Fa poc més d’una setmana es va aprovar la primera normativa europea sobre intel·ligència artificial (IA) per garantir les millors condicions de desenvolupament i l’ús d'aquesta tecnologia innovadora. Amb el nou marc normatiu, la Unió Europea diu que “la prioritat és garantir que els sistemes d'IA utilitzats a la UE siguin segurs, transparents, traçables, no discriminatoris i respectuosos amb el medi ambient. Els sistemes d'IA han de ser supervisats per persones, en comptes de l'automatització, per evitar resultats perjudicials”. La IA pot aportar molts beneficis sempre que s’utilitzi de manera responsable, per això és imprescindible que es comenci a legislar. Tot just s’està començant a parlar del tema, amb l’objectiu de tenir un text definitiu i aprovat per tota la Cambra abans del 2026. Veurem què en surt. Mentrestant, sempre ens quedarà la literatura, que ja mostra futurs on la intel·ligència artificial es troba l’ordre del dia i com això té un impacte directe en la vida i en el benestar de totes les persones.

A la recerca del propi destí

Fa temps, un company de feina em va deixar provar unes ulleres de realitat virtual que permetien simular una experiència de vol. Va ser molt sorprenent l’experiència i és evident que una part de l’oci del futur estarà relacionat amb aquestes vivències. Però i si això no afectes només al nostre oci, sinó que ho englobés tot? D’això i de molt més, va L’intacte de David Toses i editat per Specula.

En Marcello Ling viu al Terraplè, el lloc on van a parar els apagats, mentre que els habitants de la Ciutat passen la major part del temps connectats a la realitat virtual idealitzada i utòpica que anomenen Món. Al Terraplè, en Ling es dedica a traficar amb uns cucs metàl·lics que ell mateix programa i que són la droga més buscada entre els apagats. Amb ells, es reprogramen el cervell per fer-los oblidar que viuen lluny del Món. Però en Ling descobreix que un dels seus clients, en Llàtzer, ha tornat al Món després d’haver consumit un dels seus cucs. Aleshores en Ling, comença la cerca per trobar el codi oblidat que va dissenyar per a aquell cuc i que li permetria retornar als apagats a la Ciutat.

D’altra banda, a la Ciutat, l’Edgar és un imaginador d’escenes del Món que està desencantat amb la seva tasca i amb la dictadura implementada per l’Estil- que és qui governa la Ciutat. L’Edgar té molt clar que vol deixar de ser una eina del poder i per això provarà d’enfrontar-s’hi i després de fugir. Però no serà una tasca senzilla.

‘L’intacte' és una distopia que incomoda i que fa reflexionar sobre la llibertat de decidir per un mateix

Aquesta és una novel·la amb mons contraposats. D’una banda, el Terraplè, on viuen els apagats aquells que no són aptes per a la Ciutat i que malviuen drogant-se amb els cucs per evadir-se de la vida que tenen. D’altra banda, la Ciutat, on viuen les persones que estan permanentment connectats al Món, i on gaudeixen d’una vida perfecta i totalment virtualitzada i alineada amb les normes marcades per l’Estil. I si algú no compleix les normes de l’Estil, és apagat i expulsat al Terraplè, o bé altres opcions pitjors.

Els dos protagonistes de la novel·la se senten presoners de les vides que els han tocat i volen poder escollir el seu propi destí encara que això impliqui posar la seva vida en perill. Però què és realment l’Estil? És tan idíl·lic el Món que projecta la Ciutat? No us ho explicaré, això ho haureu de descobrir quan llegiu la novel·la

L’intacte és una novel·la distòpica que remou, que incomoda i, sobretot, que fa pensar. Escrita de manera directa i sense floritures, fa reflexionar sobre la llibertat de decidir per un mateix i no seguir l’ordre establert per d’altres que ens volen dòcils i sense criteri, per a fer i desfer al seu gust.

Els algorismes que pensen per tu

Us imagineu viure en un món on la feina, la parella ideal o el que has de comprar sigui escollit per un algoritme? Doncs aquest món ja el podem trobar en el llibre QualityLand de Marc-Uwe Kling i editat per Periscopi en català, amb traducció de Ramon Farrés i Tusquets.

A QualityLand tot funciona bé: la feina, el lleure i les relacions s'optimitzen mitjançant algoritmes. Hi ha coses curioses, com que el teu cognom és la feina que tenien el teu pare o la teva mare en el moment en què et van concebre, o què per confirmar una compra feta a TheShop (la gran botiga virtual) has de fer un petó al teu iPad. I és que els algorismes et suggereixen (i imposen) fins i tot la teva possible parella perfecta. A QualityLand el sistema classifica a totes les persones del zero al 100, segons les teves condicions socials, els teus orígens i la teva capacitat econòmica. El problema és que si el teu nivell és més baix de 10, se’t considerà directament un inútil i no hi ha marge de millora. Malgrat tot, en Peter Aturat sap que alguna cosa va malament, almenys a la seva vida; i és dels pocs que es permet no estar d'acord amb el món on viu, i al qual no importa perdre punts. Si a QualityLand tot és realment tan perfecte, com és que hi ha drons que tenen por de volar o robots de combat amb estrès posttraumàtic? O com és que en Peter rep un paquet que no necessitarà mai?

‘QualityPartnet’ és una novel·la que, amb un punt d’ironia, fa reflexionar sobre les relacions amb les pantalles i la connexió permanent

El protagonista es pregunta constantment què ha fet malament i quins errors ha comès per tenir aquella vida. Descobreix que encara que ell vulgui canviar el transcurs de les coses que li passen, totes les decisions i actes venen condicionats prèviament pels mateixos algoritmes. Un exemple clar és QualityPartner, el sistema per a trobar parella on el match el fa la màquina que, sense previ avís, ja t’haurà organitzat una cita amb la persona escollida i que segons els seus càlculs, serà la teva persona ideal. El mateix sistema et recomanarà trencar la parella si veu que no hi ha futur.

Qualityland parla d’un futur que ja no és tan llunyà; d’un món que, si no anem amb compte, podria ser el que ens trobem ben aviat. El descriu amb un punt d’ironia que fa reflexionar sobre la nostra relació amb les pantalles que ens envolten, sobre la necessitat de viure permanentment connectats i on, sense voler, basem les nostres decisions en algorismes que busquen el millor per a nosaltres.

La intel·ligència artificial no és una cosa del futur, ja forma part del nostre present i això no canviarà. La IA ens ha d’ajudar a millorar i optimitzar la nostra vida, però en cap cas ha de substituir les nostres pròpies decisions.