“Contribuir a generar un entorn millor i fer que la meva tasca tingués un impacte positiu”. Aquesta era la motivació de l’AnaMaiques quan va iniciar els seus estudis universitaris en Economia, els quals volia decantar cap a projectes socials i del Tercer Món. Llavors no es podia imaginar que, anys més tard, canviaria aquest entorn pel món científic, des del qual treballa en l’ecosistema de la biomedicina per millorar la qualitat de vida dels pacients amb malalties com l’epilèpsia i la depressió en el rol de cofundadora i CEO de Neuroelectrics. “A vegades un vol aconseguir alguna cosa i no sap que hi ha moltes maneres de fer-ho”, explica, “amb el temps trobes altres camins per tenir el mateix impacte”.

La companyia neix com a spin-off de Starlab, primera empresa que Maiques va cocrear amb Giulio Ruffini el 2000 amb l’objectiu de “transformar la investigació i la ciència en productes i serveis que resolgués problemes de la ciutadania”. Els àmbits de treball eren el sector aeroespacial i la neurociència, sent aquest segon el que va generar més oportunitats i que va motivar la fundació posterior de l’organització que ara lideren des de Boston. “La neurociència tenia un impacte gran a termini en l’Alzheimer i l’epilèpsia, però fins al moment no teníem solucions que milloressin la vida dels pacients”, relata, “la nostra obsessió és desenvolupar una nova teràpia basada en l’estimulació elèctrica no invasiva per oferir una millor qualitat de vida”. Utilitzar l’electricitat en petites dosis per ajudar a viure en unes condicions òptimes davant certes patologies, aquesta és la idea que va néixer a l’Observatori Fabra –seu inicial del projecte- i que ha travessat l’Atlàntic per situar-se a Boston, on tenen la seu de Neuroelectrics.

La proposta és un casquet amb una trentena d’elèctrodes que monitora l’activitat elèctrica del cervell. Aquests petits components emeten els senyals per estimular les neurones elèctricament sense dolor, amb impulsos de baixa intensitat i amb una precisió que redueixen els símptomes. Treballen amb models matemàtics del cervell, els anomenats bessons digitals que faciliten la simulació de l’efecte els fàrmacs o tractaments en un pacient. En el cas de Neuroelectrics, aquestes còpies permeten entendre com reaccionarà cada persona a una dosi o combinació d’impactes determinades. “Tenim uns 20 models on hem aplicat la intel·ligència artificial (IA) per entendre com respondrà cada cervell”, detalla Maiques, que destaca la metodologia com “única al món” i amb la capacitat de “canviar la manera com es prescriuen els tractaments”. De fet, la complexitat del cervell respecte d’altres òrgans la porta a afirmar que la IA és l’única tecnologia capaç de fer “el salt qualitatiu que la medicina demana”.

El casquet de Neuroelectrics té una trentena d’elèctrodes que monitoren el cervell i envien estímuls elèctrics no invasius per pal·liar la simptomatologia de malalties com l’epilèpsia i l’Alzheimer

Ara per ara, els resultats són satisfactoris en el repte de reduir les crisis d’epilèpsia i els símptomes de la depressió, però es desconeix si pot arribar a tenir un potencial curatiu. “Cal encara molta més investigació”, reconeix. Per això es troben en la fase d’obtenir l’aprovació de la FDA (Administracio d’Aliments i Medicaments, per les sigles en anglès als EUA) per ser una nova teràpia als centres sanitaris. Superar els tests de l’organisme, el qual qualifica de “el més complicat del món” els pot obrir la porta a obtenir dades i experiència per evolucionar, però també per fer el salt al mercat europeu en una segona fase. “Allà el mercat és més homogeni i més fàcil, aquí tot està més fragmentat”, apunta.

Reinventar-se per agafar l’oportunitat

Maiques va passar dels números a la ciència, sense deixar els primers del tot. Una de les claus de l’èxit va ser la unió amb Ruffini, físic i matemàtic, per formar un equip multidisciplinari, però també la seva disposició personal per aprendre: “M’he anat formant a poc a poc, però el treball amb científics és el que m’ha donat el background necessari”. Tot i això, té clar que la consolidació de la formació en línia ha estat clau per generar un canvi i la situa com a “opció molt bona per reinventar-se”.

Precisament la nova oferta formativa a través de cursos de curta durada i píndoles ha obert la porta a les dones a les disciplines STEAM. Així ho veu Maiques, qui reconeix que determinats entorns com el sanitari o l’educatiu, per la seva naturalesa, atrauen les dones: “La biomedicina obre les portes a les dones científiques i tecnòlogues perquè hi veuen un impacte social. És una oportunitat d’entrar-hi que encara els costa de trobar en les ciències més dures”. I posa d’exemple la seva filla, estudiant de la carrera de Matemàtiques i una de les poques noies a l’aula. “Ens hem d’atrevir a mirar aquestes professions més tècniques i científiques, i hem de dir-nos a nosaltres mateixes que som tan vàlides com els homes”, afegeix, “l’àmbit de la salut és un gran integrador de les dones en el sector tecnològic”.

“Ens hem d’atrevir a mirar aquestes professions més tècniques i científiques, i hem de dir-nos a nosaltres mateixes que som tan vàlides com els homes”

Però si hi ha un entorn on ha viscut la duresa del fet és de dona, aquest és el bancari i financer. “Hi ha poques dones que gestionin o sigui sòcies de fons de capital risc, i això fa més difícil que les dones pugui aixecar capital”, afirma, i apunta que menys del 2% de la inversió va a organitzacions amb lideratge femení. “I si els teus primers inversors han estat dones, tens un 50% menys de possibilitats que t’inverteixin en segones rondes perquè consideren que has obtingut finançament per pena”, lamenta parafrasejant una dada que va escoltar en una ponència de la presidenta i CEO del Women’s World Banking, Mary Ellen Iskenderian, al Mobile World Congress 2023.

Crear referents propers

A més d’estar al capdavant de Neuroelectrics, Maiques és la presidenta d’EsTech, l’associació creada per donar veu a les start-ups tecnològiques en l’economia espanyola i en el progrés social. “Tenim un nou entorn d’empreses amb molt creixement relativament joves. Són altament tecnològiques, i tenen una força internacional i vocació global”, explica, “però no està prou representat ni s’entenen les seves necessitats en termes de recursos, lleis, talent i investigació”.

L’organisme, afirma l’economista, també ha de complir la missió de donar a conèixer nous referents que vagin més enllà de Steve Jobs, Mark Zuckerberg i Elon Musk; que siguin propers i, sobretot, femenins. Noms com el de Laura Urquizu, de Red Points, o Carlota Pi, d’HolaLuz, o d’ella mateixa. Dones referents per animar les nenes i les noies a interessar-se per les STEAM i per l’emprenedoria de base tecnològica.