Les tecnologies digitals són una realitat innegable per a la infància i l’adolescència d’ara i avui. Segons dades recollides per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el novembre de 2023, el 47% dels nens i nenes d’11 anys de l’estat espanyol té telèfon mòbil, i el 92% ha fet servir internet en els últims tres mesos. “Hem d’entendre de manera crítica que els joves es desenvoluparan de manera més profunda en el món digital que nosaltres”, ha alertat el director de l'IES San Benito de la Laguna de Tenerife, Albano de Alonso Paz, en una sessió de la desena edició de l’EdTech Congress Barcelona. Un desenvolupament, que, tanmateix, pot esdevenir insuficient o viciat sense l’acompanyament adequat, i dificultar així l’assoliment del preuat benestar digital.

Però què és exactament el benestar digital? En la quarta edició del Congrés de Competències Digitals, el director d’Equitat Digital de la Fundació Bofill, Héctor Gardó, ha definit el concepte com la capacitat de “no ser un consumidor o un titella de les tecnologies, sinó poder decidir què i com consumir-ho”. “Per a les grans corporacions, els nostres drets i la nostra salut no són cap prioritat”, ha subratllat el director de l’IES Cártima de Màlaga, José María Ruiz Palomo, posant com a exemples els Facebook Files desvelats per Frances Haugen el 2021 o la demanda imposada a Google per rastrejar dades d’usuaris que usaven el mode d’incògnit. És per aquesta raó, segons ha considerat, que “no podem convertir les escoles en illes on, de sobte, es prohibeixi la tecnologia de manera general”.

Ruiz Palomo: “No podem convertir les escoles en illes on, de sobte, es prohibeixi la tecnologia de manera general”

L’aposta per integrar els dispositius digitals a les aules és compartit per tots els ponents, malgrat reconèixer-ne les dificultats per assolir un equilibri satisfactori. “El ritme accelerat de desenvolupament tecnològic ha fet que moltes escoles ens sentim pressionades a adoptar contínuament noves eines i pedagogies que no sempre controlem plenament”, ha confessat la directora pedagògica de l’Institut Vedruna Prats de la Carrera de Palafrugell, Montse Jiménez. Tanmateix, això no és impediment per trobar noves vies per acompanyar els joves en la seva relació amb la tecnologia. A l’institut que lidera Jiménez dediquen una hora setmanal a formar els alumnes en alfabetització mediàtica —per saber detectar notícies falses— i gestió emocional, a més a més d’entrenar-los en autoregulació i enfocament de l’atenció. “Quan els alumnes travessen les portes del món educatiu, el món gira al voltant de la tecnologia. No fer res [a l’escola] és despotisme il·lustrat: tot per a la tecnologia, sense la tecnologia”, ha sentenciat.

Jiménez: “Quan els alumnes travessen les portes del món educatiu, el món gira al voltant de la tecnologia. No fer res és despotisme il·lustrat: tot per a la tecnologia, sense la tecnologia”

 A l’IES Cártima, per la seva banda, han apostat per un model 1x1, en què cada estudiant disposa del seu dispositiu digital, amb ajudes a les famílies amb dificultats econòmiques. “Som un institut només de secundària, i en els quatre anys veiem com creix la seva capacitat per qüestionar la informació a què accedeixen, de produir continguts digitals i de guanyar autonomia”, ha assegurat Ruiz Palomo, que té clar que l’escola pot ajudar a reduir bretxes digitals, i no només dins de l’entorn educatiu: “En famílies especialment vulnerables, les destreses digitals dels adolescents els permet enfrontar-se als processos cada cop més digitals per fer gestions. L’alumnat assumeix un lideratge en l’entorn familiar i resol situacions que crearien clarament exclusió vulnerable”. Un dels exemples és el projecte que els joves han de fer durant el quart curs d’ESO, una campanya de conscienciació social sobre els riscos d’internet que després presenten davant la resta de l’escola. L’institut també participa en el Projecte ADA de la Junta d’Andalusia, una iniciativa per formar els alumnes com a “mediadors de ciberconvivència”.

Les cinc dimensions del benestar digital

Un dels aspectes que han quedat clars, sobretot després de superar la pandèmia, és que el món digital no és una dimensió que es pugui reduir a una simple assignatura. “En els centres educatius, l’estratègia digital és un mitjà, i el fi, assolir el benestar digital. I és quelcom que hem d’incorporar amb totes les seves vèrtebres als claustres”, ha deixat clar de Alonso. De fet, el concepte és tan estès que arriba a totes les capes de la societat, incloent-hi la universitat. El Servei d’Orientació Personal (SOP) de Blanquerna – Universitat Ramon Llull s’encarrega d’oferir formacions gratuïtes sobre temàtiques vinculades a la salut i la vida diària, i per petició dels mateixos alumnes de Psicologia del centre, ha dedicat un espai a la gestió domèstica de la tecnologia.

Després d’estudiar amb detall totes les esferes que intervenen en la nostra relació amb el món digital i corroborar-ho amb literatura científica, l’equip del SOP va identificar cinc dimensions principals d’aspectes que cal tenir en compte per assolir un benestar digital més satisfactori. El primer d’ells és el nivell físic, en el qual s’han de considerar qüestions com la postura que adoptem quan fem servir el mòbil o l’ordinador o bé si tenim delimitats quins espais domèstics tenen tecnologies i quins estan lliures d’elles. En segon lloc, trobem el nivell conductual, en el qual s’ha d’analitzar com responem als inputs dels dispositius, tal com ha exemplificat la coordinadora del SOP, Núria Farriols Hernando: “Si sentim un sorollet al mòbil, ja l’estem agafant? Som capaços de reaccionar de manera no automàtica als estímuls? Fomentem altres activitats que no impliquin estar davant de pantalles?”.

La tercera capa és la cognitiva, que fa referència a la capacitat d’atenció, la diligència i la visió crítica. “Tenir l’atenció sistemàticament diferida i canviant no ajuda a tenir un focus d’atenció”, ha comentat Farriols al Congrés de Competències Digitals. El quart nivell és l’emocional, i té a vinculació amb la gestió que fem dels sentiments fruit de la nostra interacció en el món digital, sobretot a les xarxes socials: “Les xarxes socials ens han portat a fer comparacions entre persones que no són adequades, perquè sempre les fem amb allò que ens falta. És molt important educar a estar satisfets, ser conscients del que tenim i del que som”. Finalment, el darrer àmbit és el social, en el qual entren qüestions com la paciència, el fet de no esperar ni emetre respostes immediates i la responsabilitat d’actuar de models com a professors, progenitors i amics.