Si el Mobile World Congress va aconseguir convertir Barcelona en la capital mundial dels mòbils, ja fa cinc anys que l’Integrated Systems Europe (ISE) intenta sumar-li el títol de capital de les pantalles. No han escatimat recursos: enguany la fira suma un 20% d’espai expositiu i més de 1.600 expositors internacionals, el doble dels que va reunir el 2022 en la primera edició a gran escala a la capital catalana.“En cinc anys, ISE ha vist els beneficis de venir a Barcelona i Barcelona ha vist clarament l’impacte positiu de l’ISE”, reconeixia aquest dilluns l’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni. I l’afluència del primer dia de la fira, notòria des de la mateixa sortida de l'L9 del metro, sembla donar-li la raó.

L’ISE és una d’aquelles fires on els estands es compten per grandària i espectacularitat. Miris on miris, l’atractiu visual, la intensitat dels LED i les maneres curioses amb què les empreses presenten les seves pantalles (enguany n’hi ha fins i tot una en forma d’ampolla de cervesa) generen l’impuls de treure el mòbil i fer fotos a tort i a dret. Alguns ho aconsegueixen per pura potència bruta: Samsung ha tornat a portar a l’ISE The Wall, l’enorme pantalla amb tecnologia Black Seal i Ultra Chroma, operada per processadors d'intel·ligència artificial amb resolucions 4K, que potencien al màxim l'expressivitat de les animacions mostrades (i acumulen desenes de congressistes fent-se lloc per fotografiar-la). D’altres, per vies creatives, com ha fet LG amb el seu Kinetic LED Media Art, una composició formada per 88 cubs giratoris, amb pantalles en algunes cares i miralls a les altres, que es combinen en una coreografia que va desvelant diversos treballs artístics.

I és que les pantalles són cada vegada més omnipresents en les nostres vides, i l’ISE s’esforça a demostrar que ho poden ser encara més. L’àmbit laboral és un dels que més han abraçat les tecnologies audiovisuals, especialment després de la pandèmia, i tota mena d’empreses mostren a la fira solucions que contemplen des de simples videotrucades a sales plenament adaptades a reunions virtuals. És una de les grans apostes de l’estatunidenca Creston, qui ha desplegat a la fira tota una gamma sencera de solucions per al treball híbrid, des de barres de vídeo per capturar imatges globals d’una sala, fins a controladors en forma de tauleta que capten el canal d’àudio de tots els presents i permeten modular la llum i altres paràmetres de la imatge. La publicitat és un altre dels grans sectors agermanats amb l’audiovisual, i no només per a grans demostracions d’exterior, sinó també amb solucions a petita escala per a interiors de botigues i establiments. Si fins ara indicàvem els preus i especificacions dels productes amb cartells impresos (o fins i tot escrits a mà), ara es busca digitalitzar a través de displays adaptats a les necessitats de cada comerç.

Pantalles amb angles, invisibles o interactives

El gran atractiu que ofereixen les pantalles per davant de les solucions tradicionals és el fet de poder mostrar continguts en moviment i d’un atractiu visual més destacat, però també la possibilitat de fer-ho amb formes que un no s’espera d’entrada en una pantalla. Corbes, esferes, parets en angle, cubs… Tanmateix, per poder muntar els panells LED en aquestes combinacions cal una estructura darrere que uneixi cada pantalla de forma harmònica, funció que compleixen productes com el MagCub de l’empresa xinesa INFiLED. “Hem desenvolupat un sistema perquè les empreses que es dediquen al lloguer de pantalles per a esdeveniments i concerts ho tinguin fàcil. El sistema té unes barres que fa que puguis bloquejar la posició perquè la connexió entre panells sigui recte o en angle de 90° amb un únic botó, i es pot combinar amb altres productes que permeten fer corbes convexes o còncaves”, explica la directora de màrqueting a Europa, Orient Mitjà i Àfrica de l’empresa, Anna Ferrer. L’estand de l’empresa és una mostra de les possibilitats d’aquesta solució: s’hi poden veure panells en forma d’ona penjats del sostre, cubs amb pantalles per totes les cares o cantonades cobertes amb LED. Ferrer destaca que el MagicCub neix després d’escoltar i implementar els suggeriments dels clients: “És un sistema que té una instal·lació fàcil i ràpida i que fa servir un tipus de LED, l’Armored LED, que fa que sigui molt estable i el protegeix contra tota mena de cops”. 

Una altra de les grans tendències que es poden observar a l’ISE són els hologrames i pantalles transparents. Una de les empreses més ben posicionades és la xinesa MUXWAVE amb la seva Series M, uns panells de 125×1000 mil·límetres amb 160.000 píxels per metre quadrat que, des de lluny, semblen pràcticament invisibles. Es tracta de la tecnologia amb què l’empresa catalana SONO va instal·lar la pantalla transparent de l’accés sud de Fira de Barcelona, estrenada precisament a l’ISE de l’any passat, i que enguany MUXWAVE ha tornat a mostrar amb una simulació d’una cascada a l’entrada del seu estand.

