Allò que sempre havíem anomenat la “ciutat del futur” podria estar molt més a prop del que creiem. De fet, es podria dir que ja hi és aquí. Ni cotxes voladors, ni hologrames; la ciutat del futur ha de ser un espai que s’adapti a les necessitats socials, econòmiques i ecològiques de la societat. Una hibridació entre l’activitat econòmica i la vida veïnal del dia a dia.

Cada vegada són més les grans ciutats europees que compten amb un districte de referència en matèria d’innovació i tecnologia com és el districte 22@ de Barcelona. Aquests districtes de l’innovació s’han convertit en un dels motors de generació d’ocupació i riquesa de llocs com Barcelona, que s’ha convertit en un nom fixe dels rànquings de ciutats amb més atracció de talent i emprenedoria del món. Aquests districtes atrauen, sobretot, a noves generacions de treballadors, els quals compten amb una sèrie de nous valors que no podem obviar.

"Els districtes de l’innovació s’han convertit en un dels motors de generació d’ocupació i riquesa de llocs com Barcelona i atrauen noves generacions de treballadors"

Quins són, però, aquests valors? Si bé és cert que cada cas és diferent, podem observar certes tendències bastant esteses com la preferència d’un lloc de feina que estigui a prop de casa -si més no, suficientment a prop com poder anar-hi caminant-, i que sigui un entorn on es respiri la sensació de “vida”. És a dir, que si volen baixar a dinar o anar d’afterwork, hi hagi suficient oferta; o si han de fer la compra després de la jornada laboral, tinguin supermercats a prop i, per tant, sigui un lloc on hi podrien viure. En definitiva, que el districte s’adapti a les persones, i no al revés.

Però precisament és aquí on alguns d’aquests districtes coixegen una mica. El transport públic d’aquestes zones en molts casos és pobre i s’allunyen molt de ser punts clau de connexió. També s’ha de fomentar que aquests districtes siguin llocs on la gent local hi pugui viure amb totes les comoditats necessàries.

“Perquè una zona sigui realment híbrida i s’adapti ha de ser una zona que atregui població”

Perquè una zona sigui realment híbrida i s’adapti, no només a les necessitats empresarials, sinó també a les necessitats de les persones que hi viuen, primer de tot, ha de ser una zona que atregui població. La clau d’això resideix en una eina que està en mans de l’administració pública: un bon pla d’urbanisme que serà la palanca per atreure també empreses, comerç, universitats, hostaleria, i desenvolupar una millor comunicació i mobilitat. Tot això serà el que conformi una realitat en la que el món empresarial i veïnal puguin conviure d’una manera natural. L’èxit d’aquests districtes és feina de tots: per una banda, la iniciativa del teixit empresarial i, per l’altra, l’impuls de les institucions per portar ciutats com Barcelona al podi dels hubs tecnològics del món.