Els 4 drets digitals que reclamen els infants catalans

Els menors demostren el seu coneixement del context digital i demanen més protecció, però també un reconeixement de les oportunitats de les xarxes

Categories:

Redacció

L'informe acredita el "coneixement expert" dels menors en xarxes socials i qualifica com a "necessitat bàsica" el manteniment d'una identitat digital
L'informe acredita el "coneixement expert" dels menors en xarxes socials i qualifica com a "necessitat bàsica" el manteniment d'una identitat digital | Govern

Accés, acompanyament, seguretat i identitat. Aquestes són les principals reclamacions que la Carta de Drets Digitals de la Infància i l’Adolescència recull després d’entrevistar-se amb 750 infants d’entre set i 17 anys provinents de 18 centres d’educació pública. El document, elaborat per la Fundació Ferrer i Guàrdia per encàrrec del Govern, conclou que els nens i nenes de Catalunya són conscients dels riscos que comporta internet, però també de les seves oportunitats, i demana un equilibri entre la protecció davant dels perills i el foment dels seus drets digitals.

El primer àmbit en què incideix l’informe és l’accés a la tecnologia. Segons UNICEF, els infants reben el seu primer telèfon abans dels 11 anys, mentre que les dades de l’INE assenyalen que el 64,3% dels nens i nenes catalans d’entre 10 i 15 anys poden fer servir a casa un mòbil intel·ligent. L’estudi recull la demanda dels infants a poder accedir a aquestes tecnologies sense haver de dependre dels ingressos familiars, una variable especialment notòria quan es parla d’internet i, especialment, d’ordinadors. Això sí, aquesta introducció, assenyalen des de la Fundació Ferrer i Guàrdia, s’ha de fer sempre tenint en compte l’edat i la maduresa dels menors.

És per aquesta raó que l’acompanyament és un dels aspectes en què més s’incideix. La Carta reclama que els pares i tutors incideixin sobre la sobreexposició a les xarxes socials i aspectes com la voluntat d’agradar, així com que alertin sobre qüestions com l’egocentrisme, els estereotips o els rols de gènere. La petjada digital és un dels punts claus, i l’informe destaca la importància de fer saber als menors sobre què expliquen públicament sobre ells, quins riscos estan assumint, que res és gratuït a internet i que es poden produir dissonàncies entre l’audiència que imaginen i la que realment tenen. Amb tot, el document recomana assumir aquestes tasques des d’una posició no restrictiva. En comptes d’això, proposa fer-los partícips a través de limitacions horàries acordades i de parlar sobre per què determinats continguts estan restringits.

Protecció legal i identitat digital

En aquest sentit, disposar d’un context segur és imprescindible, i és per això que es reclamen polítiques que protegeixin la privacitat dels menors i que els permetin navegar sense exposar-se a fraus o violència digital. Així mateix, la Carta suggereix categoritzar els continguts de xarxes socials per franges d’edat, de manera que es puguin filtrar de manera més efectiva que fins ara els continguts inapropiats.

Finalment, l’estudi de la Fundació Ferrer i Guàrdia també insisteix en la rellevància que la identitat digital té pels menors catalans. Les converses han servit per confirmar que els adolescents tenen un “coneixement expert” sobre les funcions i oportunitats de les xarxes socials, fins al punt d’obrir-se diferents comptes en una mateixa plataforma per dur a terme diferents accions. Després de parlar amb ells, els autors han arribat a la conclusió que es tracta pràcticament d’una necessitat bàsica, atès que és l’eina principal que els permet connectar i comunicar-se amb els altres i sentir-se part de la societat.