La tecnologia dels satèl·lits guanya protagonisme en l’auxili de les catàstrofes naturals
Empreses catalanes com isardSAT desenvolupen algoritmes que perfeccionen l’observació des de l’espai per anticipar-se a sequeres, plagues de llagostes o el desgel polar
Categories:
La Tecnologia espacial es percep, a poc a poc, una mica menys distant gràcies als múltiples usos terrenals i tangibles que se li estan donant als satèl·lits i a les dades que proporcionen. Un dels menys publicitats, potser, és la contribució important que tenen en la lluita contra les crisis humanitàries, moltes d’elles provocades per daltabaixos climàtics a les zones més desafavorides. El New Space Economy Congress, celebrat recentment a Barcelona, va voler mostrar com algunes empreses i ONG d’arrel catalana treballen en connexió directa amb l’espai per solucionar problemes greus a terra ferma, o bé al mar.
L’empresa isardSAT és una proveïdora de solucions per a l’observació de la Terra que es dedica a desenvolupar algoritmes mitjançant la transformació de les dades obtingudes pels satèl·lits en variables físiques, essencials perquè els científics puguin utilitzar-les. Un dels àmbits de treball són les projeccions climàtiques per a l'avaluació de vulnerabilitats, riscos i oportunitats en cada regió, i això inclou l’alerta i detecció precoç de fenòmens nocius. Un dels seus projectes més reeixits és l’anomenat SMELLS, que des de 2015 ha permès evitar a temps les plagues de llagostes a una quarantena de països de l’Àfrica. A partir del mesurament de la humitat del sòl —una de les claus que pot fer brotar la minsa vegetació on cria i es reprodueix aquesta espècie— es pot determinar amb molta exactitud les àrees desèrtiques on ha plogut i actuar amb més celeritat.
“Abans, aquests indrets només tenien la informació que proporcionava el satèl·lit Meteosat i costava molt saber en quins punts del desert havia caigut aigua. Només podien desplaçar-se in situ un cop havia plogut. Ara, amb l’observació satel·lital de precisió, les patrulles d’inspecció poden arribar abans i frenar la proliferació d’aquests insectes”, explica la investigadora científica d’isardSAT, Maria José Escorihuela. Amb l’ajuda del vent, aquestes llagostes migratòries arriben a volar a velocitats de fins a 20 quilòmetres per hora i, a més, formen eixams que poden desplaçar-se 130 quilòmetres en una jornada. Un exemplar adult pot arribar a consumir dos grams d’aliment diaris, amb la qual cosa són una amenaça per a la producció agrícola i una causa històrica de pèrdues econòmiques de gran abast.

En aquest cas, la tasca d’isardSAT va ser crear l’algoritme per millorar la resolució de les imatges obtingudes pels satèl·lits SMAP (de la NASA) i fonamentalment de l’SMOS (l’acrònim de "Satèl·lit d'humitat terrestre i salinitat en els oceans", propietat de l’Agència Espacial Europea) per generar mapes globals d’humitat del sòl molt més eficaços: d’una resolució inicial de 40 quilòmetres d’abast es va poder passar a només 1. “Com a ciutadans, un cop s’ha desencadenat una catàstrofe que desemboca un una crisi migratòria, per exemple, poc podem fer a banda d'ajudar individualment. Amb la tecnologia, en canvi, tenim la capacitat d’observar si es donen les condicions perquè hi hagi malària, si comença un període sequera o avaluar l’estat de la vegetació en zones inaccessibles perquè estan en guerra, i saber si són cultivables”, detalla Escorihuela.
A la carpeta de projectes de la companyia hi figuren també un sistema de teledetecció hidromètrica per avaluar el risc d’inundació i gestionar esdeveniments extrems en rius poc monitorats —tot combinant dades per satèl·lit amb d’altres provinents de drons— i la implementació del processador a terra d’un altímetre radar que mesura el gruix de la banquisa i la profunditat de la neu subjacent als oceans Àrtic i Antàrtic. Això permet controlar els canvis en l’elevació de la superfície de glaceres i casquets polars i predir l’impacte de la pujada del nivell del mar.
Injecció econòmica de la Generalitat a Sateliot
Aprofitant el marc del New Space Congress, el Govern de Catalunya va anunciar l’acord amb l'operadora de telecomunicacions barcelonina Sateliot per a la concessió d'un préstec de 2,5 milions d'euros a través d'Avançsa, societat mercantil adscrita al Departament d'Empresa i Treball i encarregada d'impulsar l'ecosistema empresarial català mitjançat la col·laboració publicoprivada. La injecció econòmica haurà de permetre Sateliot ampliar el personal que treballa a les seves instal·lacions i continuar amb el desenvolupament i llançament de nanosatèl·lits per oferir connectivitat 5G a dispositius IoT a qualsevol punt del món.