Avui dia, la computació és una eina imprescindible en l’estudi científic i mèdic, i és especialment present en àmbits com la neurociència, fins al punt que la neurociència computacional es considera una branca de ple dret de la disciplina. L’ús d’ordinadors permet entendre i interpretar amb precisió els senyals del sistema nerviós dels humans, fet que millora la diagnosi de malalties mentals i habilita l’aplicació de teràpies com el neurofeedback. Tot això no seria possible sense les investigacions de pioneres com Thelma Estrin, una de les enginyeres electròniques més reconegudes del segle XX i responsable d’un dels primers convertidors de senyals analògics a digitals aplicables a l’ús d’electroencefalogrames.

Estrin va néixer amb el nom de Thelma Austern a Nova York el 21 de febrer de 1924, ara fa 100 anys. Per influència de la seva mare, qui de jove havia operat una botiga de peces d’automòbils, la futura enginyera va decidir preparar-se per fer una carrera acadèmica i va entrar a estudiar a la Universitat de la Ciutat de Nova York. Allà va conèixer al també futur informàtic Gerald Estrin, amb qui es casaria a 17 anys. Quan el 1941 els Estats Units entren a la guerra i el marit és allistat, Thelma va inscriure’s a un curs de tres mesos a l’Institut de Tecnologia Stevens de Nova Jersey, amb el qual va convertir-se en assistenta d’enginyeria, un camp d’estudi pel qual va començar a fascinar-se. Amb els nous coneixements va començar a treballar a la Radio Receptor Company de Nova York i les seves capacitats van resultar evidents pels cotreballadors.

Durant la II Guerra Mundial, Thelma Esstrin va treballar com a assistenta d'enginyeria a la Radio Receptor Company de Nova York

Després de la guerra, Thelma va començar a treballar com a investigadora en el departament d’Electroencefalografia de l'Institut Neurològic de Nova York, a més a més de completar, el 1951, el doctorat en Enginyeria Elèctrica. Gerald, per la seva banda, va enrolar-se a l’Institut d’Estudis Avançats (IAS) per treballar en l’equip del reconegut científic John von Neumann —responsable, entre desenes d’invencions, del projecte Manhattan que va derivar en la primera bomba atòmica—. Va ser precisament von Neumann qui va suggerir a Thelma l’aplicació de les tècniques de computació en el món de la neurociència, una llavor que aniria germinant en els anys vinents.

Després de treballar un any a Los Angeles, on el matrimoni va mudar-se per una plaça universitària que va aconseguir el marit, tots dos van agafar les maletes el 1954 cap a Israel per participar en la creació de WEIZAC, el primer ordinador elèctric que es va construir fora dels Estats Units i de l’Europa occidental. Gerald va ser el líder de la iniciativa, atès que la computadora es basava en l’arquitectura del primer ordinador dissenyat per von Neumann a l’IAS, però Thelma també hi va jugar un paper destacat. Completat el 1955, el WEIZAC va ser l’únic ordinador del país jueu fins al 1961, i la seva alta demanda per part de científics i investigadors va comminar el govern a invertir més profundament en el camp de la computació.

Un cop tornats als Estats Units, el 1960 Thelma va entrar a treballar a l'Institut de Recerca en Neurociència de la Universitat de Califòrnia (UCLA), institució en què va exercir bona part de la seva carrera. Estrin va dirigir l’entitat entre 1970 i 1980 i va ser la principal impulsora, el 1961, del laboratori de processament de dades de l’institut. És durant aquest període que l’enginyera va desenvolupar un dels primers sistemes de conversió de dades analògiques a digitals, una tècnica que es faria servir per traduir els senyals que els electroencefalogrames captaven dels cervells de les persones a dades digitals. Estrin va continuar investigant sobre la matèria i va signar més d’una cinquantena d’articles acadèmics que aprofundien sobre com mapar els cervells a través de la computació. El 1980, la professional va acceptar la plaça de professora al departament d’Informàtica de l’Escola d’Enginyeria i Ciències Aplicades de la UCLA, i va continuar vinculada a l’acadèmia fins a la seva retirada el 1991.

Estrin va ser la primera dona vicepresidenta de l'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE)

Quan l’any 1982 la Society of Women Engineers va atorgar-li un premi, Estrin va declarar que ella era la primera dona enginyera que havia conegut. Tanmateix, la seva figura va actuar com a referent per a centenars de futures tecnòlogues. No només com a investigadora i inventora, sinó també dins dels càrrecs de representació: a finals dels 70, Estrin va convertir-se en la primera dona a formar part del consell d’administració de la The Aerospace Corporation, i també va esdevenir la primera dona vicepresidenta de l'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE), la principal associació a escala internacional per a professionals tecnològics.

Durant la seva carrera a la UCLA, Estrin va impulsar diverses iniciatives centrades en les problemàtiques que experimentaven les dones en els campus d’estudis científics. I l’evidència demostra que el seu llegat ha perdurat, fins i tot a escala familiar: la filla gran del matrimoni, Margo Estrin, és doctora en medicina interna; la petita, Deborah Estrin, és professora d'informàtica a Cornell Tech; i la mitjana, Judith Estrin, és una emprenedora tecnològica altament reconeguda, peça important en la creació del protocol TCP d’internet, directora de tecnologia durant dos anys a Cisco i membre del consell d’administració d’empreses com Walt Disney Company o FedEx. Thelma Estrin va morir el 15 de febrer de 2014 a punt de complir els 90 anys, i s’ha convertit en un dels noms gravats en pedra de la història tecnològica.