Professora, inventora i, durant 40 anys, militar. Una de les pioneres del món de la computació i peça fonamental de la programació d’avui dia, fins al punt que cada 9 de desembre se celebra el Dia Mundial de la Informàtica en honor al seu naixement. El nom de Grace Hopper ha passat a la història per múltiples aportacions, entre les quals destaca la creació del primer compilador, el programa informàtic que permet traduir ordres en llenguatge escrit als codis numèrics amb què treballen els ordinadors, un avançament que va permetre que els informàtics poguessin ser més eficients. Tota una sèrie de mèrits pels quals és considerada per molts la ‘Reina de la computació’, un títol del qual n’era ben conscient.

Grace Brewster Murray va néixer el 1906 a Nova York en una família amb tradició militar —el seu besavi havia estat almirall de la Marina dels Estats Units—, i des de ben petita ja va demostrar curiositat per entendre com funcionen els aparells del dia a dia. Els seus pares van oferir-li les mateixes oportunitats educatives que als seus dos germans, i després d’un primer intent fallit va entrar a la Vassar College de Nova York, on el 1928 es va graduar amb una doble llicenciatura en Matemàtiques i Física. Va continuar la carrera acadèmica a la Universitat Yale, on va cursar el màster i el doctorat, durant els quals va començar a impartir classes de matemàtiques a Vassar. És també en aquest període quan es va casar amb el professor de la Universitat de Nova York Vincent Foster Hopper, de qui es divorciaria 15 anys més tard sense fills, però mantenint-ne el cognom.

El primer ordinador electromecànic

Amb l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial el 1943, Hopper va allistar-se a la Marina per oferir els seus coneixements matemàtics als Estats Units. Malgrat que al principi va conviure amb certs recels pel fet de ser dona, ben aviat va demostrar la seva vàlua i va passar a formar part de l’equip del físic Howard H. Aiken, creador del primer ordinador electromecànic, el Mark I de la Universitat Harvard, en el qual va estar treballant com a programadora. Durant aquest període, Aiken va encarregar-li la tasca d’escriure on s’especifiqués com fer servir l’ordinador, i Hopper va acabar redactant un manual de 500 pàgines, el qual és considerat un dels primers manuals de programació de la història.

La matemàtica també va treballar en el desenvolupament del successor, el Mark II, durant el qual es va produir una anècdota que donaria lloc a un dels termes més emprats dins del món de la informàtica. El 9 de setembre de 1947, l’ordinador va deixar de funcionar de cop i volta, i ningú sabia per què. Després de revisar que el codi no tingués cap problema, van decidir fixar-se en l’interior de l’aparell, i allà van trobar una arna morta que impedia el correcte moviment del relé. Després d’extreure-la amb unes pinces, un dels membres de l’equip va enganxar l’insecte amb cinta adhesiva en el diari d’operacions i van escriure “First actual case of a bug being found” (primer cas real d’un insecte trobat), una cita que popularitzaria el terme bug com a sinònim d’error de programari.

Durant la seva estada com a programadora del Mark II, un incident amb una arna va popularitzar l'ús del terme 'bug' com a sinònim d'error de programari

Parlar amb les màquines

Hopper va continuar formant part de la Marina gairebé fins als 80 anys, tot i que amb algunes aturades forçades i retorns posteriors. Tanmateix, la matemàtica també va treballar de manera paral·lela com a investigadora i professora en altres empreses i institucions. Després de la seva etapa al Laboratori de Computació de Harvard, Hopper va fitxar per l’empresa Eckert-Mauchly Computer, on va unir-se a l’equip de desenvolupament de l’UNIVAC I, el primer ordinador comercial dels Estats Units. És en aquesta època quan la programadora va idear el concepte de compilador, una eina que permetés als desenvolupadors deixar d’escriure el codi amb zeros i uns i poder fer-ho a partir de paraules. La primera versió que va desenvolupar, l’A-0, va ser finalitzada el 1952, però poca gent va creure en el seu potencial i pràcticament no va ser utilitzat.

Tot i això, dos anys més tard, la matemàtica va ser nomenada directora de programació automàtica i va liderar la creació de diversos llenguatges de programació basats en el seu primer concepte de compilador, entre els quals destaca FLOW-MATIC, que s’acabaria de desenvolupar el 1959. Aquest llenguatge, el primer que permetia donar ordres en anglès que es traduïen a codi binari, seria una de les bases de COBOL (COmmon Business-Oriented Language), un dels llenguatges més emprats dins del sector de negoci. Contràriament al que s’explica en algunes fonts, Hopper no és la creadora directa de COBOL, que va ser dissenyat per una comissió conformada per fabricants d’ordinadors i el departament de Defensa dels EUA, però les seves aportacions i les idees plasmades a FLOW-MATIC van ser la principal inspiració, juntament amb l’IBM COMTRANT de Bob Bemer. A més, en les següents dècades va treballar per estandarditzar i promoure el seu ús dins de la Marina com a directora del Grup de Llenguatges de Programació.

Hopper va crear el primer compilador de la història, integrat en el llenguatge FLOW-MATIC, que serviria de pedra angular per la creació del llenguatge de programació COBOL

Hopper va ser retirada de la Marina el 1986 amb 79 anys, sent en aquell moment l’oficial més antiga en actiu de tota la Marina estatunidenca. Tot i abandonar les forces armades, la matemàtica va continuar treballant com a consultora a l’empresa Digital Equipment Corporation, a més a més de fer divulgació i formació sobre computació. Hopper va morir l’1 de gener de 1992 amb 85 anys, i des d’aleshores ha estat reconeguda com una de les persones més influents de la història de la informàtica.