Sense poder intervenir en el combat directament, el repte es troba en planejar adequadament l’elecció, l’ordre i les sinergies entre els déus amb què lluitem.

En català? Sí.

Haneda Girl

No és la primera vegada que parlem a MetaData sobre Haneda Girl, un dels videojocs catalans més esperats que vol construir sobre la base plantejada a Narita Boy. El mateix estudi defineix el joc a partir de quatre grans referències: “Mou-te com a Celeste, destrueix com a Bro Force, espedaça com a Katana ZERO i mor com a Hotline Miami“. Tot això ho farem a través de la Chichi Wakaba, una noieta que resulta ser la millor videojugadora del joc d’arcade Haneda Girl. Tant és així, que el creador del joc, el professor Nakamura, l'escull perquè viatgi a l’hiperespai i elimini l’amenaça que suposen els hackernautes. Així, aquesta metanarrativa digital se’ns explicarà a través de pantalles individuals, al més pur estil dels videojocs clàssics, en què haurem d’eliminar tots els enemics que ens trobem intercalant entre les dues modalitats de control que tenim: la Haneda Girl, àgil, però vulnerable; i el robot de combat M.O.T.H.E.R., un tanc robust que ens aporta més seguretat. Tot això acompanyat de pantalles finals de resultats que ens convida a repetir els nivells fins a assolir la màxima puntuació i rang.

En català? No.

High School Dirty Secrets

Ja són tres les ocasions en què Mitsuki Game Studio, de la mà de l’editora JanduSoft, participa a l’Steam Next Fest amb High School Dirty Secrets, un joc de terror i supervivència ambientat en un institut de secundària. Amb una clara influència pel món del manganime, tant pel que fa a l’estètica com per l’ambientació, els jugadors es posaran en la pell de la Kasuga, una noia que ha estat tancada pels seus companys a l’institut en el qual estudia i que haurà d’explorar durant la nit. Sigui a través de la primera o la tercera persona, que podrem canviar lliurement, haurem de descobrir els secrets que amaga l’escola servint-nos únicament del nostre telèfon mòbil, que ens servirà de llanterna per moure’ns entre les sales fosques del centre.

En català? No.

Instants

En un món on tenim centenars de fotografies desades al telèfon mòbil, pot semblar que els àlbums de fotografies siguin una relíquia del passat. Tanmateix, són molts encara els que gaudeixen confeccionant aquestes obres, entre els quals es troben l’equip d’Endflame Studio, que ha decidit traslladar aquesta experiència al món dels videojocs. D’això tracta Instants, un títol en què anirem confeccionant petits àlbums a partir de les fotografies que la família de la protagonista li va fent arribar. Aquestes instantànies ens explicaran des d’històries quotidianes del seu dia a dia, com una excursió o un viatge, fins a moments més importants de les seves vides, com els casaments o naixements de fills. La jugabilitat és ben directa: rebem un sobre amb les fotos i les hem de col·locar en les diferents pàgines de l’àlbum. L’únic requisit que ens demana el joc és ordenar-les cronològicament, un fil que haurem de deduir a partir de les escenes que es plasmin i que el mateix joc s’encarregarà de dir-nos si l’encertem o no. Més enllà d’això, els jugadors més creatius tindran a la seva disposició adhesius, cintes, fons de colors per les pàgines i altres recursos per personalitzar cada àlbum als seus gustos.

En català? Sí.

Into Death and Beyond

Al caçador de recompenses Mark Helkins li han encarregat una missió: capturar un alienígena mutant que ha escapat dels experiments de GenHaptics Corporation. Després d’un aterratge accidentat al planeta XB32-ENT, el nostre protagonista s’haurà d’endinsar en tres laboratoris abandonats a la cerca de la seva presa, vigilant que els rols no s’inverteixin i sigui ell qui acabi malament. Aquesta és la història que ens proposa viure Into Death and Beyond, el nou videojoc de l’estudi barceloní Dolores Entertainment que aposta pel terror i la supervivència en una ambientació de ciència-ficció. Terror, pels ensurts que ens endurem cada vegada que trobem investigadors mutants que ens perseguiran amb males intencions, i supervivència perquè la munició i les farmacioles seran d’allò més reduïdes en aquest joc, cosa que ens obligarà a explorar a fons cada sala a la recerca d’aquests preuats recursos. Una combinació que ens fa pensar en sagues com Dead Space (i, canviant de mitjà, també en Alien) que aposta per una narrativa cinematogràfica i una progressió no lineal a través del món semiobert que trobarem a XB32-ENT.

En català? No.

Is This Seat Taken?

El Sergi Pérez i l’Ausiàs Dalmau són els dos integrants de Poti Poti Studio, un estudi afincat a mig camí entre Sant Cugat del Vallès i Brussel·les que debuta en aquest Steam Next Fest amb el seu primer videojoc, Is This Seat Taken?, una simpàtica proposta de trencaclosques basat en aconseguir que tothom estigui content. Qui? Les persones (bé, formes) que seuran en els seients de taxis, autobusos o cinemes. Com? Aconseguint complir tots els requisits que demanda cada individu. Aquests poden ser estar sol o acompanyat d’algú en particular, poder dormir, no seure en un seient brut o no fer-ho a prop dels qui escolten música sense auriculars o dels que fan pudor. Aquestes són només algunes de les restriccions que trobarem als primers nivells (ambientats en Barcelona) de la demo, que sense la voluntat d’arribar a alts nivells de dificultat, cada vegada ens posa les coses més complicades perquè tothom pugui conviure en pau. Com a la vida real, vaja.

