El sector eHealth català supera les 260 empreses, els 3.000 treballadors i suma una facturació de prop de 440 milions d’euros, segons les dades més recents d’Acció. Fa anys que l’ecosistema sanitari treballa per introduir les eines tecnològiques que s’han anat implementant al mercat, però la pandèmia ha estat un abans i un després. “Ha fet visible el potencial de la salut digital i ha provocat un esclat de solucions”, explica el director de Transformació Digital del Barcelona Health Hub, Xavi Jofre. Però ara som en un moment de “previsió de creixement difícil”, afirma, “serà elevada, però veurem com es passa de valorar la quantitat a prioritzar la qualitat”. Davant el context, i recordant la “bombolla tecnològica” del 2000, té clar que a curt termini es viurà “un cribratge d’empreses nascudes els últims dos anys”, però que ajudarà a enfortir un entorn assenyalat com la possible revolució de la medicina.

Augura la desaparició d’empreses, però també una caiguda en l’arribada de projectes nous?

La selecció natural es donarà, sobretot, entre els projectes que ja han nascut i sobreviuran els que de veritat aportin una solució rellevant. Per descomptat, sorgiran noves idees i empreses, però hauran de tenir ja des d’un principi un pla sòlid si volen captar inversió, tenir un producte ben definit i demostrar que hi ha un buit al mercat per cobrir per tenir suport i acceptació.

On neixen les idees, en el sector sanitari o de la mà d’emprenedors d’altres entorns?

Fins ara, d’emprenedors. Al Barcelona Health Hub estem impulsant cada cop més projectes que neixen conjuntament amb els hospitals perquè són els que tenen el coneixement, i saben quines necessitats tenen el pacient i el sistema de salut. Apostem per la fusió o cocreació de solucions entre l’ecosistema emprenedor, les grans corporacions i els hospitals.

Han sorgit més idees per la disponibilitat d’una tecnologia que per la necessitat?

Efectivament. El pas següent a la idea és executar un pla de negoci i un estudi que et permeti ratificar que la tecnologia pot cobrir una necessitat. Un altre element que considero vital és apostar pels equips pluridisciplinaris, integrats per tecnòlegs i per experts en negoci, i en altres àrees com sociologia, psicologia o dret. Així es té una visió més àmplia del mercat i es pot analitzar si la solució és útil per al pacient o per al professional sanitari. Si els tecnòlegs se centren en una sola especialitat, es crea una solució molt potent a escala tècnica, però que no pot no integrar-se en el sistema.

"L’impacte positiu i la millora de vida de les persones demana treball conjunt i multidisciplinari"

S’ha integrat ja aquesta visió multidisciplinària en els equips?

Catalunya és un gran desenvolupador de solucions sanitàries, però som anys llum dels Estats Units. Allà ja fa anys que una empresa ha de tenir persones que cobreixin diferents punts de vista perquè saben que cal coneixement de l’usuari i l’entorn perquè la tecnologia serveixi. Les noves generacions cada cop ho veuen més i el canvi s’està notant en els centres de recerca, on ja no tenen només perfils de vessants tecnològics, sinó també d’altres camps. De mica en mica estem entenent que la salut digital no va només de tecnologia. L’impacte positiu i la millora de vida de les persones demana treball conjunt i multidisciplinari.

Per tant, la salut digital és una transformació general del sistema. Com ho reben els metges?

Cada cop hi ha més predisposició perquè la gent està entenent que la salut digital no és només tecnologia, és un moviment humanista. El sistema de salut té unes arrels molt profundes i el desconeixement feia que hi hagués grans barreres que no permetien la col·laboració amb empreses que estaven desenvolupant solucions tecnològiques. Després de la pandèmia, el sector ha començat a tenir una visió on el sector tecnològic és un aliat i no un enemic. I els metges cada cop veuen més l’emprenedoria com un complement a la seva activitat sanitària, una manera de buscar alternatives que sumin als mètodes tradicionals.

Quina és la tecnologia més emprada i l’objectiu que més fàcilment presenta resultats amb la digitalització?

Dir intel·ligència artificial seria la resposta ràpida, però al final és un conjunt de moltes tecnologies. Si a l’IoT o als wearables per monitorar pacients els incorporem la IA per fer una predicció de totes les constants, més el big data, assolim una solució molt completa. Si les treballem per separat, se solucionen petites coses. Les tecnologies rellevants ara com ara són IoT, IA, big data, realitat virtual i comunicació remota amb els pacients. Tot això s’ha potenciat durant la pandèmia. A curt termini seran disruptives la neurotecnologia i els bessons digitals. Aquest segon es coneix per la indústria 4.0 i la mobilitat, però ara s’està estenent als assajos clínics.

