Gairebé la meitat de la població mundial, uns 3.600 milions de persones, no té accés a internet. La bretxa digital és una adversitat que s’ha intensificat amb la digitalització accelerada fruit de la pandèmia, la qual ha evidenciat les mancances en què viu la nostra societat. “Es parla de la bretxa digital com una problemàtica relativament nova, però ens podem remuntar gairebé al segle passat, quan es plantejaven aquestes problemàtiques amb un altre concepte. El que hauríem d’intentar és aprendre de tot aquest recorregut de lluita”, ha remarcat el cap de servei d'Inclusió i Capacitació Digital de la Generalitat de Catalunya, Ricard Faura, en la Conferència de Barcelona per a la Inclusió Digital celebrada aquest dijous a Ca l’Alier.

Segons ha assenyalat la secretària general de Polítiques Digitals de la Generalitat, Gina Tost, són tres els obstacles que impedeixen garantir una plena inclusió digital: el coneixement pràctic de la tecnologia (com fer servir els dispositius), les dificultats econòmiques per adquirir-la i la manca d’infraestructures de telecomunicació per accedir a la xarxa. A més a més d’aquesta triada, la titular de Polítiques Digitals ha afegit dos nous reptes que afecten el Principat: “El primer és cultural, que implica poder accedir a la tecnologia en català, i el segon és de gènere, ja que només el 20% dels professionals tecnològics a Catalunya són dones”.

Els principals obstacles per assolir una plena inclusió digital són les habilitats per fer servir la tecnologia, les dificultats econòmiques per adquirir-la i la manca de connectivitat

D’acord amb una enquesta de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), gairebé un 97% de la ciutadania disposa de connexió d’internet, però el nombre de famílies que tenen un ordinador a casa cau fins al 87,8%. Tanmateix, una consulta elaborada per l’Ajuntament de Barcelona va determinar que unes 8.000 famílies de la ciutat no disposaven de connectivitat durant el confinament. “I aquest no era ni tan sols el principal problema, sinó la manca d’habilitats tecnològiques”, ha subratllat la tinenta d’alcaldia d'Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana de Barcelona, Laia Bonet.

Una visió humana de la tecnologia

Així doncs, la tecnologia és la solució per lluitar contra la desigualtat? La resposta global apunta cap a una transformació digital més humanista, que posi les persones en el centre de l’equació. És un tema que Bonet ha exemplificat amb les smart cities: “Fa 10 o 15 anys es pensava que, com més tecnologia s’incorporés a les ciutats, millors serien en termes d’eficiència, sostenibilitat i participació ciutadana. Ara sabem que la tecnologia i la digitalització no són neutrals”. “L’objectiu de construir un futur sostenible i inclusiu va més enllà de la tecnologia. La digitalització no pot ser una altra raó per discriminar gent pels seus ingressos o pel seu gènere”, ha aportat la directora General de Nacions Unides, Organismes Internacionals i Drets Humans, Ministeri d’Afers Exteriors del govern espanyol, Cecilia Robles.

Robles: “La digitalització no pot ser una altra raó per discriminar gent pels seus ingressos o pel seu gènere”

En aquest sentit, Tost ha reivindicat la importància d’atendre els obstacles que es generen en l’estrat baix de la població, facilitant l’accés i l’aprenentatge de les tecnologies, però també dirigeix la mirada cap al sector privat i l’administració pública: “Tenim moltes responsabilitats, però les empreses privades també. No creem nous buits en què caure. En comptes d’inventar nous tipus de cables, unifiquem-los. Hem de fer que les coses siguin més accessibles”. S’hi ha mostrat d’acord Faura, per a qui l’èxit arribarà “quan deixem de parlar de com fer servir la tecnologia i només parlem de com solucionar els problemes de la ciutadania”, un repte que espera poder complementar amb el suport econòmic dels fons Next Generation.

Un altre aspecte rellevant per aconseguir aquesta preuada inclusió digital és el treball conjunt de totes les baules de la cadena, tal com ha reclamat el director general de la Mobile World Capital Barcelona, Francesc Fajula: “Hem d’entendre l’ecosistema d’innovació com un tot. Les companyies i les start-ups han de treballar juntament amb l’administració pública per resoldre els buits que hem identificat”. En aquest sentit, Fajula ha demanat a Europa trobar un “equilibri” en l’àmbit legislatiu, de manera que es puguin garantir els drets fonamentals de la ciutadania “sense aturar el vent de la innovació tecnològica”. “La innovació per la innovació no té sentit si no sabem cap a on anem i si no hi anem junts. Potser hi arribarem més tard, però així hi arribarem tots”, ha reblat Tost.

Connectar les escoles de tot el món

Un dels grans projectes a escala internacional que lluita contra la bretxa digital és GIGA, una iniciativa conjunta d’UNICEF i la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) que té com a missió principal dotar d’internet totes les escoles del món el 2030. L’entitat s’ha instal·lat aquest estiu a Ca l’Alier per desenvolupar la infraestructura tecnològica que farà possible el seu objectiu. El primer pas que cal executar és un mapatge general de les institucions educatives del planeta, ja que es desconeix la quantitat exacta que hi ha al món, tal com explica el codirector de GIGA, Christopher Fabian: “Necessitem construir una tecnologia de codi obert per veure on són les escoles i com connectar-les”. Aquest mapa es troba disponible en línia i en l’actualitat gairebé el 17% dels països del món n’ofereixen dades en directe.

El projecte GIGA vol connectar a internet totes les escoles del món per al 2030. En l'actualitat, ja ha dotat de connexió 5.000 centres

Un cop identificades les escoles, el següent pas és connectar-les a la infraestructura econòmica adequada en funció del país i les circumstàncies de cada zona. En aquest sentit, GIGA treballa amb un marketplace de creació pròpia que posa en contacte proveïdors de telecomunicacions d’arreu del món amb les administracions públiques de les àrees més desconnectades, per aconseguir col·laboracions que beneficiïn ambdues parts. En aquest procés, que ja ha aconseguit connectar més de 5.000 escoles en dos anys, el projecte d’UNICEF i UIT supervisa que els contractes siguin transparents i cobreixin les necessitats de les institucions educatives. Finalment, la iniciativa ofereix un suport en remot un cop les escoles ja disposen de connectivitat, de manera puguin garantir l’accés a internet a llarg termini.