En l’imaginari col·lectiu de molts de nosaltres s’especula sobre la possibilitat de poder viatjar a altres planetes com qui planifica unes vacances a la platja. Potser aniria més enllà, alguns demanarien poder viure en altres planetes tal com ho fem a la Terra. Si pensem en quin planeta podria ser la nostra nova llar, de segur que Mart, el planeta vermell, seria l’escollit. Probablement influenciats per tots els cops que el cinema ens ha mostrat aquesta planeta com l’alternativa més propera a la Terra, malgrat que tots sabem que, fins al moment, és una opció totalment inviable. Però la tecnologia avança veloçment, i qui sap si en un futur aquests viatges galàctics no els trobarem no només a la nostra imaginació.

El que sí que no podem oblidar és que hem de continuar cuidant, i molt, la nostra estimada Terra que, de moment, és l’únic planeta que ens garanteix la supervivència a tots. Avui us porto dues recomanacions que ens mostren futurs on la connexió entre la Terra i la resta de planetes pot ser una opció plausible, i ho fa amb dues perspectives ben diferents: un vessant més èpic i tradicional i un altre més irreverent i innovador.

Màgia o tecnologia

La tercera llei d’Arthur C.Clarke sobre l’avanç científic diu que qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia. I si hi ha una novel·la que encaixa amb aquesta premissa és Antic llinatge, d’Adrian Tchaikovsky amb la traducció de Lluís Delgado i editat per Chronos.

En aquest relat, la Lyn és la quarta filla de la reina de Lannesite. És una jove curiosa, inquieta i rebel que no se sent prou valorada a la cort del seu país i s’endinsa, sense permís, a la Torre Antiga, on se suposa que hi viu el bruixot Nyrgoth l’Ancià. Ella li vol demanar ajuda al mag per lluitar contra un misteriós dimoni, ja que ha sentit parlar sempre de les gestes d’aquest gran mag, que va lluitar al costat de la seva besàvia, la reina Astresse. 

Però en Nyr Illim Tevich no és ben bé un mag, sinó que és un antropòleg que fa gairebé tres segles que dorm a les instal·lacions d’animació suspesa del postavançat planeta Sophos 4. En tots aquests anys no ha rebut cap notícia de la Terra, i viu sol i allunyat en un món que ja no és el seu, on s’encarrega d’estudiar el desenvolupament de les comunitats humanes d’aquesta colònia. Per als habitants del planeta, el bruixot és el darrer representant de l’antic llinatge que va dur la vida a les colònies. I és que, 1.500 anys enrere, la Terra va colonitzar planetes arreu de l’espai per fugir de la ruïna ecològica. Quan la Lyn truca a la porta, en Nyr recupera la consciència i desperta... Sense saber tot el que li suposarà abandonar el seu llarg somni.

Antic llinatge és, en realitat, una novel·la de ciència-ficció dins d’un món èpic que rememora temps ancestrals. En Nyr, el bruixot, és un científic que racionalitza tot allò que la població nativa anomena màgia. La tecnologia hi és molt present al llarg de la novel·la, com quan en Nyr explica l’arribada al nou planeta o quan es desvela que, en realitat, és un superhome gràcies a l’evolució tecnològica. Tot i això, aquesta condició no li ha permès conèixer-se a si mateix ni poder dominar les emocions pròpies, fins al punt que necessita un escut cognitiu que les controli.

‘Antic llinatge’ és una novel·la curta i amena que es llegeix en una tarda i que combina molt hàbilment una trama de fantasia èpica amb la ciència-ficció

Ruta a Mart

Viatjar a Mart és un gran desig per a moltes persones. De moment, aquest turisme intergalàctic només el trobarem en la ficció, però resulta interessant les propostes arriscades que ens en parlem. Propostes com Un bibliotecari de Mart d'Enric Herce, publicat el 2022 per l’editorial Chronos en la col·lecció Gatzara, juntament amb Sismes de Sergi G. Osset.

A l’obra d’Herce, Mart ha estat colonitzat pels terrícoles, que hi viuen una vida molt similar a la del seu planeta d’origen. La novel·la s’inicia amb un gran enrenou: el rei de Mart, Jonh K.I de Jimbin, ha mort sense successor, la qual cosa deixa un buit de poder i l’obligació descollir un successor. Tanmateix, els diferents partits governants no s'acaben de posar d'acord en qui ha de ser.

El protagonista del relat és en Quim, un bibliotecari divorciat amb un fill i una filla que viu a Mart acompanyat del seu sauri marcià i té una vida més o menys monòtona i tranquil·la. Un dia, mentre treballa a la biblioteca, rep un encàrrec: ha de custodiar una documentació confidencial dins del seu cos, en una memòria secundària integrada dins del seu cap, durant un parell de dies, fins que la vinguin a buscar. Els dies passen i ningú la ve a buscar, moment en què descobreix que la documentació està adreçada a ell mateix.

Ens trobem davant d'un relat futurista que ens planteja la possible vida al planeta Mart, fonamentada sobretot a tots als avenços tecnològics. Un dels aspectes techie clau en la novel·la és la memòria secundària que el protagonista té implantada en el seu cap, que és on s'origina el nus de la novel·la. Trobem referències a diaris hologràfics i tecno-millores aplicades als cossos de les persones per tal de dotar-los de més capacitats, a més a més dels viatges regulars entre la Terra i Mart.

Enric Herce és un dels grans impulsors catalans de la ciència-ficció, o més concretament del ciberpunk, un subgènere que mostra visions distòpiques del futur que combinen la tecnologia més avançada amb un nivell de vida baix. Acostumen a ser històries transgressores i rebels, que és el que ens trobem en aquesta novel·la.

'Un bibliotecari a Mart' és una novel·la entretinguda i irreverent, amb un toc gamberro, que combina la comèdia i el thriller amb uns personatges ben trobats que li donen frescor i dinamisme a la història

La tecnologia ja ens permet viatjar fins a l’espai, però encara no es troba a l’abast de tothom. Qui sap si en futur això evolucionarà. Potser algun dia podrem dir que no només som ciutadans del món sinó, també, ciutadans de l’univers.