La digitalització escolar ja és una realitat i reclama prudència i l’existència d’unes normes clares. Aquesta és una de les principals conclusions a les quals ha arribat l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) en el seu informe sobre el seguiment de l’educació al món l’any 2023. L’ens també apunta que l’alfabetització digital és imprescindible i que les aules han d’incloure la tecnologia, però en cap cas es pot substituir la presencialitat o els docents.

D’aquesta manera, els tècnics de l’organisme internacional insten els governs a crear reglamentacions concretes i a establir condicions per l’ús de la tecnologia en matèria d’educació. No n’hi ha prou amb distribuir ordinadors al centre, segons la directora general de la UNESCO, Adrey Azoulay; sinó que “s’han de millorar les experiències d’aprenentatge i el benestar dels estudiants i els docents”.

Més enllà de reclamacions pels professionals i estudiants, l’organització demana a les conclusions de l’informe frenar lleugerament la revolució digital entre l’alumnat. Ja hi ha països que ho han posat en pràctica com els Països Baixos, prohibint portar dispositius intel·ligents a les aules per evitar distraccions; o Suècia, frenant la digitalització de les aules i qüestionant-se el paper dels ordinadors i les pantalles a les escoles.

L’accés i la privacitat, en el punt de mira

La UNESCO també obre el debat sobre l’accés a la tecnologia. Tot i que afirmen a l’informe que “pot millorar certes formes d’aprenentatge en alguns contextos”, els possibles beneficis desapareixen si la tecnologia es fa servir en excés o sense el suport d’un docent qualificat. Posen com a exemple d’això el fet que els nens s’han saltat l’alfabetització bàsica i que ara “els hem d’ensenyar a viure tant amb la tecnologia com sense ella”.

L’organisme s’ha marcat com a objectiu que l’any 2030 no hi hagi cap escola al món que manqui d’accés a internet. Durant la pandèmia, tal com ho reflecteix l’estudi, més de 500 milions d’estudiants es van quedar sense accés a internet. Sobretot, aquest fenomen va afectar aquells de famílies més humils i que habiten en zones rurals.

La privacitat és un altre dels aspectes que preocupa. Segons les dades presentades, tan sols el 16% dels països garanteixen per llei la privacitat de les dades en l’educació. A més, durant la pandèmia, 39 dels 42 governs que van apostar per l’educació telemàtica van “posar en risc o vulnerar” els drets de la infància. Part de la solució que contemplen passa per la formació en competències en ciberseguretat dels docents.