"Després de la pandèmia, el sector ha començat a tenir una visió on el sector tecnològic és un aliat i no un enemic"

Aquestes tecnologies s’apliquen tant en tractaments a pacients com en diagnòstic?

En tots els entorns. Hi ha solucions d’IA que ajuden el metge en patologies cardiovasculars o en càncer, però la informació potser s’ha extret d’un dispositiu similar a un rellotge intel·ligent que alhora envia informació de les constants al pacient i al sanitari per fer una predicció de l’estat de salut. Tenim grans solucions que s’apliquen només en una banda de la cadena, però d’altres que estan pensades per millorar la qualitat de vida i que poden impactar tant usuari com metge. Per això s’està veient molta innovació als hospitals, alguns ja tenen departaments d’Innovació, però haurem d’incloure els ambulatoris si volem impactar l’experiència del pacient.

Els rellotges i polseres que ja portem podrien servir al sistema sanitari?

El que ara portem, no, però sí dispositius semblants més eficients. Un pacient s’hi anirà connectant i el rellotge enviarà constantment dades als hospitals. Allà, amb IA es farà una lectura, s’interpretaran els camps més importants en cada cas i es farà un seguiment en temps real. Si s’encén un semàfor vermell o groc, el metge podrà activar tot el circuit d’emergències, que podria començar amb una trucada de telemedicina.

Com impactarà el 5G en aquest model?

En serà el catalitzador. El 5G té unes qualitats similars a la fibra òptica, però permetrà connectar més dispositius i fer que la societat estigui més connectada. Als hospitals, farà que molts wearables que ara treballen via wifi o via fibra, també es connectin via ràdio tenint la mateixa fiabilitat. Aportarà connectivitat, velocitat, menys latència... En definitiva, potenciarà les tecnologies que ja s’estan aplicant.

“El 5G serà el catalitzador de les tecnologies de la salut digital”

Qui i com ha de liderar aquesta transformació del sistema sanitari?

De manera conjunta, però el sistema públic, per desgràcia, va al ritme que va. Fa 20 anys funcionava molt bé, però la digitalització, la manca de professionals sanitaris, la pandèmia... tot ha entrat en col·lisió. Molts professionals volen incorporar tecnologies perquè saben que seran una ajuda, però per burocràcia, és molt complicat. Les barreres són massa grans fins i tot per a un sector privat té moltes ganes d’innovar, de desenvolupar i d’implementar. Només se solucionarà amb un replantejament a escala de gestió pública. Els organismes públics, els concursos i tots els tràmits desgasten massa.

Qui forma el Barcelona Health Hub?

Vam néixer el 2018 i, després de 5 anys, hem passat de sis start-ups a un ecosistema de 400 empreses, 72 entitats públiques entre hospitals, universitats i centres de recerca, 253 start-ups i emprenedors, i 30 fons d’inversió nacionals i internacionals. La idea va sorgir de tres fundadors amb perfils diferents: CEO de gran corporació, emprenedor d’èxit i metge. L’objectiu era intentar frenar el col·lapse de la sanitat amb propostes de salut digital, per això es va muntar un hub amb tots els actors rellevants de l’ecosistema que poguessin acostar la innovació al sistema de salut tradicional.

Quin és el valor afegit del Barcelona Health Hub respecte d’altres propostes?

La nostra visió uneix la part emprenedora que coneix l’estat d’art amb la possibilitat de detectar buits al mercat i oportunitats tecnològiques per donar-hi solució. Quan els emprenedors coneixen la proposta, venen a Sant Pau per validar la seva solució i tenir ajuda per trobar un inversor. Transversalitat i treball previ per generar l’oportunitat, això ens diferencia. I això mateix ens ha permès llançar el passat octubre una unitat de validacions clíniques única a Europa. Fins ara, es podia trigar entre 2 i 3 anys a validar una proposta per les barreres als hospitals; amb nosaltres, es redueix el temps a un màxim de 12 mesos. La nostra unitat de validacions té un equip amb gent de medicina, farmàcia, telecomunicacions, estadística... visions diverses per complementar un idea. Així hem atret empreses de França, el Regne Unit, Austràlia, Grècia i molts altres indrets.