El darrer gran avantatge de l’ús de pantalles és la seva capacitat interactiva a través del tacte. Les pantalles tàctils fa dècades que formen part de les nostres vides (tots en duem una a la butxaca), però sovint se cenyeixen a dispositius de mida petita. La firma portuguesa Displax s’especialitza en la tecnologia que permet convertir pantalles en tàctils, i a l’ISE d’enguany han mostrat TILE Pro, un panells que permeten construir parets senceres interactives. “És una pantalla de 55 polzades 100% tàctil amb un marge negre de dos mil·límetres, però que no impedeix que el control passi d’una pantalla a una altra. Ho pots fer servir per fer murals amb diverses pantalles juntes i que funcionin com si fos una de sola”, descriu la directora de negoci internacional de Displax, Paula Santos.

El display es pot controlar amb les mans o amb un llapis tàctil sense bateria, que incorpora un xip per mantenir la comunicació amb la pantalla. A més, la companyia s’ha aliat amb l’empresa alemanya Interactive Scape per fusionar les TILE Pro amb Scape X, una tecnologia multitàctil que reconeix diferents tipus d’objectes, com esferes de metacrilat o lupes en forma de cèrcol, que permeten interactuar amb la imatge digital de maneres diferents. “Està pensat principalment per a museus o centres d’experiències, però també ho oferim a empreses que vulguin muntar un show room per presentar els seus productes d’una manera més diferent”, explica Santos, ja que la tecnologia d’Interactive Scape es pot integrar en forma d’adhesiu en qualsevol objecte que tingui una superfície plana.

Omplint les pantalles de continguts creatius

De pantalles en podem trobar de tots formats, mides, formes i qualitats, però de poc serveixen si no s’omplen de continguts. És per aquesta raó que l’ISE també dona espai a companyies que treballin amb l’audiovisual com a matèria de creació, entre les quals es troba la barcelonina EGMS, especialitzada en postproducció amb tecnologies 3D que ha treballat per marques com Seat i Cupra. “Poder disposar d’un material 3D ens dona peu a tenir tot un ventall de possibilitats i sortides molt grans, com la realitat augmentada”, exemplifica el director de projectes d’EGMS, Marc Virgili. “Sobretot treballem amb imatge fixa, que seria per publicació en premsa o web; imatge animada, mitjançant l’animació 3D, per publicar en televisió, anuncis o xarxes socials; i també temes d’intel·ligència artificial, que ens permeten anar un pas més enllà i integrar personatges que no existeixen i obrir diferents possibilitats creatives”, assenyala. Per ells, el fet de tenir presència a la principal fira internacional del sector audiovisual els permet guanyar visibilitat, “que és difícil per a un estudi petit de Barcelona”, així com conèixer què s’està coent en la indústria des d’un punt de vista de formats: “Com que treballem creant continguts per les moltíssimes solucions tecnològiques que es presenten aquí, és una manera de connectar”.

A l’ISE també treu el cap la cultura digital, especialització en què s’ha centrat l’Institut de les Empreses Culturals (ICEC) en la mostra Horitzons Immersius, una experiència desplegada per segon any consecutiu a la fira que consisteix en un cub de 60 metres quadrats en què les quatre parets i el terra actuen com a pantalles on es projecten vuit obres immersives de creació catalana. Entre elles es troben propostes tan variades entre si com Posidònia, de Xavi Bové Studio, que és un microdocumental en primera persona sobre el retrocés de la posidònia al mar Mediterrani; o Els cignes salvatges, de Laia Tarragó, que explica el conte homònim de Hans Christian Andersen combinant l’estètica de l’aquarel·la tradicional amb la realitat immersiva. “Va ser el meu projecte final del grau d’Arts Digitals a La Salle. Treballant a l’IDEAL i tenint accés a la sala immersiva veia que hi havia molts tipus de continguts, però que no n’hi havia de narratius, que expliquessin una història”, desvela Tarragó, fet que la va motivar a adaptar el conte clàssic: “La narrativa era una cosa molt important, així que vaig estar veient què feien altres empreses. Hi ha formats que funcionen molt bé en la immersiva, i volia veure quina mena de significats narratius poden tenir associats recursos com tenir persones dins la sala o jugar amb què les parets actuïn com un únic espai o per separat”. La creadora ha assistit a l’ISE sota el paraigua de Brooder Lab, una empresa derivada de La Salle per acompanyar els projectes creatius d’exalumnes i ajudar-los a obrir mercat.