D’ençà de l’inici del curs acadèmic, la possessió i ús de telèfons mòbils i dispositius digitals per part d’infants i adolescents ha estat un dels temes més candents a Catalunya. Associacions de pares i mares, mestres, fundacions i investigadors han exposat els seus arguments i estudis, i fins i tot el departament d’Educació ha tirat endavant una nova normativa per regular els smartphones a les escoles. Però dins de tota aquesta voràgine, què en pensen els protagonistes? Els infants i adolescents nascuts en un món ja digital són conscients dels perills i mancances de la tecnologia, i és per això que volen que també se’ls escolti. És amb aquesta intenció que neix el Manifest dels drets digitals de la infància i l’adolescència, un document coordinat per la direcció general de Societat Digital i la Fundació Ferrer i Guàrdia amb l’objectiu que siguin els mateixos menors els qui facin públiques les seves demandes a la ciutadania.

La declaració és el fruit d’un treball encetat ara fa dos anys, emmarcat en l’elaboració de la Carta de Drets Digitals que la Fundació Ferrer i Guàrdia va elaborar pel Govern. Aquell primer document, en el qual van participar 747 nens i nenes d’arreu de Catalunya, s’ha refinat i validat amb la implicació d’un centenar d’estudiants, que s’han encarregat de decidir què entrava i què no. “En la primera fase se’ns va demanar classificar diversos aspectes segons la seva importància i si consideràvem si estàvem protegits o no. Així vam obtenir una representació visual de les temàtiques on hi ha grans mancances i les àrees on és més prioritari actuar”, ha explicat la Rin, una de les joves que han format part del procés de redacció del manifest, durant la seva presentació aquest dimarts al Museu d’Història de Barcelona. El resultat ha estat un text que subratlla cinc grans àrees temàtiques en què els infants catalans reclamen accions específiques a l’administració, les escoles i les famílies.

El manifest reclama un llenguatge més entenedor en les condicions d'ús a internet, poder renunciar a les 'cookies' sense conseqüències i eines per esborrar l'empremta digital

El primer dels àmbits en què el manifest demana actuacions concretes és el de la privacitat. El document constata la dificultat d’esborrar l’empremta digital a internet i reclama eines que ho facilitin. També critica la complexitat o longitud de les condicions d’ús a internet, tot convidant les empreses a redactar els textos amb “un vocabulari més entenedor, una llargada més curta i icones homogènies en diferents espais” que ajudin a entendre millor què s’està acceptant. Finalment, l’escrit també exigeix que les galetes o cookies no siguin obligatòries en cap espai digital. La seguretat també es dirigeix cap a les xarxes socials, un altre dels blocs del manifest, a les quals els autors demanden més protecció davant de casos de ciberassetjament i millors filtres de continguts per evitar “continguts no adequats per la nostra edat o que ens poden provocar inseguretats”.

Un altre dels focus del document és la importància de rebre un acompanyament adequat per assegurar l’autonomia dels infants i adolescents en el món digital. Una autonomia que “no hauria d’estar basada en prohibicions”, sinó en l’aprovisionament “d’alternatives i suport”, així com d’una “comunicació bidireccional entre famílies i infants i adolescents”, un fet que, consideren, ajudaria que els menors “no es posessin tan esquerps”. Per aconseguir tot això, la formació és vital, com aclareix el següent punt del manifest, ja que consideren que la que s’ofereix actualment als centres educatius “no és suficient”. El que demanden és que l’ensenyament comenci abans, a una edat més reduïda, i que es basi a conèixer les eines digitals i saber quines són les adequades en cada context, tot assegurant la seguretat i fomentant el “pensament crític”.

