El cinema i la televisió ens han acostumat a pensar que gaudir d’una obra audiovisual consisteix a mirar fixament una pantalla de menor o major mida, però el sector creatiu ja fa anys que ens demostra que això no té per què ser així. Tecnologies com la realitat virtual, la realitat alternativa o els espais immersius són una prova de com l’art de vídeo ens pot impactar en 360°. Aquesta darrera especialització, popularitzada al país a través de centres com l’IDEAL de Barcelona, consisteix en una sala tancada on totes les parets (i, en funció del lloc, també el sostre o el terra) són llenços a disposició de l’artista. És, també, el format pel qual ha apostat el projecte Espai Oníric, una instal·lació que la direcció general d’Innovació i Cultura Digital del departament de Cultura de la Generalitat ha creat en col·laboració amb l’agència Landscapes i que es podrà experimentar del 13 al 15 de juny al Sónar de Dia.

L’experiència del Sónar és una continuació del projecte Horitzons Immersius, un film en 360° de 15 minuts que mostra una selecció de 10 artistes i estudis creatius digitals de Catalunya amb impacte internacional i que es va poder gaudir durant la darrera edició de l’ISE. “Espai Oníric és com un volum dos, amb l’objectiu d’ensenyar al gran públic sis de les millors pel·lícules que nosaltres creiem que s’han creat a Catalunya”, assegura el cocomissari de la instal·lació i codirector del Mira Festival, Marc Gomariz. El cub en qüestió té 60 metres quadrats i fa servir projectors d’alta qualitat, de més de 20.000 lúmens, així com un sistema de so immersiu. Per Gomariz, una iniciativa d’aquesta talla és “un miracle” per al sector, ja que considera que el gran públic no ha experimentat encara amb aquest format “o l’ha vist un cop i amb continguts de qualitat bastant dubtosa”. 

Experimentació onírica

Les obres que es podran experimentar dins de l’Espai Oníric fan honor al nom del projecte i ens permeten conèixer una nova dimensió de les possibilitats de l’art digital. Aquesta frase és especialment acurada en el cas de Paramnèsic, la pel·lícula preparada pel duet artístic Desilence. “La nostra idea era escriure durant un parell de mesos els nostres somnis més rellevants i més bojos, escollir els que ens deien més coses i fer un pla seqüència de tres minuts amb ells”, explica Tatiana Halbach, una de les dues meitats de Desilence. Per fer-ho realitat, l’estudi especialitzat en motion graphics fora de les pantalles va experimentar per primera vegada amb la intel·ligència artificial generativa per recrear els seus pensaments, concretament amb el programari Kaiber. “Teníem tots els somnis apuntats i anàvem explicant-li amb apunts”, recorda Halbech, qui valora l’experiència com “fer una direcció artística de la idea bàsica del teu somni”. 

Així, prenent com a base una cançó composta pel productor discogràfic alemany Moritz Friedrich ‘Siriusmo’, l’equip va dividir la peça en 37 parts i a cada una d’elles li va assignar un somni audioreactiu. A més, Paramnèsic treu suc a l’entorn immersiu en què es projecta, atès que cadascuna de les cinc ‘pantalles’ del cub (les quatre parets i el terra) és una de les vuit versions (editades posteriorment amb Notch) que la IA va generar a partir de la descripció de cada somni, de manera que l’espectador té al seu voltant cinc interpretacions d’una mateixa idea. “És una mica la sensació de despertar-se després d’un somni molt bèstia, que no ho recordes tot”, compara Søren Christensen, l’altre 50% de l’estudi.

De somnis també tracta Break Cycle, l’obra dirigida per Sevi Iko Dømochevsky dins del col·lectiu artístic Mitrilo. Aquest film està compost per 12 escenes —o vinyetes, com l’equip les denomina— creades amb eines CGI (imatges generades per ordinador) que busquen ser interpretacions astrològiques dels seus somnis. Cadascun dels 12 curts es va crear de manera independent, fent servir l’astrologia com una eina per “extreure la simbologia” dels somnis escollits, i les peces no es van ajuntar fins al dia de la seva estrena al Mira Festival.

