Lluny queden els dies en què l’espai es percebia com un àmbit reservat a agències governamentals, departaments de Defensa i grans multinacionals. L’esclat de la nova economia de l’espai (new space en anglès) amb el sorgiment dels satèl·lits de petit format ha obert les comportes d’un sector a pimes i start-ups que fins aleshores l’observaven des de la mateixa llunyania que les estrelles. “La nova economia de l’espai no és una bombolla, sinó una tendència que va a l’alça des de fa bastants anys”, ha confirmat l’expresident de la International Space University i mentor a Women in Aerospace Europe (WIA-Europe) Juan de Dalmau en una taula rodona organitzada pels Enginyers Industrials de Catalunya. I és que parlem d’una indústria jove, però que el gener de 2023 ja movia 464.000 milions de dòlars segons Euroconsult i que té una mitjana de creixement anual del 9%, molt per sobre que el PIB de la majoria dels països.

El principal responsable d’aquesta revolució dins del sector espacial és en bona part CubeSat, un estàndard de microsatèl·lits ideat pel català Jordi Puig-Suari i l’estatunidenc Bob Twiggs el 1999. “La irrupció va ocórrer quan va traspassar al món industrial. Això ha provocat l’entrada de nous agents a l’ecosistema comercial, pimes i start-ups que han aconseguit accelerar la innovació i cridar el capital risc”, ha explicat la coordinadora de l’Estratègia NewSpace del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, Verónica Tercero. A la reducció de les mides dels satèl·lits —parlem de cubs de 10 centímetres cúbics i no més d’1,33 quilograms— se li sumen l’aposta pels productes estàndard (off-the-shelf) per davant dels propietaris i la compartició de les infraestructures de dades, ja que “no és sostenible un model que construeix una constel·lació pels seus propòsits concrets”. Tot això sense oblidar una ampliació del focus temàtic que fa que el sector ja no es dediqui exclusivament a la defensa i a l’exploració espacial.

L'adopció industrial de l'estàndard CubeSat ha permès l'entrada de pimes i 'start-ups' al sector industrial, que han accelerat la innovació i captat els fons de capital risc

Un exemple de tots aquests elements és isardSAT, empresa fundada el 2006 a Barcelona i amb una filial al Regne Unit que s’especialitza en l’observació de la Terra a través de la teledetecció. La companyia és un exemple perfecte de la diversificació d’usos que permeten els satèl·lits: els seus projectes abracen des del càlcul de la humitat del sòl per a la gestió de reg fins a la predicció de la contribució del desgel en la pujada del nivell del mar, passant per la prevenció d’incendis en boscos o l’elaboració de mapes de la qualitat de l’aire a les ciutats. “El clima i l’agricultura són dues de les àrees de més creixement i nosaltres estem molt centrats en elles. L’aigua i l’alimentació són dos dels reptes de futur a escala humanitària”, ha assenyalat la cap de projectes d’isardSAT Ester Vendrell, qui abans d’entrar a l’empresa barcelonina va cofundar el 1999 Altamira Information, un dels pioners del sector. “En aquell moment semblava completament surrealista que es poguessin calcular moviments del terreny de centímetres des de l’espai, i ara arribem fins i tot als mil·límetres”, ha recordat.

La confiança, el principal objectiu

El clima, l’agricultura i el desenvolupament urbà són les tres àrees que la Unió Europea identifica com a principals camps de creixement per a la nova economia de l’espai, tal com ha remarcat de Dalmau. En tots els casos, els serveis de navegació, posicionament i temps, abreviats en anglès com a Satnav, són els que mouen més diners dins de la indústria, fins a 229.000 milions de dòlars segons Euroconsult, superant les telecomunicacions (161.000 milions) i l’observació de la Terra (17.000 milions). Però la nova economia de l’espai també s’acosta a sectors que actuen com a complements, com són les asseguradores. “A vegades, més que amb asseguradores, es treballa més amb reasseguradores per temes de riscos, terratrèmols, inundacions… Poder ser capaç de fer avaluacions de danys postcrisi, o de previsió, és molt important”, ha assenyalat Vendrell. Però aquesta no és l’única raó que confirma la compatibilitat entre satèl·lits i asseguradors.

Vendrell: “Costa molt que la gent entengui que des de tan lluny es pot ajudar, fins i tot des de dins del món de l’enginyeria. Es té la sensació que és una caixa tancada, quan nosaltres estem fent ciència”

I és que “costa molt que la gent entengui que des de tan lluny es pot ajudar, fins i tot des de dins del món de l’enginyeria”, ha assegurat Vendrell, una tasca contra la qual el sector legal és l’aliat ideal. “Un dels problemes que afrontem, no només en espai, també en IA, és la credibilitat d’aquestes caixes negres i comunicar què passa allà dins perquè realment serveixi com una prova”, ha aportat Tercero. De fet, malgrat la precisió i simultaneïtat que aporten les dades captades a través de satèl·lits, és encara complicat aconseguir que les empreses confiïn i facin servir aquesta informació. “Es té la sensació que és una caixa tancada, quan nosaltres estem fent ciència”, ha reclamat la cap de projectes d’isardSAT.

Sigui com sigui, això no és un obstacle prou gran perquè l’ecosistema no es vagi consolidant. A Catalunya, a l’espera de completar el nou mapatge que la secretaria de Polítiques Digitals està fent sobre el sector, el 2021 convivien 93 empreses especialitzades en la nova economia de l’espai, que conjuntament donaven feina a 7.571 treballadors i facturaven 807 milions d’euros. Una iniciativa privada que compta amb el suport de l’administració a través de l’Estratègia New Space liderada per Tercero, que entre altres accions ha impulsat diverses missions satel·litàries (ja van per la quarta) i forma part de l’Aliança de Tecnologies Disruptives i Emergents (DETA) en l’àmbit del new space, una de les cinc prioritats del projecte. “Les universitats fa anys que generen talent que havia de marxar per desenvolupar-se. I vam veure l’oportunitat de diferenciar-nos amb el binomi entre tecnologies digitals i tecnologies espacials”, ha rememorat Tercero.