Diumenge vinent estem convocats a les urnes per tal d’escollir els qui considerem que millor ens representaran. Durant tota la campanya les diferents formacions polítiques han anat desvetllant les seves propostes, un bombardeig d’informació constant que ha anat generant soroll en tots els mitjans.

No hi ha dubte que algunes poden resultar interessants i engrescadores, però em preocupen d’altres que en lloc de fer-nos anar endavant, sembla que ens volen enviar molts anys enrere. Un discurs de la por i del control que, malauradament, s’estén per tota Europa, i que impacta directament sobre els drets i les llibertats, especialment de les dones. I és que, com més avança el feminisme, més durs són els atacs d’algunes formacions polítiques que veuen un perill latent en la igualtat i la diversitat.

Les dues novel·les que repassem a continuació ens mostren futurs desoladors, on les dones viuen situacions de domini per part dels homes, sigui en nom d'algun deu o d’algun govern, i on la tecnologia s’aplica amb un objectiu aterridor: mantenir-les sota control.

Sense veu

En el sector STEM, el percentatge de dones que hi treballa dista molt d’arribar a la paritat amb els homes. Malgrat la poca presència femenina, el seu impacte pot arribar a ser molt gran, sempre que la seva veu no sigui silenciada. D’això i de molt més ens parla Vox/Voz de Cristina Dalcher, editat en anglès per Harper Collins i en castellà per Roca Editorial.

La novel·la ens situa en un futur amb una societat totalitària on les dones han perdut la major part dels seus drets: no poden escriure, no poden llegir llibres, els seus comptes bancaris han passat a mans dels seus marits, pares o germans, i tenen vetat l’accés a qualsevol feina. Les dones han de quedar-se a casa per tal de tenir cura de la llar i de la família.

A més, tenen limitat el nombre de paraules que poden dir al dia: 100. Per controlar-ho, totes (incloses les nenes i joves) porten una polsera/comptador que s’actualitza diàriament i va restant les paraules a mesura que les dones fan servir la seva veu per parlar. Si superen el límit, una descàrrega elèctrica molt intensa les sacsejarà.

Per controlar que no pronunciïn més de 100 paraules al dia, les dones (incloses les nenes i joves) porten una polsera que fa de comptador

La Jean és una neurolingüística que ha vist minvats tots els seus drets i viu resignada veient com la seva filla petita creix en un món ple d’injustícia. Tot canvia el dia que el germà del president del nou govern pateix un estrany atac i deixa de parlar. Aleshores, l’Estat retorna a la Jean la seva feina, amb la condició que trobi una cura per l’afàsia que pateix l’home. Malgrat les reticències inicials, accedirà a col·laborar amb aquest govern dèspota, però ben aviat s’adonarà que l’estan utilitzant per a un pla molt pitjor: eliminar totalment les veus de les dones.

“Vox/Voz” és el relat d’una societat masclista, carregada de lleis absurdes i cruels. Una trepidant història narrada amb un ritme molt cinematogràfic que en fa àgil la lectura. Manté la intriga en tot moment i introdueix escenes angoixants que et paralitzen i, a la vegada, t’indignen de manera creixent.

Sense llibertat

El descens de la natalitat és una situació preocupant que demana polítiques valentes per tal que la conciliació sigui una prioritat pels governs, i no només un llast que afecta les dones. El conte de la serventa, de Margaret Atwood amb traducció al català d’en Xavier Pàmies, i editat per Quaderns Crema és un clàssic publicat fa prop de 40 anys que ens parla d’això, i de molt més.

En un futur no massa llunyà, la disminució de la qualitat ambiental i la contaminació ha provocat la disminució de la fertilitat de les persones. En aquestes condicions, apareix un règim totalitari i teocràtic: la república de Galaad, basada en la prohibició de la llibertat de premsa i principalment, en el control del cos femení per part del govern. La societat viu en una por constant, les conseqüències d’incomplir les lleis són devastadores i la rentada de cervell i l’adoctrinament, permanents. La classe dirigent estableix que les dones en edat fèrtil només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant.

Aquest és el destí de la protagonista de la història: l’Offred, designada com a una serventa al servei d’una família d’aquestes elits. Allà serà violada sistemàticament, en un acte ritual que fa esgarrifança, fins que es quedi embarassada.

Les esgarrifoses lleis que promou la imaginària república de Galaad no se les ha inventat l’autora, sino que en un moment o altre han estat vigents en algun país

Un relat descarnat, a estones duríssim, on s’aniran desvetllant les tenebres d’una societat que vol ser virtuosa i on es demostra que ni l’estat més repressor pot contenir el desig de llibertat. Un dels aspectes més interessants de llibre rau en el fet que les esgarrifoses lleis que promou la imaginària república de Galaad no se les ha inventat l’autora, sinó que en un moment o altre han estat vigents en algun país. Pels qui coneguin la brillant sèrie que HBO en va fer partint d’aquesta novel·la, el llibre serà un gaudi absolut i un motiu de reflexió sobre el món en què vivim i, sobretot, en el que està per venir.

Dues propostes, en definitiva, que fan valdre quines llibertats no s’haurien de perdre mai i quins controls no s’han d’atorgar mai al govern, per assegurar que les realitats que narren aquestes històries es mantinguin, per sempre, només en la ficció.