Fa poc més de dues setmanes que han sortit publicades les notes de la selectivitat amb què milers de joves catalans encetaran el camí cap al seu futur. Molts podran començar la carrera que havien escollit, mentre que d’altres hauran de conformar-se amb una altra alternativa. A la majoria dels països europeus hi ha diferents exàmens per avaluar la preparació dels seus alumnes, que canvien en funció del sistema educatiu de cada estat. De la mateixa manera, les universitats tenen l’autoritat d’especificar els requisits d’accés, que també varien en funció de si són públiques o privades.

Fins al moment, aquest és el sistema per accedir a la majoria d’universitats europees, però com serà en els anys vinents? Avui us porto dues novel·les que ens mostren l’elecció del futur de joves africans: una història és ciència-ficció i l’altra, tant de bo ho fos.

Universitats interplanetàries

Els meus estudis universitaris em van dur a estudiar fora de casa i, aquest fet, que sempre costa al principi, va ser fonamental per espavilar-me i fer-me gran. Això sí, vaig marxar a poc menys de 200 km de casa meva i no a un altre planeta, com la història que us recomano, la novel·la Binti, escrita per Nnedi Okarafor amb la traducció de Bel Olid i editada per Raig Verd.

La Binti és una jove africana que pertany a una tribu, coneguda com a Himba, que és acceptada per estudiar a Oomza Uni, el planeta universitari més prestigiós de la galàxia. La Binti prové d'una societat molt espiritual i molt aïllada de la resta de l'univers, però gràcies a la seva gran habilitat per a la matemàtica es guanya un lloc en aquesta gran institució. Malauradament, les coses surten malament gairebé des del principi, perquè al cap de poc temps que comença el viatge cap a Oomza Uni, la nau és atacada per un perillós grup d'alienígenes medusa.

Els medusa són d'un poble de caçadors que ràpidament eliminen tots els humans menys la Binti i el xofer de la nau. La raó del segrest és simple: els acadèmics d'Oomza Uni van robar la llança del líder de les meduses i la tenen en exhibició a la universitat com si fos un objecte d'un museu. Això va enfurismar-los fins al punt que estan disposats a atacar i assassinar tots els humans per tal de recuperar la llança. Aconseguirà la Binti fer entrar en raó als medusa? O acabarà morta com la resta d’humans?

Guanyadora d'un premi Hugo el 2016, un Nébula el 2015 i nominada al Locus, Binti és una història intensa i condensada. En aquesta novel·la comprovarem com funcionen els prejudicis amb què creixem i com s'ensorra aquest sistema de creences quan es tracta d'afrontar allò desconegut. Nous llocs, noves maneres de comunicar-se i el temut i alhora captivador contacte amb l'altre, sigui una raça alienígena o una cultura africana, tan distant de la nostra que ens pot semblar d’un altre planeta diferent.

Amb ‘Binti’ s’inicia una trilogia que caldrà seguir amb atenció per acabar de copsar tot un món on veiem una cultura complexa que beu de diverses cultures africanes

El mar no és un bon lloc per seure

Fa unes setmanes, de la mà del Cercle Tecnològic, els companys d’Open Arms ens explicaven la seva feina salvant les vides de les persones que travessen el Mediterrani a la cerca d’un futur que no tenen al seu país, i de quina manera la tecnologia els podia donar suport en aquesta tasca complexa i admirable que tant de bo no haguessin de fer. Germanet —Minyan—, d’Ibrahima Balde i Amets Arzallus Antia, amb la traducció de Pau Joan Hernàndez i editat per Blackie Books, ens parla d’un d’aquests joves.

L’Ibrahima no volia venir a Europa, volia quedar-se a l’Àfrica arreglant camions i ajudant a la seva família, però el seu germà petit va marxar de casa i ell va emprendre el camí per anar-lo a buscar i portar-lo de nou a casa seva. L’autor ens narra la seva travessa des de Guinea Conakry fins al País Basc, creuant el desert del Sàhara fins a arribar als països àrabs del nord d’Àfrica, al Mediterrani: la porta d’Europa. Travessa Mali, Algèria i Líbia fins a arribar al Marroc, des d’on acabarà creuant l’estret de Gibraltar. Un camí difícil i ple d’entrebancs, on l’Ibrahima haurà d’afrontar-se a tota mena de situacions d’allò més cruels que li compliquen encara més el seu viatge.

La història està contada tal com l’Ibrahima l’explica, amb la seva veu i la seva formar de narrar, amb un toc del bertsolarisme d’Amets Arzallus que resulta en una interessant combinació de cultures ben diferents. Trobem un text molt viu, àgil i també poètic, on es narren actes molts dur i, fins i tot, cruels, des de la senzillesa i la innocència que transmet l’Ibrahima. Però dins de la duresa de la història hi ha espai per la solidaritat i l’esperança, i és que de bones persones n’hi ha per tot arreu i l’Ibrahima també en trobarà en el seu camí.

‘Germanet’ és un relat de supervivència, una història que ens fa reflexionar sobre les problemàtiques socials de molts joves que es veuen impotents i sols quan s’endinsen a un viatge més enllà de les seves fronteres

Germanet ens parla de joves que no podran accedir a la universitat i no perquè fallin les proves d’accés, sinó perquè ni tan sols tenen cap opció de provar-ho ni al seu país ni tampoc al nostre.

Marxar de casa, deixar enrere la família i començar un camí cap al teu futur incert és iniciar un viatge que et transforma de manera irremeiable, però al qual cal enfrontar-se per tal d’anar endavant.