“La tecnologia és convergència, convergència entre disciplines i entre els mons físic i real per trencar la barrera del temps”. Aquest és el tret que va atraure Montse Guàrdia Güell al sector TIC quan va decidir enfocar-se cap a les telecomunicacions, un àmbit que, relata fent memòria, suposava “un repte pel fet d’introduir innovació i una millora constant a un element fonamental en les persones: la comunicació”. L’última fita que està capgirant l’ecosistema és la blockchain, i amb ella, el metavers. “Tots dos sorgeixen de la convergència tecnològica, el vector de canvi que permet a les societats avançar”, assenyala la CEO i cofundadora de The Big Onion.

I és que la cadena de blocs és precisament un dels seus camps d’expertesa, en el qual ha treballat a través del consorci espanyol Alastria sota el càrrec de directora general els darrers tres anys. L’associació sense ànim de lucre, amb prop de 600 empreses, administracions públiques, centres de recerca i altres actors d’entorns diversos, s’ha fet un lloc a escala internacional i ha estat el creador d’un estàndard amb validesa normativa per a tota Europa en l’impuls d’una identitat digital. Aquesta és la peça clau al teler, la ID, la que pot impulsar “un ús massiu de la blockchain amb un moneder que permeti triar quins productes i serveis volem, i amb qui els volem compartir”. Un objectiu no del tot llunyà, però tampoc proper d’una tecnologia que tot just ara comença a enlairar-se.

La blockchain ja s’aplica en apps de finances o de salut, però encara associem instintivament la tecnologia a bitcoin, per què?

Fa 10 o 12 anys que va néixer bitcoin. Va ser un canvi transcendental a escala de plataforma tecnològica, però ens vam quedar amb el bitcoin com un tema d’intercanvi de valor digital, amb el bitcoin com a token. En realitat el fet transcendental va ser Bitcoin com a plataforma, amb b alta. Va combinar disciplines com els algoritmes, la criptografia i la mineria de dades, que ja existien, però es van combinar de manera intel·ligent i ens ha permès desenvolupar una xarxa de blockchain més madura. Ara ja som a la tercera generació de xarxes de blockchain. La qüestió és que el bitcoin va ser un primer cas d’ús, va ser un intercanvi de valor i una forma diferent d’entendre el sistema financer, i ens vam quedar amb què la cripto és això. Malauradament, no és una idea realista de què és la tecnologia i la potència que té.

“La ‘blockchain’ ha demostrat en menys d’una dècada que pot revolucionar molts sectors”

Es parla de la cadena de blocs com una nova tecnologia quan realment és una arquitectura, una combinació d’altre disciplines.

Efectivament, és una arquitectura digital. Diem que hi ha una tecnologia nova quan una combinació de tecnologies s’estableix de manera robusta per ella mateixa i genera nous casos d’ús. El metavers és també una combinació de disciplines que ja existeixen com la realitat virtual i el disseny gràfic en 3D. Fa uns anys, ningú hauria dit que tindríem enginyers d’experiència d’usuari, però la tecnologia ha madurat tant com per tenir-ne especialistes. L’evolució de les disciplines permet que es combinin, i cal professionals que posicionin cada tecnologia.

En quina fase d’expertesa es troba la blockchain?

Hi ha molt pocs arquitectes de blockchain amb una experiència de 5 o 6 anys, que és justament un període transcendental. I n’hi ha pocs al món, no és cosa d’aquí. Fa temps que la tecnologia hi és, però no tant que s’utilitza de manera transversal. Els experts van molt buscat, potser massa i tot.

“Les xarxes ‘blockchain’ de tercera generació són més sostenibles, robustes i segures”

Estem descobrint ara el seu potencial tecnològic?

El procés d’adopció d’una tecnologia sempre és lent, però en la blockchain s’ha accelerat els darrers anys. Si tirem enrere i pensem en internet, en la forma de telecomunicar entre xarxes, veiem que va costar uns anys consolidar-se. Una cosa tan simple com els cercadors que ara dominen amb el seu servei, els va costar 10 anys especificar-nos que sabien fer això i que són els millors fent-ho. Amb la blockchain, 10 anys després, sabem que som davant una tecnologia amb un potencial enorme i que en menys d’una dècada ha demostrat que pot revolucionar molts sectors.

Com han evolucionat les xarxes blockchain de la primera a la tercera generació?

