La intel·ligència artificial està modelant com vivim el present. Per tant, ningú dubta que definirà la quotidianitat del futur. I això engloba parlar del seu impacte en el sector salut, en el consum de cultura i entreteniment o en la relació entre les persones. Fa 15 anys ja existien plataformes com Facebook o YouTube, i estàvem molt a prop de posar-nos unes ulleres de Realitat Virtual, però res podia fer pensar que algun dia els algoritmes tindrien una afectació massiva i que arribaria a aquesta velocitat tan accelerada. Aquesta és una de les principals reflexions compartides en la presentació del Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2023, l’estudi impulsat pel Cercle Tecnològic que enguany ha celebrat la seva 15a edició.

Robots i dades per tenir salut

Personalitzada, predictiva, emocional, útil... Aquests són alguns dels adjectius que ha emprat el director de l’Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Campistol, per definir la medicina que està modelant la tecnologia. “Les noves eines ens ajudaran, però mantenint un component d’humanització perquè hem de cuidar les persones”, ha explicat amb l’ànima d’alleugerir les pors que també generen aplicacions com els robots o la captació de dades. I és que a més dels algoritmes i les plataformes, els metges i les infermeres hi continuaran sent presents.

Campistol sobre la IA en salut: “Hem guanyat en temps i eficiència”

Actualment, ja s’ha convertit en un hàbit l’ús de robots per a cirurgies laparoscòpiques per extreure, ha posat com a exemple, una bufeta o un apèndix i estar al cap de poques hores “menjant de nou”. “Hem guanyat en temps i eficiència”, ha afirmat. La intel·ligència artificial també intervé ja en el visionament de plaques, analítiques o ressonàncies per detectar amb més rapidesa que l’ull humà anomalies.

Una indústria amb potencial

Els media coaches amb informació detallada sobre els partits de futbol va ser un dels primers entorns en els quals Mediapro va aplicar la IA fa, ha calculat el soci gestor de la companyia, Jaume Roures, al voltant de 5 anys. “Al principi no ho donàvem en directe, ara ho fem per donar informació sobre velocitats o zones que s’ocupen”, ha afirmat. Però d’aquí hem passat a un nou paradigma on els algoritmes poden entrar en la creació de continguts.

Roures: "Ens hem d’orientar cap a aquestes noves tendències de consum i d’aplicació tecnològica per no quedar enrere i tenir capacitat industrial”

Roures ha calculat en 25.000 milions d’euros la inversió de les principals plataformes en línia. “Són diners nous que abans no teníem sobre la taula i que suposen un repte tecnològic importantíssim”, ha alertat, “com a país, ens hem d’orientar cap a aquestes noves tendències de consum i d’aplicació tecnològica per no quedar enrere i tenir capacitat industrial”. I cap aquí va Mediapro, que ja ha fet la seva aposta pels platós virtuals i per la recreació d’escenaris a través d’ordinador sense necessitat de traslladar els equips a localitzacions remotes.

Urbanisme al servei de les persones

Arquitectura harmònica i pensada per a la ciutadania. Aquest és el principal impacte que ha tingut la IA en l’urbanisme. Tal com ha explicat l’investigador en Ciència de les Ciutats a la Universitat de Harvard i fundador d'Aretian Urban Analytics and Design, Ramon Gras, el seu mètode de treball es basa en l’ús d’un bessó digital únic entrenat amb algoritmes que analitzen les ciutats a partir d’elements com la distribució territorial de les companyies o la interacció entre les persones en diversos ambients. “Hi ha un munt de reptes urbans i la intel·ligència artificial ens pot ajudar a obtenir dissenys més refinats”, ha assenyalat, “fins ara tot era intuïtiu, però ara tenim una modelització matemàtica avançada per comprendre els fenòmens de manera més sofisticada i millorar la qualitat de vida”.

Gras: “Ara tenim una modelització matemàtica avançada per comprendre els fenòmens de manera més sofisticada i millorar la qualitat de vida”

Però com seran les ciutats del futur? Gras té clar que caldrà potenciar les comunicacions digitals i terrestres per facilitar la connexió entre les grans ciutats i les poblacions més petites. “Les dades ens han permès extreure els principals beneficis de les ciutats i creuar-los amb les potencialitats de les zones menys poblades, cal buscar un terme mitjà”, ha explicat.

‘Big data’ espacial per comprendre l’univers

La missió Hypatia ha portat un grup de nou dones especialistes en diferents àrees a estudiar com podria ser la vida a Mart durant 15 dies. Ha coordinat el projecte l’astrofísica Mariona Badenas en el rol de cap de comandament, per la qual cosa ha comprovat de primera mà com les particularitats de Mart poden dificultar aquest anhelat pas d’arribar al planeta vermell: “La gravetat és molt inferior, no s’hi pot respirar i és 100 vegades més fina que la de la Terra, així que gran part de la radiació del Sol seria nociva. Encara hem de desenvolupar sistemes vitals per arribar-hi”. “Viurem abans a la Lluna que a Mart”, ha apuntat, una conclusió que ja estan treballant les diverses agències mundials.

Badenas: “No podem fer les anàlisis de manera manual, per això hem utilitzat durant molt temps algoritmes basats purament en intel·ligència artificial”

Però de la mateixa manera que han aplicat la IA en aquesta investigació, els experts del sector ho porten fent des de fa anys. Badenas aplica els algoritmes en els seus estudis per captar, analitzar i extreure conclusions dels milers de dades que obtenen del visionament d’estrelles. “No podem fer les anàlisis de manera manual perquè són massa dades, per això hem utilitzat durant molt temps algoritmes basats purament en intel·ligència artificial”, ha asseverat.