El 73% de les periodistes i professionals de la comunicació asseguren haver rebut agressions masclistes a través d’internet en forma de correus electrònics o missatges a les xarxes socials, d’acord amb un informe publicat per Reporters Sense Fronteres (RSF). Per lluitar contra aquest ciberassetjament, el Parlament de Catalunya ha acollit la presentació d’un manifest impulsat pel Col·lectiu Ciutadella que reclama el “compromís de tots els sectors implicats” per actuar de manera conjunta per avançar “cap a l’exercici de la professió en condicions d’igualtat”.

El manifest en qüestió sosté que la problemàtica no pot limitar-se a “interpel·lar els assetjadors” i demana “cartografiar què està passant” i “registrar els casos perquè no siguin ni banalitzats ni oblidats, posar noms i cognoms a l’assetjament i assenyalar els objectius”. El text resa que l’autoregulació dels mitjans “fa anys que s'ha demostrat insuficient per garantir la dignitat de l'ofici i protegir els drets laborals i drets de les periodistes a treballar lliures de totes les formes de violència”, i reclama a les empreses “mecanismes” per barrar el pas als “assetjadors”. “Els mitjans de comunicació i les institucions, com a pilars de les societats democràtiques, s’han de comprometre activament amb l’erradicació de totes les violències que pateixen les periodistes, un criteri que ha de ser tingut en compte a l’hora d’accedir a la concessió de recursos públics”, sentencia el document.

Una de les impulsores de l’acte celebrat al Parlament és la periodista d’El Periódico Sara González, qui fa uns mesos va rebre diverses crítiques per xarxes socials després de destapar el cas Dalmases quan treballava al Diari ARA. “Aquest acte és per deixar clar que ni callarem ni ens faran callar i que la resposta ha de ser i serà col·lectiva; perquè cap companya se senti sola”, ha declarat la comunicadora. González ha explicat que “més enllà de l'impacte personal” que generen els insults i les faltes de respecte a través de les xarxes, “l'objectiu que busquen és dissuadir i silenciar, lesionar la llibertat de premsa i el dret a la llibertat d'informació de la ciutadania”.

L’esdeveniment ha comptat amb la participació de diverses professionals catalanes del món periodístic, que han exemplificat els insults, atacs a la professionalitat, difusió de notícies falses, difusió d'imatges i informacions personals que han experimentat durant les seves carreres. Unes accions que, segons la periodista Mònica Terribas, s’executen “per desestabilitzar psicològicament” les seves víctimes. A més a més de la lectura del manifest, una de les accions que s’han acordat dur a terme és la utilització de l’etiqueta #ProuAssetjamentPeriodistes. Aquesta etiqueta es farà servir perquè quan alguna periodista es trobi en una situació com les que s'han relatat en l’acte, “la resposta sigui col·lectiva, hi hagi acompanyament i no se senti mai més ningú sola”.