D’ençà que van començar a rescatar persones al mar Mediterrani el 2015 amb el veler Astral, l’ONG barcelonina Open Arms ja ha salvat més de 66.700 vides humanes. L’organització compta amb un pressupost de 4,5 milions d’euros i una flota formada per quatre embarcacions, la més recent de les quals, l’Open Arms Uno, és un dels vaixells de salvament més grans d’Europa. En la seva tasca humanitària, la tecnologia juga un paper fonamental a l’hora de comunicar les actuacions i portar al dia tota la documentació i gestions que es generen durant les missions.

El coordinador de cerca d’Open Arms i cap d’implementació tecnològica, Mauro Di Si, identifica les telecomunicacions com un “aspecte crític” per apuntalar el bon funcionament de l’entitat. Aquesta tecnologia és clau perquè “els periodistes, que són una part fonamental de la tripulació, puguin enviar al moment allò que està passant, ja que són l’eina principal de denúncia”. Tanmateix, l’ONG opera en aigües internacionals, en zones molt allunyades dels centres urbans, de manera que no poden aprofitar les instal·lacions de terra ferma. Per assegurar l’accés a internet, l’organització utilitza una connexió satel·lital a través d’Hispasat, empresa madrilenya que cedeix aquestes infraestructures a través d’un conveni amb l’entitat.

Open Arms fa servir una connexió satel·lital cedida per Hispasat que els permet tenir una amplada de banda de 10 MB en ple Mediterrani

La connexió a internet té una amplada de banda de 10 MB i es prioritza per l’ús dels periodistes a bord, però també es fa servir per comunicar-se amb les autoritats del port i per dotar de xarxa tot el vaixell. Això s’aconsegueix gràcies a USAIL, un proveïdor de connexions marítimes propietat del grup gallec SYNTELIX que els ofereix una solució per gestionar els equips informàtics, així com suport tècnic.

Localitzar incidents

Open Arms funciona fonamentalment a partir d’alertes. Tot i que l’organització patrulla les zones del Mediterrani on és més habitual que es produeixin naufragis, les posicions exactes dels accidents acostumen a localitzar-se a través d’avisos d’altres testimonis. Aquestes comunicacions arriben per diverses vies, però la principal és el correu electrònic, raó per la qual tenir connexió a internet és vital.

“Quan tenim un avís ens donen una ubicació aproximada, normalment a set o vuit hores del vaixell”, explica el fundador i director d’Open Arms, Òscar Camps. Per arribar a temps als rescats més llunyans, normalment envien diverses llanxes amb equips de socorristes en el lloc de l’accident, els quals s’encarregaran de rescatar les persones i atendre-les fins a l’arribada de l’embarcació principal. Les llanxes surten amb distàncies de 30 milles entre elles, de manera que s’allunyen fora del rang de cobertura de telecomunicacions marítimes tradicionals, així que per mantenir el diàleg es fan servir telèfons satel·litals.

Di Si: “Tenir drons que realitzin patrons de cerca i permetin al vaixell mobilitzar-se en casos més puntuals, no només augmentaria l’eficiència, sinó que salvaria més vides”

“Ara estem començant a implementar algun sistema de seguiment GPS per poder no només tenir un seguiment de les llances des del pont, sinó també des de terra”, destaca Di Si, que té clar que “com més suport hi hagi sobre l’equip de rescat, millor es podrà fer l’abordatge”. El coordinador de cerca d’Open Arms veu la tecnologia com una aliada per la seva feina i mostra especial interès a poder incorporar drons en les seves actuacions: “Poder tenir drons que realitzin patrons de cerca i permetin al vaixell mobilitzar-se en casos més puntuals, amb coneixement exacte d’on estan les embarcacions en situació precària, no només augmentaria l’eficiència, sinó que l’impacte directe seria salvar més vides”.

La importància de les dades

La labor d’Open Arms sempre ha tingut impediments polítics de diversos països, que els sotmeten a severes auditories i revisions. Això afecta tant a la infraestructura de la nau com a la documentació de la tripulació, que supera la seixantena de professionals. “Cada persona del vaixell té una carpeta amb tots els títols que té, que s’actualitza diàriament”, desvela Camps. Per fer aquesta gestió, l’ONG utilitza el que es coneix com a PMS (Programme Maintenance System), un sistema de gestió integral que porta tota la documentació i manteniment dels equips. L’eina gestiona els certificats dels professionals, amb avisos per correu electrònic quan cal renovar-los, però també el manteniment dels equips crítics o l’inventari dels recanvis. “Portar un vaixell d’aquesta envergadura sense un programa com aquest seria bastant caòtic”, assegura Di Si.