La tecnologia dels satèl·lits guanya protagonisme en l’auxili de les catàstrofes naturals

Empreses catalanes com isardSAT desenvolupen algoritmes que perfeccionen l’observació des de l’espai per anticipar-se a sequeres, plagues de llagostes o el desgel polar

Jordi Ortet

El satèl·lit SMOS (acrònim en anglès d'"humitat del sól i salinitat dels oceans") va ser llançat el novembre de 2009
El satèl·lit SMOS (acrònim en anglès d'"humitat del sól i salinitat dels oceans") va ser llançat el novembre de 2009 | European Space Agency

La Tecnologia espacial es percep, a poc a poc, una mica menys distant gràcies als múltiples usos terrenals i tangibles que se li estan donant als satèl·lits i a les dades que proporcionen. Un dels menys publicitats, potser, és la contribució important que tenen en la lluita contra les crisis humanitàries, moltes d’elles provocades per daltabaixos climàtics a les zones més desafavorides. El New Space Economy Congress, celebrat recentment a Barcelona, va voler mostrar com algunes empreses i ONG d’arrel catalana treballen en connexió directa amb l’espai per solucionar problemes greus a terra ferma, o bé al mar.

L’empresa isardSAT és una proveïdora de solucions per a l’observació de la Terra que es dedica a desenvolupar algoritmes mitjançant la transformació de les dades obtingudes pels satèl·lits en variables físiques, essencials perquè els científics puguin utilitzar-les. Un dels àmbits de treball són les projeccions climàtiques per a l'avaluació de vulnerabilitats, riscos i oportunitats en cada regió, i això inclou l’alerta i detecció precoç de fenòmens nocius. Un dels seus projectes més reeixits és l’anomenat SMELLS, que des de 2015 ha permès evitar a temps les plagues de llagostes a una quarantena de països de l’Àfrica. A partir del mesurament de la humitat del sòl —una de les claus que pot fer brotar la minsa vegetació on cria i es reprodueix aquesta espècie— es pot determinar amb molta exactitud les àrees desèrtiques on ha plogut i actuar amb més celeritat.

“Abans, aquests indrets només tenien la informació que proporcionava el satèl·lit Meteosat i costava molt saber en quins punts del desert havia caigut aigua. Només podien desplaçar-se in situ un cop havia plogut. Ara, amb l’observació satel·lital de precisió, les patrulles d’inspecció poden arribar abans i frenar la proliferació d’aquests insectes”, explica la investigadora científica d’isardSAT, Maria José Escorihuela. Amb l’ajuda del vent, aquestes llagostes migratòries arriben a volar a velocitats de fins a 20 quilòmetres per hora i, a més, formen eixams que poden desplaçar-se 130 quilòmetres en una jornada. Un exemplar adult pot arribar a consumir dos grams d’aliment diaris, amb la qual cosa són una amenaça per a la producció agrícola i una causa històrica de pèrdues econòmiques de gran abast.

Part d’un dels mapes amb resolució d’1 quilòmetre que proporciona el satèl·lit SMOS gràcies a l’algoritme desenvolupat per IsardSat. | Foto: IsardSat

En aquest cas, la tasca d’isardSAT va ser crear l’algoritme per millorar la resolució de les imatges obtingudes pels satèl·lits SMAP (de la NASA) i fonamentalment de l’SMOS (l’acrònim de "Satèl·lit d'humitat terrestre i salinitat en els oceans", propietat de l’Agència Espacial Europea) per generar mapes globals d’humitat del sòl molt més eficaços: d’una resolució inicial de 40 quilòmetres d’abast es va poder passar a només 1. “Com a ciutadans, un cop s’ha desencadenat una catàstrofe que desemboca un una crisi migratòria, per exemple, poc podem fer a banda d'ajudar individualment. Amb la tecnologia, en canvi, tenim la capacitat d’observar si es donen les condicions perquè hi hagi malària, si comença un període sequera o avaluar l’estat de la vegetació en zones inaccessibles perquè estan en guerra, i saber si són cultivables”, detalla Escorihuela.

A la carpeta de projectes de la companyia hi figuren també un sistema de teledetecció hidromètrica per avaluar el risc d’inundació i gestionar esdeveniments extrems en rius poc monitorats —tot combinant dades per satèl·lit amb d’altres provinents de drons— i la implementació del processador a terra d’un altímetre radar que mesura el gruix de la banquisa i la profunditat de la neu subjacent als oceans Àrtic i Antàrtic. Això permet controlar els canvis en l’elevació de la superfície de glaceres i casquets polars i predir l’impacte de la pujada del nivell del mar.  

Injecció econòmica de la Generalitat a Sateliot

Aprofitant el marc del New Space Congress, el Govern de Catalunya va anunciar l’acord amb l'operadora de telecomunicacions barcelonina Sateliot per a la concessió d'un préstec de 2,5 milions d'euros a través d'Avançsa, societat mercantil adscrita al Departament d'Empresa i Treball i encarregada d'impulsar l'ecosistema empresarial català mitjançat la col·laboració publicoprivada. La injecció econòmica haurà de permetre Sateliot ampliar el personal que treballa a les seves instal·lacions i continuar amb el desenvolupament i llançament de nanosatèl·lits per oferir connectivitat 5G a dispositius IoT a qualsevol punt del món.