Un any més, el Cercle Tecnològic de Catalunya ha reconegut l’impacte social de la tecnologia amb la segona edició dels Catalunya Impacta, els premis que la fundació atorga a iniciatives del sector primari, secundari i terciari per reconèixer la seva aportació al conjunt de la població. L’acte s’ha celebrat aquest dijous al Recinte Modernista de Sant Pau i ha escollit el projecte Optivinya dels cellers Vallformosa, la start-up biotecnològica Insectius de Jumpets Group i el rellotge de teleassistència de SeniorDomo.

El president del Cercle Tecnològic, Joan Ramon Barrera, ha destacat durant l’entrega dels premis el fet que els tres guardonats tenen com a eix central la sostenibilitat, “un pal de paller que guia les nostres accions i decisions, recordant-nos constantment la responsabilitat que tenim cap al nostre entorn i la societat en general”. “Hem de donar l’oportunitat que aquesta classe de projectes tinguin l’oportunitat d’explicar-se, perquè si no no arriben al gran públic”, ha reivindicat la secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat, Gina Tost. “La innovació per la innovació no té sentit, al davant i al centre de la tecnologia hi són les persones”, ha afegit, tot fent una petició a les empreses de cara a futures edicions: “Tingueu en compte el català”.

Optivinya

Els cellers Vallformosa han pres el relleu a la IGP Poma de Girona com a guanyadors del Catalunya Impacta en el sector primari gràcies al projecte Optivinya, un sistema de teledetecció que permet monitorar amb gran precisió la qualitat i quantitat de la collita de les vinyes. El sistema empra drons i satèl·lits per captar imatges multiespectrals dels camps, les quals es complementen amb visites a peu de camp i s’utilitzen per prendre decisions en la poda, els tractaments i la cura dels conreus.

Optivinya ha estat coordinat per INNOVI i ha comptat amb la participació tecnològica de l’IRTA, l’INCAVI i Agro Mapping, que s’ofereix a tots els productors amb què treballa Vallformosa. “Mapegem les més de 400 finques amb què treballem i aportem valor afegit als viticultors, que són els qui saben conrear la terra”, ha expressat la directora executiva de Vallformosa, Marta Vidal. Pel celler, la tecnologia és “una eina necessària” que posen al servei dels agricultors perquè “tinguin millors rendiments”, tot amb l’objectiu d’afrontar l’emergència climàtica: “El repte més important és fer sostenible tot el model, donar valor als nostres viticultors i aconseguir que el sector continuï vibrant. El projecte va en línia de donar dades i tenir informació per poder fer accions contra el canvi climàtic.”

Insectius

El guanyador del premi destinat al sector industrial ha estat Jumpets Groups amb la start-up Insectius, que succeeix el hub del vehicle connectat d’Applus+ IDIADA en aquesta categoria. La companyia en qüestió s’especialitza en la cria de cucs i escarabats de la farina com a adob i alternativa alimentària per a piscifactories, mascotes i, potencialment, humans. El projecte ha aconseguit el guardó per la seva utilització de la visió per computació dins del procés, una tecnologia que els permet detectar el nombre de pupes i larves mortes en cada safata i, així, optimitzar-lo al màxim, amb una millora d’entre el 7 i el 10% de l’eficàcia. “Ens vam adonar que estem en un sector en què la major part de la feina es fa de manera manual”, ha explicat el CTO de la companyia, Marcos Aguayo, una oportunitat que, sumat al poc pressupost de què disposaven, els van dur a innovar a través de la tecnologia.

La iniciativa dona resposta al gran impacte ambiental que suposa en l’actualitat la producció de proteïnes dins de la indústria agroalimentària. “El focus que tenim com a empresa és abastir la resta d’animals. Hi ha pinsos per a pollastres que contenen pollastre mateix, i els insectes són una proteïna molt més nutritiva”, ha explicat el director executiu d’Insectius, Raul Reyes. “Nosaltres, al final, som ramaders, i busquem solucions per optimitzar progressos de granja tradicionals”, ha afegit. Un procés que aconsegueixen a través d’un sistema d’intel·ligència artificial entrenat amb més de 10 terabytes de dades, que els permet fer una avaluació exhaustiva de les granges. “Cadascuna de les safates està traçada amb una aplicació, així que saps exactament què ha passat des que s’han obert els ous fins que els culls. L’obsessió és mesurar i traçar”, ha insistit Reyes, i les dades li donen la raó: les tres càmeres instal·lades prenen una fotografia de l'estat de les safates d’insectes cada cinc minuts, durant diverses setmanes, fins a un total de 8.000.

SeniorDomo

Finalment, el guardó destinat al sector serveis, que el 2022 va guanyar Elem Biotech, se l’ha endut SeniorDomo, una empresa que ha desenvolupat un rellotge de teleassistència per a persones grans. El projecte neix de l’experiència personal, després que els fundadors visquessin de primera mà la manca de solucions: “Ens va sorprendre moltíssim que el 2016 pràcticament no hi hagués tecnologia perquè una persona pogués estar amb protecció i seguretat a casa”. Així que es van posar mans a l’obra i, dos anys després, van començar a treballar en una resposta. El resultat és un rellotge que no només pot analitzar en temps real signes vitals de l’usuari, sinó que també detecta caigudes, anomalies en el pols o quan una persona amb Alzheimer es perd. En aquests casos, el dispositiu truca de manera automàtica a un familiar o persona de confiança per alertar-lo.

Un dels grans reptes del dispositiu és equilibrar la complexitat tecnològica que el compon amb la facilitat d’ús que ha de garantir al seu públic. “Fem moltes iteracions de producte, no és un tema menor”, ha assenyalat el cofundador i director executiu de SeniorDomo, Ángel Puertas. “Per les famílies ha de ser molt fàcil de fer servir, i els fills i filles han de poder tenir accés a l’aplicació i a les trucades automàtiques”. L’empresa ha desenvolupat un bessó digital que monitora més de cinc milions de dades diàries, les necessàries per poder reaccionar a temps i atorgar seguretat als éssers estimats i més autonomia a les persones grans. “El meu sogre, que té més de 80 anys, té un hort a Granollers i hi va sol a treballar-lo cada dimecres. Ho pot fer amb la tranquil·litat que, si passa res, ho sabrem al moment”, ha exemplificat Puertas.