En català? Sí.

Masks of the Void

L’equip de RolldBox Games continua apostant per la ciència-ficció intergalàctica i ecològica que protagonitzava Those Who Came: Healing Solarus amb la seva nova obra, Masks of the Void, però aquesta vegada substituint la cooperació i la no-violència pel poder de llançar tot el que tens al teu voltant amb l’aleatorietat que caracteritza el gènere roguelike. En aquest títol ens posarem en la pell de la Iret en la seva lluita contra La Nit Eterna. Per fer-ho, la protagonista farà ús d’unes màscares que li atorguen poders telequinètics amb els quals haurem de fer front a múltiples onades d’enemics. A mesura que superem fases, podrem anar millorant i modificant les habilitats de la Iret, així com aconseguir noves màscares que canviaran la forma com funcionen els nostres poders.

En català? Sí.

Nomad Defender

Els fans dels roguelikes estan ben servits en aquesta edició de l’Steam Next Fest, ja que Dhelpra Games també ha apostat per aquest gènere amb Nomad Defender. En aquest cas, la generació aleatòria de nivells i de camins per millorar i personalitzar les nostres opcions es mesclen amb el gènere de la defensa de torres, concretament, amb torretes futuristes dins d’un sistema informàtic. Perquè, de fet, quan iniciem el joc ens despertem dins d’una habitació tancada i fosca, i l’únic que podem fer és encendre un ordinador i seguir les instruccions que ens mana el seu sistema informàtic, que consisteixen en avançar en els nivells abans descrits. Com succeeix en molts jocs del gènere, haurem de gestionar un inventari d’opcions ofensives, que en aquest cas són les torretes en forma de cartes, a les quals podrem afegir millores, com bales elèctriques que reparteixen l’atac entre altres enemics, o bé habilitats passives, que poden dissenyar torretes més especialitzades, com ara fent que sempre dispari a l’enemic més llunyà.

En català? No.

RailGods of Hysterra

Des del cyberpunk de Death Noodle Delivery al Japó postapocalíptic de Blind Fate: Edo no Yami, a can Troglobytes Games han demostrat sempre una predilecció per ambientacions d’allò més imaginatives, i amb RailGods of Hysterra no han volgut ser menys. En aquest cas ens trobem davant d’un joc de supervivència amb vista zenital, en el qual despertem com un durment, una de les persones escollides pel mateix H.P. Lovecraft. La nostra vida està lligada a un RailGod, un ésser de malson amb funcions de locomotora que habitarem, conduirem i emprarem per desempallegar-nos de les criatures terrorífiques que intentaran atacar-nos. El joc està pensat per poder-se jugar tan en solitari com en cooperatiu, i l’objectiu serà recollir recursos per sobreviure, millorar les nostres armes i armadures i anar ampliant el RailGod amb nous vagons.

En català? No.

Tiny Lands 2

El número dos que hi ha al final del títol de Tiny Lands 2 no ens enganya: estem parlant d’una seqüela del Tiny Lands que l’equip barceloní Hyper Three Studio va publicar el 2021 i que va anar ampliant amb diferents expansions. Els qui heu jugat l’original, ja sabeu què hi trobareu: un videojoc relaxat de trobar les diferències entre dos elements aparentment iguals, un tipus d’enigma amb què tothom s’ha entretingut alguna vegada a la vida, amb la particularitat que els elements que comparem són dos diorames en tres dimensions que representen una escena concreta. Tiny Lands 2 ens ofereix exactament el mateix, però amb millores: uns escenaris molt més detallats, on trobarem tota mena de personatges i petites escenes a què parar atenció, però també una navegació més fluïda, un mode cooperatiu i opcions d’accessibilitat per a persones amb daltonisme. El que es manté és la cura que els desenvolupadors han dedicat a confeccionar cadascun dels nivells i la invitació a prendre-s’ho amb calma i no estressar-se: no hi ha cap límit temporal per trobar totes les diferències, passats uns minuts podem demanar una pista al joc i sempre que vulguem podem sortir del nivell actual i provar-ne un altre.

En català? La demo, no, però el joc final, sí.

YOUR HOUSE

A Patrones & Escondites tenen una manera molt particular de fer videojocs: des que l’estudi barceloní va debutar amb Unmemory, la seva aposta per combinar la interacció i l’apartat audiovisual de l’oci electrònic amb la literatura és part de la seva marca d’autors. Una manera de fer que també veiem a YOUR HOUSE, la nova obra de l’equip, que ens presenta el primer dels seus cinc capítols en forma de demo a l’Steam Next Fest. En aquest llibre-videojoc coneixerem la història de la Debbie, una adolescent que, el dia que fa 18 anys, veu com la seva millor amiga li roba el xicot i com és expulsada (una vegada més) de l’escola. Farta de tot, quan torna a l’habitació de l’internat rep una carta amb una postal, una direcció i unes claus amb un missatge, “per molts anys”, i decideix deixar-ho tot enrere i dirigir-se a aquest nou destí. Com la resta de jocs de Patrones & Escondites, a YOUR HOUSE la lectura no és lineal, sinó que ens farà anant amunt i avall, comprovant detalls i recuperant objectes anteriors per poder avançar. Es tracta d’una preqüela del primer joc de l’estudi, Unmemory, però els desenvolupadors asseguren que s’hi pot jugar de manera independent, sense necessitat de conèixer-ne la història.

En català? No.