Ens agrada pensar que som lliures en les decisions que prenem a la nostra vida, sobretot mirant en perspectiva la situació dels habitants d’altres països. Però... quants de nosaltres confiem a trobar la millor ruta fent servir el Google Maps, mirem les opinions per internet d’un restaurant abans d’escollir-lo o bé triem un destí de vacances en funció de les imatges que hem vist en una xarxa social? No ens enganyem, la nostra decisió ve condicionada per la informació que ens arriba, i aquesta sol venir d’internet.

Evidentment, sempre hem de ser nosaltres qui optem finalment per seguir o no la proposta que se’ns presenta. Som lliures en la decisió, però estem molt condicionats pels inputs que rebem i darrere dels quals hi ha tot un món d’interessos ben diversos. Per sort, la majoria actuen de bona fe, i no pretenen ni enganyar-nos ni adoctrinar-nos. Almenys això vull pensar...

Les dues recomanacions literàries estan escrites en un temps on no existia internet, ni la tecnologia era tan omnipresent com ara, tot i que ja es començava a intuir el seu pes. Ambdues històries ens plantegen futurs totalment dominats per governs que fan servir la tecnologia i els mitjans per a tenir sota control la vida i la voluntat de les persones.

Robots amb ànima

Cada vegada hi ha més serveis totalment automatitzats, i allò on fa un temps hi havia una persona, ara trobes una aplicació que pots fer servir amb el mòbil, ja sigui per registrar-te en un pàrquing, comprar les entrades d’un espectacle o fer la facturació d’un viatge en tren o en avió. En general, ho veiem com un gran avantatge, però sorgeix el dubte de si tot s’hauria de poder automatitzar? 

D’això tracta Sinsonte, de Walter Tevis, traduït al castellà per Jon Bilbao i editat per Impedimenta. Aquesta novel·la —publicada el 1980 i recentment editada— ens situa en un futur llunyà on la Terra s'ha convertit en un món ombrívol, amb els robots treballen mentre l'ésser humà és un fantasma que únicament passeja i es va dopant de manera continuada per mantenir una felicitat narcotitzada. És una societat sense art, lectura ni nens, on la gent opta per cremar-se viva per no suportar la realitat.

Spoffortth és el degà de la Universitat de Nova York i, alhora, la màquina més perfecta mai creada: un androide de durada il·limitada que ha viscut durant segles i l'anhel més fervent del qual és poder morir. L'únic problema, però, és que la programació li impedeix suïcidar-se. A la seva vida es creuen dos personatges: Paul Bentley, un humà que ha après a llegir després de descobrir una col·lecció de pel·lícules antigues mudes; i Mary Lou, una rebel que es passa les hores al zoo admirant les serps autòmats. Aviat, Paul i Mary es trobaran i, plegats, començaran a trencar les normes establertes, amb importants conseqüències. Val la pena descobrir-les.

‘Sinsonte’ ens situa en un futur llunyà i ombrívol on els robots fan la feina, mentre l’ésser humà és un fantasma que passeja i es dopa contínuament per mantenir una felicitat narcotitzada

La novel·la s’estructura en capítols, tot intercalant la veu dels tres protagonistes, amb una que destaca per sobre de la resta: la d'en Bentley, el lector, el personatge que més evolucionarà al llarg de la novel·la. Tot i que les reflexions més profundes venen de la mà de Spofforth, el robot més humà de tota la història.

Sinsonte és una novel·la distòpica i, a la vegada,  filosòfica, profunda i commovedora, que tracta qüestions morals i ètiques tant universals com atemporals la solitud, l'amor, la manca d'empatia, l'aïllament social, la maternitat, i també l’humanisme tecnològic, és a dir, com s'ha d'aplicar la tecnologia i quins límits hem d'establir-hi.

El Gran Germà

Segur que tots heu fet servir l’expressió de Gran Germà —el que ho veu tot, el que ho sap tot—, i no només pel programa de tele-realitat que tan popular es va fer. El concepte de Gran Germà es va forjar fa uns quants anys, a la novel·la 1984, de George Orwell (en aquest cas amb la traducció al català per en Lluís Anton Baulenas el 2003) i està més vigent que mai.

L’acció se situa en un Londres del futur, amb Anglaterra dominada per un règim totalitari que busca controlar fins i tot els pensaments dels seus ciutadans. El partit del règim, dirigit pel Gran Germà, controla tots els aspectes de la vida de les persones i fins i tot ha inventat un llenguatge que elimina completament la rebel·lió política verbal. El partit controla el que la gent llegeix, parla, diu i fa, amb l’amenaça de tortura si incompleix. El Gran Germà ho vigila tot a través de les pantalles.

En Winston —el protagonista— no li agrada el govern i vol oposar-s’hi, i en secret manté un diari personal on exposa els seus pensaments crítics amb el govern. Mentrestant, treballa al Ministeri de la Veritat, on s’encarrega de modificar el contingut de documents històrics perquè s’adaptin als desitjos del règim. Un dia, en Winston coneix a la Júlia, una companya de feina que també detesta el règim. Les relacions de parella i el desig sexual està prohibit, però en Winston i la Júlia comencen una relació clandestina que tindrà conseqüències.

Orwell envia un poderós missatge sobre els perills d’una manipulació excessiva de la societat i la intromissió en la vida privada de les persones

1984 és una novel·la que parla, sobretot, del control i la manipulació en favor d’un ens superior. Ens posa en alerta sobre com poden actuar els mitjans de comunicació manipulats pel govern, la vigilància del govern pel nostre “bé”, el totalitarisme i el poder de manipulació d’un dictador, que pot controlar la història (reescrivint-la) i els pensaments dels ciutadans.

El llibre envia un missatge poderós sobre els perills d’una manipulació excessiva de la societat i sobre la intromissió en la vida privada de les persones. Avui dia, aquesta qüestió continua vigent, ja que és obvi pensar que internet és una eina molt poderosa, que Orwell no va arribar a conèixer, però que encaixaria perfectament amb el projecte del Gran Germà. D'ençà que es va publicar per primer cop, el juny de 1949, l’obra no s’ha deixat de llegir mai i la mort del seu autor, el 1950, va impedir que veiés com el text ha impactat el món sencer i ho seguirà fent generació rere generació.