Els últims 5 anys hem aconseguit maduresa i professionals,  i això és gràcies al programari lliure. La gent genera coneixement de xarxes descentralitzades, el comparteix i fa que tot el coneixement sigui encara més potent. Ara s’estan fent algoritmes amb criptografia i el concepte del token ha evolucionat fins al punt de tenir xarxes com Algorand o Avalanche. Les xarxes de tercera generació poden operar entre elles, se sumen i ofereixen més robustesa. En general, són més segures i amb una maquinària més desenvolupada, però també més sostenible perquè mines de manera ordenada i sense utilitzar recursos en excés. A més a més, operen a unes velocitats més elevades. En resum, són més sostenibles, robustes i segures.

Aquests trets en permeten parlar ja d’un ús massiu?

Ja trobem aplicacions concretes com l’àrea jurídica i legal, la salut o la logística. Ofereixen seguretat i traçabilitat de les dades. La tecnologia ja ha evolucionat molt, ara veurem el mateix que li va passar a internet, que es convertirà en l’esquelet de la tecnologia. Sempre comparo la blockchain amb el sistema limfàtic: és complex d’entendre, però ens protegeix i ens dona fortalesa per crear aplicacions que ens facin viure millor.

"El llenguatge jurídic i el tecnològic s’han apropat per no matar la innovació"

Qui ha de liderar l’arrelament d’aquesta tecnologia?

Soc una ferma activista de la col·laboració publicoprivada, i amb l’acadèmia. És una tecnologia digital que necessita un marc jurídic clar, crear nous models econòmics i repensar les dinàmiques antigues. Cal consens i col·laboració entre els tres per aconseguir-ho, i sobretot hem de continuar fent recerca per arribar a projectes robustos.

La llei posa traves ara mateix?

Quan vam començar a volar, no teníem cap regulació ni cap espai aeri definit, ni unes regles o rutes aèries. En qualsevol innovació, hem de treballar entre el que es fa en l’espai físic i en l’espai digital, com va passar amb l’espai terrestre i l’aeri. Els experts en regulació s’han d’entendre amb els tecnòlegs per explicar plegats què es pot fer i què no, per això hem vist una transformació en els professionals del dret, que ara entenen de tecnologia. El llenguatge jurídic i el tecnològic s’han apropat per no matar la innovació. A Europa tenim ara una nova legislació sobre criptoactius i regulacions que ens ha permès avançar.

Europa pot liderar la blockchain?

Fa 3 o 4 anys que tenim una nova direcció amb Thierry Breton -comissari europeu del Mercat Interior-, és més robusta i té un clar posicionament amb la DG Connect -Direcció General de Xarxes de Comunicació, Continguts i Tecnologia de la Comissió Europea-. Es busca demostrar que fins ara potser érem una Europa complexa amb diversitat de pensament i hem convertit això en una fortalesa. Tenim l’Àsia a l’est i Nord-amèrica a l’oest, cadascun amb unes maneres de fer diferents. Hem agafat aquest coneixement, l’hem sumat a les nostres mancances i capacitats, i hem aconseguit el compromís de tots els països per apostar una nova visió del món digital i global. Europa té la responsabilitat d’equilibrar aquest triangle i la ‘blockchain’ té el potencial per ser-ne el motor.

"Europa té la responsabilitat d’equilibrar aquest triangle i la ‘blockchain’ té el potencial per ser-ne el motor"

Catalunya juga un paper important en aquesta lliga.

Totalment. Tant és així que en les licitacions del que seria el marc de definició europeu de la identitat digital hi ha dues o tres empreses del total de vuit que són d’aquí. Però també tenim gent referent com en Nacho Alamillo, amb expertesa en tot l’entorn legal adaptat a la blockchain. El coneixement que tenim al nostre territori és altíssim i molt valorat a fora.

Què ha fet que aquí tinguem aquest coneixement?

Una cosa que fem aquí, i a la qual no donem valor perquè és un tret cultural, és que nosaltres seiem i parlem. Quan tenim una visió o una idea, sabem explicar-la i escoltar activament els altres, hem sabut crear xarxa. Jo sé a qui preguntar quan tenim dubtes. Se’ns reconeix el fet de saber col·laborar, crear vincle, compartir... Això et fa créixer i permet que una tecnologia de xarxa com la blockchain, creixi. La col·laboració és un concepte molt necessari en aquesta tecnologia.