Els joves volen rebre formació digital a una edat més primerenca i més comunicació amb els adults a l'hora d'establir límits i condicions en l'ús dels dispositius

En darrer lloc, i possiblement el punt que més discussions ha desfermat en els darrers mesos, el text també aborda l’accés a dispositius connectats a internet. Els infants i adolescents consideren que aquests aparells són “fonamentals” per la seva integració en el món digital en què viuen, ja que els permeten “connectar més fàcilment amb l’entorn” i eviten que se sentin exclosos. Tanmateix, al·leguen, els menors catalans tenen un accés desigual a la connexió i als dispositius, i és per això que reclamen equitat a tot el territori. Així mateix, el document reconeix els perills que poden comportar els telèfons mòbils i traslladen als familiars i tutors la responsabilitat de valorar quin és el moment idoni en què ja es troben prou preparats per emprar aquestes eines.

Formació i acompanyament

Com a mostra de fe d’aquest acompanyament i formació que els joves demanden al manifest, l’acte, organitzat plenament per ells, ha comptat amb la presència de diversos experts educatius i tecnològics, als quals els adolescents els han plantejat diversos dubtes. Com a tall d’exemple, a l’enginyer de telecomunicacions i professor de la Universitat Pompeu Fabra Genís Margarit, expert en ciberseguretat, li han demanat consells per navegar de manera segura per internet. La resposta, sintetitzada en tres idees: fer servir antivirus també al mòbil, tenir clar quines targetes bancàries fem servir quan comprem en línia i reclamar més dades de navegació abans de connectar-nos a wifis públiques. “Connectar-se a les wifis de cafeteries o biblioteques és un risc que no us convé. Paga la pena que reclameu més dades a la família. No us enganxeu a wifis desconegudes”, ha deixat ben clar. Des d’un punt de vista més d’actitud, la secretària general de Societat Digital de la Generalitat, la sociòloga Liliana Arroyo, ha recomanat tres regles a seguir abans de fer qualsevol publicació a les xarxes: “En primer lloc, pensar si això ho voldria dir d’aquí a dues hores. En segon, si voldria que fos el comentari del dinar a casa l’àvia. I en tercer, si aquesta informació podria ser utilitzada per algú amb males intencions”.

També hi ha hagut espai per qüestionar quina formació tecnològica i digital estan rebent actualment els mestres de les escoles, àmbit en què Arroyo ha mencionat el Pla de Capacitació Digital del departament d’Educació, que entre altres mesures preveu millorar la connectivitat dels centres i els coneixements dels docents. Per la seva banda, la professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona Judith Jacovkis ha remarcat que la formació està sovint més centrada “a saber fer servir una eina que a pensar quina eina ens va bé per allò que volem fer”. “Els mestres tenen poc temps per pensar i parlar entre ells”, ha criticat. En el cas de Margarit, qui en l’àmbit personal té molta relació amb persones del món educatiu, ha explicat que les dues formacions que més interès susciten són les relacionades a la pèrdua de contrasenyes i claus d’accés i les vinculades a la intel·ligència artificial.

La pregunta del milió, l’edat recomanada en què els infants han de rebre els telèfons mòbils, també ha tingut protagonisme, però sense arribar a cap sentència clara. “No totes som iguals ni tenim les mateixes necessitats. Si un jove de 12 anys viu a un carrer de l’institut i va a dinar cada dia a casa seva, potser no el necessita. Però una altra persona, de la mateixa classe, que ha d’agafar un autobús, està bé que pugui fer-lo servir”, ha considerat Jacovkis. “Quan parlem de l’edat, tothom pensa en el mòbil propi, però en realitat, entrem en contacte amb els mòbils molt abans. Potser mirem dibuixos al cotxe o en un dinar molt llarg. És molt interessant que ens plantegem més que a quina edat ha d’entrar el mòbil, com comencem a introduir-los”, ha considerat Arroyo. En aquest sentit, la secretària de Societat Digital ha avançat que estan treballant conjuntament amb la Fundació Mobile World Capital Barcelona en el desenvolupament d’una aplicació en forma de joc que permeti establir aquestes converses en les famílies i decidir consensuadament les condicions i contrapartides de l’ús dels telèfons a casa.