Consciència climàtica

Un dels trets més comuns entre diversos dels títols que conformen l’experiència immersiva és la seva preocupació pel canvi climàtic, expressada des de diferents prismes. Ho veiem a Pax Rata Fiat, el film elaborat per l’artista Jordi Massó amb la música de 1V4N. Creat íntegrament amb el motor de videojocs Unreal Engine, la pel·lícula és un viatge abstracte a través de l’elaboració de la ratafia i dels seus ingredients, amb el fi de remarcar la importància de preservar i cuidar la relació de la humanitat amb els boscos. Aquesta conscienciació també es percep a Data-ism, l’obra que presenta l’estudi Blit. Estrenada originalment a Fira d’Andorra la Vella el 2019, el film pren dades reals vinculades a la desforestació, l’escassetat d’aigua o la pèrdua d’hàbitats naturals per representar-les visualment a través d’animacions que mesclen el món físic amb el virtual.

L’enfocament que ha escollit l’estudi artístic Eyesberg amb 1,5 graus és representar les conseqüències del canvi climàtic a través de la destrucció de les glaceres. “La idea va sortir d’un viatge que vaig fer a Islàndia, on vaig veure els glacials per primera vegada, amb la potència visual que tenen”, desvela l’artista visual i director d’Eyesberg José Vaaliña. Els 1,5 graus d’escalfament global respecte a l’època preindustrial són el marge establert per les grans potències abans que el món comenci a experimentar conseqüències serioses, uns efectes representats en l’obra de l’estudi: “Vam agafar els set icebergs més grans descoberts fins a la data, i vam fer una reinterpretació de cadascun, i també un col·lapse de tots ells, perquè són icebergs que o bé ja no existeixen o s’han partit en dos, tres o quatre trossos”.

Les glaceres no es representen només de forma metafòrica, sinó que també ho fan físicament: per enregistrar la peça, l’equip d’Eyesberg van agafar uns trossos grans de gel i els van projectar llum a través seu, unes escenes que van enregistrar i fer servir com a textures per dissenyar nou contingut digital. “Ens agrada barrejar el món real i orgànic amb el digital, i tornar a projectar-lo amb la tecnologia immersiva”, reconeix Vaaliña, qui se sent més còmode amb aquestes tècniques que amb la realitat virtual o l’augmentada: “El fet de posar-nos un telèfon o una pantalla davant dels ulls ens tira una mica enrere, i això ens ha portat a explorar les realitats compartides. Per això ens agraden tant els projectors que poden transformar l’entorn i ens permeten pintar amb llum la realitat”. 

La darrera peça que conforma l’Espai Oníric és Climate, obra de l’estudi creatiu Onionlab. Com les obres anteriors, el medi ambient juga un paper clau en aquesta pel·lícula, representat a través dels xocs entre una utopia i una distopia. En la primera, la humanitat ha sigut capaç d’aturar el canvi climàtic i viure en equilibri amb la naturalesa, mentre que en la segona, els desastres mediambientals ja són el pa de cada dia. Aquestes dues realitats s’entrellacen a l’audiovisual d’OnionLab a través de diferents escenes, les quals demostren a l’espectador els dos camins davant dels quals se situa la societat.

Les sis pel·lícules immersives es projectaran durant els tres dies del Sónar de Dia agrupades en dos films d’uns 15 minuts, que s’aniran emetent de forma continuada en franges diferents. El primer grup estarà format per les obres Pax Rata Fiat de Jordi Massó, Break Cycle de Sevi Iko i 1,5 graus d’Eyesberg, disponibles dijous 13 i dissabte 15 de 15 a 18 hores i divendres 14 de 18 a 21 hores. Per la seva banda, els films Paramnèsic de Desilence, Climate d’Onionlab i Data-ism de Blit es projectaran dijous i dissabte de 18 a 21 hores i divendres de 15 a 18 hores.