Després d’una dècada de desenvolupament i un retard de quatre anys, l’Ariane 6 s’enlairarà per primera vegada aquest dimarts des del port espacial de Korou, a la Guaiana francesa. El nou coet de l’Agència Espacial Europea (ESA) arriba per substituir el ja jubilat Ariane 5 i per “restablir l’accés independent d’Europa a l’espai”, en paraules del director general de l’agència, Josef Aschbacher. “L’Ariane 6 marca una nova era de viatges espacials europeus autònoms i versàtils”, ha assegurat l’executiu.

La idea d’independència és especialment rellevant, atès que, des del fi d’operacions de l’Ariane 5 el juliol de 2023, tots els satèl·lits europeus que s’han enlairat durant el darrer any han hagut de recórrer a coets estrangers. Qui s’ha endut la majoria d’encàrrecs ha estat primordialment l’estatunidenca SpaceX, ja que les restriccions a Rússia per la Guerra d’Ucraïna van bloquejar l’ús dels coets Soyuz. De fet, l’ESA va encetar el projecte el desembre de 2014 i tenia previst enlairar el primer Ariane 6 el 2020, però la pandèmia, les complicacions tècniques i el context bèl·lic han retardat el llançament fins ara.

Així, l’Ariane 6 és el resultat de la feina de 10 anys encapçalada per la companyia francesa ArianeGroup, que s’ha encarregat de la coordinació i de la contractació, i en la qual han participat centenars d’empreses de 13 països europeus amb un pressupost que supera els 4.000 milions d’euros. El coet té 60 metres d’alçada i un pes de gairebé 900 tones a plena capacitat, i se n’han dissenyat dos models: l’Ariane 62, que té dos propulsors laterals i pot posar en òrbita càrregues de fins a 4,5 tones en òrbita de transferència geoestacionària o de 10,3 tones en òrbita terrestre baixa; i l’Ariane 64, que disposa de quatre propulsors laterals i pot arribar fins a les 11,5 o a les 21,6 tones, respectivament. En tots dos casos, la nau es divideix en tres seccions: els propulsors, l’etapa principal, operada amb un motor de combustible líquid Vulcain 2.1, i l’etapa superior, que funciona amb un motor Vinci alimentat amb oxigen i hidrogen líquids. Aquesta darrera és la principal novetat respecte al seu predecessor, ja que el motor pot tornar a encendre’s a mig vol, una capacitat clau perquè els satèl·lits desplegats puguin fer-ho a òrbites diferents.

El d’aquest dimarts serà el primer dels dos vols que l’ESA preveu fer durant el 2024, amb la intenció de créixer fins als 10 vols anuals a partir de 2025, una xifra que superarà els cinc o sis enlairements que feia l’Ariane 5 cada any. El vol inaugural, que es podrà seguir en directe, es durà a terme entre les 20 i les 23 hores i constarà de tres fases: un primer llançament tradicional, emulant les característiques del predecessor, en què l’etapa principal se separarà de la superior i aquesta s’impulsarà pel motor Vinci; una segona en què es demostrarà com funciona l’encesa en ple vol d’aquest motor en gravetat zero per canviar l’òrbita del coet, durant la qual es deixaran anar els satèl·lits, i una darrera fase en què es durà a terme el descens controlat. Entre les càrregues que durà el vol inaugural es troba un nanosatèl·lit català, el 3Cat-4, un CubeSat d’una unitat desenvolupat pels estudiants del NanoSat Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que s’ha creat per dur a terme diverses tasques des de l’espai: observació de fenòmens meteorològics i climàtics, monitoratge del gel i de la humitat del sòl, localització i control de vaixells per evitar accidents i estudi de les interferències en la banda de freqüència que s’utilitzarà.